WHITE MUSK

Mucha, mucha policía!!!

2011-11-29T20:29:00.000+01:00

Avui hem anat d'excursió amb els nois i noies de l'Aula Oberta al Park Güell, i hem ensopegat amb la policia... dos cops :)
La primera observació que vull fer és la quantitat de policia i vigilants que un dimarts de Novembre havia en el Park Güell. Robar, no ens han robat res si aquest és l'objectiu de la presència policial en els espais públics.
Aquest llargandaix ha estat protagonista de la topada amb la "poli". Els nostres alumnes es volien fer una foto en el bonic animaló que va dissenyar Gaudí, i és clar, se la volien fer a sobre d'ell! Era evident que aquest fet no anava en sintonia amb les normes cíviques, però de vegades cal explicar-les abans, pot ser els adolescents encara estan en procés d'aprendre el que esp ot fer i el que no? Doncs bé, la policia, ben lluny de tenir un discurs pedagògic de cara als joves, els han increpat de mala manera, i els nostres alumnes, s'han encarat! Els demanaven que parlessin amb respecte, alguns, i d'altres s'han posat al seu nivell dient-li's el nom del porc. Han calgut les nostres habilitats didàctiques per paliar el tens moment.

Pensàvem, que després d'una bona topada, quedaria com l'anècdota del dia, però no ha estat així. De tornada, quan anàvem al metro, a les 15h30 de la tarda i força ple, un alumne jugava a treure el cap per la porta a cada parada. En una d'elles, a l'andana hi havia dos policies (i un secreta al vagó), que no han dubtat en pensar que el nostre alumne "amagava alguna cosa" o era "presuntament culpable d'alguna cosa". Total, que han pujat i directament han anat cap a ell, demanant-li què feia, i a on anava. L'educador de l'Aula Oberta li ha explicat que érem d'un Institut, però sembla que al policia no li ha quedat massa clar, i els ha demanat el bitllet de metro, que tenia jo, i que en aquell moment estava en un altre espai del vagó amb altres alumnes que, per cert, no paraven de moure's com belluguets! He anat cap allà, amb la cara blanca, pensant si tindríem o no problemes, i per sort, suposo que amb la meva cara, pagava, s'han tranquil.litzat i ens han dit que no havia cap problema.

Imagineu-vos els nois com s'han quedat, quan per fer res, d'alguna manera s'han sentit jutjats, i sort que anàvem amb nosaltres i s'han sabut controlar prou bé, però si no.... haguessin aguantat el tipus? Cal que la policia actui així o haurien de tenir un rol més educatiu amb els nois i noies adolescents?

Quanta feina!!! Avui m'ha semblat que les retallades van per tothom, excepte per la policia, que hi havia 1 per cada 10 metres quadrats...... segueixo pensant en el dia que el lema "MENOS PROHIBICIÓN Y MÁS EDUCACIÓN", esdevingui una realitat, el món serà molt millor.

Mul Mantra.- Snatam Kaur

2011-11-22T19:26:00.000+01:00

Ek ong Kar

Sat Nam

Kartaa Purkh Nirbhao Nirvair

Akaal Moorat

Ajoonee, Saibhang, Gur Prasaad

Aad Sach, Jugaad Sach

Hai Bhee Sach, Nanak Hosee Bhee Sach

Nanak Hosee Bhee Sach

Ek Ong Kar

Sat Nam

Kartaa Purkh Nirbhao Nirvair

Akaal Moorat

Ajoonee, Saibhang Gur Prasaad

Aad Sach, Jugaad Sach

Hai Bhee Sach, Nanak Hosee Bhee Sach

Nanak Hosee Bhee Sach

Somnis....

2011-11-19T17:17:00.000+01:00

Normalment no recordo el que somnio massa estona. Sovint després de la dutxa tots els somni s'han esvaït.
Però hi ha un que se'm repeteix constantment i que cada cop que el somnio pren més força. Avui encara el sento tot i fer unes quantes hores que estic desperta. El somni en qüestió és que estic embarassada. Em desperto amb les mans al ventre i amb una intensa sensació de realitat.
Avui ha estat especial ja que estava embarassada de bessons, un nen i una nena. Li deia a la meva família i als meus amics, i fins i tot tenia els noms: Ona i Nil.
He buscat el significat d'aquest somni, i una de les possibles interpretacions és la següent:

Somiar que està embarassada (sense estar-ho en la realitat) simbolitza un aspecte del seu caràcter o de la seua vida personal que està creixent o madurant dins de si. Quelcom que encara ignora o no vol reconéixer. Un somni amb un embaràs també pot representar l'aparició d'una nova idea, objectiu o projecte en la seua vida.

Doncs bé, ara penso, com la imatge de la foto en que reflexionava, què és allò que està creixent en mi i quins són els nous projectes o les noves idees. és cert que em trobo en un moment de molts canvis, de positivisme i de voler aconseguir allò que desitjo!

Us deixo un dels vídeos d'una de les cançons que més m'agraden, precisament parlant dels somnis.

Tornar a començar

2011-11-17T18:49:00.001+01:00

Tornar a començar, això és el que faig amb el bloc. El tenia més que oblidat, parat. La veritat és que la meva vida no es caracteritza pel poc moviment, tot el contrari. Les sensacions, emocions i aprenentatges diaris són espectaculars, i en dóno gràcies.

Per mi escriure és una bona teràpia, m'ajuda a endreçar allò que penso i sento, a posar-hi ordre, a trobar-ne un sentit, i és per això que retorno!

Des de que he fet els 34 anys, em sento amb més energia positiva que mai, plena, tranquil.la i serena. Penso que poc a poc he anat trobant el meu lloc: en mi mateixa i en el posicionament vers els altres.

He acceptat algunes de les coses que em negava, i això m'ajuda i molt. Agraeixo els meus estats, siguin els que siguin, i els somric intentant treure'n el millor profit.

Gràcies per seguir-me llegint els que ho feu, m'agrada compartir aquest espai. Fins ara mateix :)

Un estiu diferent!

2011-08-26T14:10:00.001+02:00

Si alguna cosa puc dir d'aquest estiu és que ha estat diferent. Sovint les diferències són interessants i aquest estiu ho ha sigut, si més no per veure el meu greu d'autogestió de les coses que passen quan tu no decideixes de manera conscient:
En el meu imaginari sentia que seria un estiu de focs d'artifici i vaig posar tots els dispositius que estaven al meu abast perquè s'encenguessin els focs. Diria que m'he deixat el més important: la metxa per fer esclatar els llums de colors. I aquí em trobo, buscant la metxa perduda o millor dit, no trobada, perquè sé que hi és, que està al meu abast, segurament està per algun racó de les meves emocions, dels meus sentiments, del meu estat d'ànim.
Sóc de les que penso que la vida et posa davant totes aquelles coses necessàries i imprescindibles per aprendre i per crèixer com a persona, i a mi la vida aquest estiu m'ha proposat aquest joc, el de buscar quelcom que sé que tinc al meu abast, però les pistes són prou complicades, tot i que amb la meva trajectòria esplaiera, de ben segur que les acabo descobrint i desxifrant, només cal paciència i serenor, dues paraules que faig servir molt i que mes les intento aplicar i incorporar a la meva vida quotidiana, però és clar, conviuen amb altres dues paraules que són impaciència i presa.
Fa dies que feia referència a una cançó "Bufen temps de canvis", i aquest any es caracteriza pels canvis impressionants que està patint la meva vida, tots positius, perquè els canvis com a tal, sempre són per millor, tot i que de vegades em costi veure els focs d'artifici quan el cel és ben núvol.

ARA SÍ: JA SOC FUNCIONÀRIA!!!

2011-07-12T12:14:00.001+02:00

Fa dies escrivia que esperava fer una entrada explicant que JA SOC FUNCIONÀRIA!!! I avui, 12 de juliol de 2011, ho dic amb gran satisfacció i alegria. Em sento afortunada per poder tenir una plaça fixa en una feina que m'apassiona, que és l'educació dels adolescents! Espero treballar amb més ganes encara perquè els i les joves puguin ser més FELIÇOS.

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.

Ueeeeeee!!!!

2011-07-07T16:35:00.000+02:00

.16

Fi del procés...

2011-07-03T20:21:00.000+02:00

El 18 de juny començava el procés d'oposicions i el 30 feia l´última de les proves. Avui vull fer una reflexió entorn a aquest tema.

Per a mi les oposicions han suposat molts mesos d'estudi, d'esforç, de constància, de perseverància... però sobre tot de sol.litud. Tot i estar molt acompanyada per la meva família i els meus amics, m'he sentit molt sola en molts moments. Suposo que l' excés de responsabilitat que em caracteritza, la meva autoexigència i l'esperit de superació no han ajudat a viure el procés des de la més absoluta calma, en canvi m'han ajudat molt a agafar cada dia les forces necessàries per seguir endavant, ja que us asseguro que més d'un dia era per llençar la tovallola!

En tot cas, la primera fase ja ha acabat, la fase de l'examen escrit, la lectura i la defensa de la programació. Reconec que acabo el procés amb molt bon gust de boca, i tot i els obstacles i les pedres en el camí, estic orgullosa de mi mateixa i contenta de com valoro les diferents proves. Sempre penses: després de l'examen escrit ja estaré tranquil.la, i no és així, ja que després ve una altra prova, la lectura, que a priori ha de ser una prova que no m'hauria d'haver suposat cap tipus de nervis, i us asseguro que mentres llegia, anava notant com les meves cervicals es posaven més i més tenses.... i finalment la defensa de la programació: estic acostumada a parlar amb públic i a posar-me a sobre dels escenaris, però el pànic escèncic dels 5 primers minuts, davant del Tribunal.... bufff! Són realment impactants! I un cop fetes totes les proves, pensava que arribaria la calma.. i NO, ara estic nerviosa de nou, esperant les notes! Em passa de tot pel cap, des de que trec un 9.5 a.... coses que no vull dir, per allò de la llei de l'Atracció :) I un cop tingui les notes de la fase d'oposició, a tornar a patir pels mèrits i veure si entres o et quedes fora, i és que enguany ho estic vivint amb molta pressió tot plegat (cal dir que també hi ha molt poques places, i que ja no n'hi ha prou en fer-ho bé, s'ha de fer excel.lent).

En fi, desitjo d'aquí uns dies escriure una entrada i explicar que soc funcionària, i els que em coneixeu, ja sabeu que no tinc cap interès per ser funcionaria excepte el de poder tenir una plaça en un INS per tal de desenvolupar projectes i metodologies que esdevinguin engrescadores pels adolescents, poder innovar, poder donar alternatives, fer la revolució a l'escola pública, des de dins, posant el meu granet de sorra. Crec, sento i m'apassiono per la meva feina, i si, vull ser funcionària per seguir vibrant i dedicar-me cos i ànima als nois i noies, perquè puguin sortir endavant, oferir-li's alternatives, altres experiències i sobre tot, molt, molt, molt d'AMOR.

Els millors Pirates

2011-06-08T17:37:00.001+02:00

Aquests són els meus pirates preferits! Són alguns dels alumnes de l'Aula Oberta amb qui acabem d'arribar de passar tres dies de colònies. Hem estat a Vilanova i la Geltrú, Sitges i Garraf. Compartir amb ells dia i nit ha estat una aventura, i mai millor dit! Ha anat molt bé, ells s'ho han passat genial, han estat cohesionats (de vegades fins i tot massa per la part que ens toca als profes!) i penso que recordaran aquesta experiència al llarg de la seva vida. M'ha agradat relacionar-me amb ells des de llocs que en el marc d'una aula (tot i que sigui "Oberta") és difícil. Compartir fer els àpats, les tasques de la vida quotidiana, dormir i llevar-nos plegats... realment és molt bonic! També ha estat un plaer haver anat amb el Manel i el David, els meus dos companys fantàstics, que si no fos per ells, un altre gall hagués cantat!

Fent de lampistes...

2011-05-31T19:36:00.000+02:00

L'altre dia, fent un cafè al bell mig de la Rambla del Raval amb una amiga, em va suggerir el concepte de fer de lampista. Mai m'havia parat a pensar de la importància d'aquesta professió: persones que tècnicament ens faciliten un cablejat per poder il.luminar-nos a casa , a la feina, al carrer... Com podeu imaginar, a part de la possibilitat d'apuntar-nos a fer un curs de lampisteria ràpida per a novells ens vam adonar que hi ha algunes persones a la nostra vida que es dediquen a oferir llum als altres, em refereixo a la clarividència en alguns punts de vista i també a l'energia que algunes persones són capaces de donar a d'altres. Penso que ens trobem en un moment de canvi d'era, d'un canvi de consciència col.lectiva econòmica, social, de valors i espiritual. Em quedo en aquest concepte: totes les persones, almenys les del meu entorn proper, treballen constantment per assolir l'equil.libri personal, emocional i espirtual que en aquest moment ens toca, seguint el nostre programa d'ànima, el que passa és que sovint no trobem els interruptors adequats per trobar la llum que necessitem a cada moment. D'aquí la importància de tenir persones-guies al nostre costat, que quan es fon de tant en tant alguna bombeta, es converteixen en professionals del canvi, de les transicions a d'altres experiències.Personalment em sento afortunada de tenir lampistes al meu costat, i de poder fer de lampista en els moments que els meus éssers estimats ho necessiten.Una gran professió aquesta!

Post dedicat a la Remei, gran amiga i lampista exemplar!

Vull descansar!

2011-05-17T15:53:00.000+02:00

Desitjo tenir en breu aquest paradís als meus peus, descansar en una hamaca, sentir la calma...

Xupitos de Cianur

2011-05-11T20:48:00.000+02:00

Diumenge passat vaig tenir el privilegi d'assistir a una conferència del Borja Vilaseca, periodista, escriptor i expert en creixement personal. Us faig cinc cèntims d'aquelles coses, aquells conceptes que més em van ressonar.

En primer lloc, els primers valors que cal que tinguem interioritzats per l'autoconeixement, són la honestedat i la humiltat. Valors que de vegades no són tan fàcils tenir-los interioritzats en el dia a dia.

L'ésser humà, diu Vilaseca, passa per tres etapes evolutives principals. Aquestes són:
1.- La Inocència.- és l'etapa infantil, on els nens i les nenes parteixen de zero, on totes les coses són noves i increïbles, on la imaginació i els estats de felicitat són purs i passen per les petites coses i sobre tot pel JOC. Què ens passa als adults quan deixem de jugar, d'imaginar, d'inventar, de crear?
2.- La Ignorància.- és l'etapa més pròpia de la majoria dels adults, tenim moltes capes de condicionament: "no sé qui soc i no sé per què sento aquest malestar". Instal.lats en la queixa.
3.- La sabiduria.- aquesta és una etapa opcional, l'etapa de l'espiritualitat, entesa com la capacitat de connectar amb un mateix, amb la teva veritable essència, on la vida flueix i passa per tu i no per les coses que tens o no tens, les persones que t'estimen i les que no t'estimen, el tenir o no tenir feina, etc És en aquesta etapa on comences a qüestionar el sistema de creences, és el despertar de la consciència, la persona se n'adona que és la responsable de triar la seva vida. Comença el camí cap al món interior, cap a l'autoconeixement.

Borja Vilaseca proposa tres preguntes bàsiques que ens hauríem de fer:

D'on vinc? (sense jutjar, qüestionar la motxilla que carreguem)
Qui soc? (l'essència)
Cap a on vaig? (Sentit de la Vida)

Proposa orientar la nostra existència cap al bé comú. Parla de la psicologia de l'altruisme que es basa en: quan jo dono, rebo automàticament. Des del meu punt de vista, connecta amb la Llei de l'Atracció, ets l'imant que atrau allò que s'assembla a tu.

Incorpora el concepte de Responsabilitat com a les respostes que una persona dóna a les coses que li van passant a la vida. I ara ve un dels conceptes que més em van agradar (i que més intentaré evitar): Els Xupitos de Cianur: Cada cop que t'enfades amb algú, cada cop que esbronques, cada cop que dones una resposta desafortunada o que faltes al respecte, t'estàs bebent un Xupito de Cianur, brindes amb ell, et fas mal a tu mateix, et comences a destruir. Ningú mai et fa mal emocionalment, són les nostres pertorbacions les que ens afecten en negatiu, les circumstàncies externes no són les importants, allò signifitcatiu és com tu les rebs. Proposa que quan algú ens ataca, o ens parla malament o rebem una bronca, hem de perdonar i donar gràcies a aquells EGOS, per calmar-los ràpidament.

Ens proposa treballar l'ATENCIÓ PLENA, viure l'aquí i l'ara, viure conscientment i augmentarà així la nostra Energia Vital, tindrem més salut, més consciència.

En definitiva i a grans trets, la FELICITAT és connectar amb un mateix!

Us recomano un dels seus llibres: El Principito se pone la Corbata. Una fábula sobre crecimiento personal para redescubrir lo que de verdad importa. Edicions Planeta, 2010

Vull donar gràcies a la Geòrgia, ella va ser qui ens va fer aquest regal a un grup d'amics i amigues, un regal tan especial com ho és ella, un regal per generar consciència col.lectiva, un regal ple de LLUM, com ella, una LLUM BLANCA que ens il.lumina quan tenim la sort de ser al seu costat. GRÀCIES.

Us convido a un xupito quan vulgueu.... no de cianur, sinó d'AMOR I CALMA!

He trobat un groc!

2011-05-02T18:57:00.000+02:00

L'albert espinosa, en el seu llibre el Món Groc, definia que existeixen unes persones, que ell denomina "grocs", que estan més enllà dels amants, la família, els amics i qualsevol persona amb qui tens una relació afectiva. que pots contactar amb ells tan sols un minut, alguns dies o tota la vida, però que sigui com sigui, te n'adones que són especials per a tu i tu per a ells. són persones amb les que pots dormir, acariciar-te, sense necessitat de mantenir una relació sexual, i que et generen uns aprenentatges i experiències especials. Jo he tingut la sort d'identificar a un dels grocs de la meva vida, fins ara no sabia com definir-lo, i ara ho tinc clar, és un GROC!

Gràcies , mare!

2011-05-01T19:47:00.000+02:00

Gràcies Mare, avui és el dia de les mares, però per mi sempre estàs present, sé que m'acompanyes des de l'apropament quan veus que ho necessito o des de la distància perfecta que no m'ofega. Em sento orgullosa de tenir-te, de manera incondicional, d'haver-me tractat des de tanta estima i respecte, per ensenyar-me els valors que avui tinc i que tan feliç em fan. Gràcies per educar-me en el valor de les petites coses, de l'esforç i de l'amor incondicional. Gràcies per recolzar-me, pels teus somriures i per la teva tendresa. Et sento a prop sempre i t'ho agraeixo! Demano un desig: el dia que sigui mare, espero assemblar-me a tu! T'estimo molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Petites essències de vida quotidiana

2011-05-01T11:32:00.001+02:00

Vida quotidiana: m'agrada aquest concepte, és el que sempre tenim. Cada dia seguim un munt de rituals, sovint totalment integrats en nosaltres i als que potser no prestem atenció. Per a mi són importants. El que em genera més interès i curiositat és la sensació de veure alguna altra persona a la teva dutxa i tu la mires des de fora, contenta de compartir aquell petit espai del que tu gaudeixes tant cada dia, d'aquesta manera li dóno més valor encara...
Quan, esporàdicament, algú entra en els teus rituals més íntims de vida quotidiana, com ara preparar un cafè o preparar l'esmorzar, la dimensió d'aquells actes prenen un altre tipus de valor. El que no sé encara és si prénen un valor elevat perquè és quelcom d'un matí concret especial, o bé perquè per mi aquest és l'estat ideal. De la mateixa manera, compartir el llit i dormir a ritme de la respiració d'algú altre que no ets tu, torna a ser un petit descobriment, i te n'adones que els ritmes es poden adaptar, es poden mesclar i fins i tot es poden fer un. Mentres dorms, els moviments canvien dels que fas habitualment, tenint la cura necesària cap a l'altra persona...
Crec que l'essència de compratir una espurna de vida quotidiana o compartir-la per sempre, té a veure amb cuidar i deixar que et cuidin, i valorar cada petit acte com un gran regal quotidià, o almenys és això el que jo desitjo.

Mai acabaré de sorprendre'm!

2011-04-27T20:32:00.000+02:00

Una de les moltes coses que té la vida, és que si vols, cada dia et sorprèn. Avui a classe, els he llegit un conte. "La Cenincienta que no quería comer perdices" per intentar treballar alguns dels estereotips masclistes que encara porten a sobre algunes de les meves alumnes (i dic alumnes en femení ja que la sopresa és que elles són més masclistes que ells!). Entenc que em moc en un entorn d'ètnia gitana, però esperava que les cultures i sobre tot els Drets de les Dones haguessin evolucionat una mica, comptant que tenen 14 anys i que viuen en un món ple d'informacions diferents, de contrastos diferents i sobre tot que poden compartir punts de vista amb altres dones i homes.
L'objectiu del conte era, si més no, generar debat, en quant als contes que ens han venut sobre prínceps i princeses, sobre el fet que les dones "hem d'estar a disposició de..." , "aguantar allò que calgui" i com diuen elles "mentres els marits estan als bars, nosaltres ens hem d'encarregar de la casa i dels fills" (escric això i m'esparvero....). La protagonista del conte és una noia del segle XXI que creia en els suposats prínceps blaus i aconsegueix casar-se amb un.... al cap d'un temps, se n'adona de la seva esclavitud i decideix deixar-ho i SER ELLA MATEIXA. A partir d'aquí descobreix que la llibertat de les persones està per sobre de tot i que pots ser feliç tenint o no parella, o vàries parelles, o varis rotllos, o el que sigui! El cas, és que en una de les històries del conte apareix el concepte "ablació". Els pregunto si saben que és i em diuen que no (en aquest moment encara la meva cara tenia un semblant de serenor, entenc que no coneguin la pràctica, està a 10.000 milles de la seva realitat....) Els començo a explicar què significa aquesta pràctica per una dona i quan parlo del clitoris veig cares de "profe, pero qué me estás contando? Qué es eso del clítoris?" i aqui és on he tingut la gran sorpresa del dia: un grup d'adolescents que ni ells ni elles saben què és, i el pitjor de tot, on és i per a què serveix el desconegut clítoris!!! S'ha parlat molt de l'alliberamnet sexual de la dona en el segle XX i encara més en el segle XXI, i jo em pregunto, visc fora de la realitat o realment d'alliberament i de coneixença del propi cos ha hagut ben poc?
Sobre les cares i els comentaris que han fet després d'explicar-li's què era, on estava i per a què servia el desconegut clítoris, ho deixo per un altre post, per avui ja n'he tingut prou!

Vacances...

2011-04-21T17:17:00.001+02:00

Estic de vacances? Aquesta Setmana Santa ha canviat la meva percepció d'unes vacances, almenys les que havia fet fins ara... Estan sent unes vacances on he canviat la rutina, almenys no em llevo cada dia a les 6.30, però estic treballant molt. Les oposicions són una gran feina, que si acabar la programació, que si estudiar... no acabo de desconnectar del meu dia a dia, ja que representa que estic escrivint o estudiant el que executo amb els alumnes en el dia a dia, per tant és com si estigués escrivint el guió d'una pel.lícula que ja ha passat.

Per sort aprofito per sortir alguna estona, amb els amics, o bé fer una mica de família! També he aprofitat per veure alguna pel.lícula pendent o alguns capítols d'algunes sèries que m'agraden... Desitjo que aquest temps invertit entre apunts i programacions donin els seus fruits i a l'estiu pugui fer unes vacances "ordinàries", mentrestant em proposo seguir somrient!

Avui, sopar de dones. Les dones de la meva vida!

2011-03-25T20:47:00.000+01:00

"Tota dona de natura reial té un país secret que li és més ver que aquest pàl·lid món extern: -A mitjanit quan el silenci l'envolta deixa de banda agulla o llibre i el visita d'amagat -Aclucant els ulls, ella improvisa una tanca amb cinc barres entre bedolls, salta per sobre, pren possessió. -Llavors corre, vola o bé cavalca (un cavall al trot ve a saludar-la) i viatja allà on vol" "Secret Land" Robert Graves

L'infinit... no calen paraules!

2011-03-20T21:58:00.000+01:00

Qui espera, desespera?

2011-03-18T20:26:00.000+01:00

Esperar és una paraula i una acció que no m'acaba de fer el pes. Esperar és una de les coses que més he fet a la vida. He conreat la paciència i la serenor durant molt anys, i penso que ja ho tinc integrat en el meu sino.
Esperar és bonic quan saps del cert que arribarà. Esperar quelcom que saps que succeirà, et provoca un estat d'excitació, d'emoció. I quan esperes quelcom que no saps si passarà, et deseperes!
Ahir escrivia un post sobre la felicitat, sobre viure l'ara i l'aquí, i en general us asseguro que visc així la vida, tot i que i ha moments com ara, que penso en el demà, en allò que desitjo des del més profund dels meus sentiments, i és en aquest precís instant on surten brots de petites deseperacions...
També penso que quan esperes pacient una cosa, quan succeeix la valores de manera especial, la cuides, la mimes, l'estimes...
De vegades esperem petites coses quotidianes. esperem el tren, a la cua del super, esperem que soni el despertador, acabar el dia de feina i tornar a casa, esperem que soni aquella cançó per la ràdio que tant ens agrada, esperem fer un cafè amb una amiga, un somriure, una mirada, un gràcies o un bon dia...
I d'altres esperem aquelles coses que et canvien la vida: un nou projecte,un viatge esperat, una nova casa, una parella, un fill, una carícia (a mi em canvia la vida quan m'acaronen, perquè surt el sol que brilla durant molts dies!)
Avui per mi és un dia d'ESPERA, només espero no desesperar!

Aritz

2011-03-17T13:20:00.001+01:00

El despertador sona a les 6.20, la llum ja comença a entrar per la finestra. Encenc el mòbil i rebo un correu de l'Aritz. En un primer moment, encara mig adormida, començo a llegir el contingut i veig que es tracta d'una persona que em coneix, que parla d'una conversa que hem tingut... em perdo i torno a començar pel principi.... ostres! És l'Aritz des de Mongolia. Em situa en una conversa que vam tenir a casa meva farà uns tres mesos, li havia perdut la pista! Sabia que marxava, el vaig acomiadar veient com marxava amb casa seva sobre rodes (habitualment viu en una furgoneta), tot i que el vaig tenir present durants unes quantes setmanes esperant notícies seves, desitjant saber en quin continent es trobava, el record es va anar esvaïnt... (ben cert que la distància fa l'oblit).

M'explica que avui té el cap prou àgil com per escriure una gran reflexió, sobre la vida, sobre les experiències, que aquella conversa que vam tenir parlant de les relacions, l'amor, les dones i els homes, i unes 12 hores de caricies... li han fet pensar molt, sovint en un bucle que sembla que no té sortida, i que de cop esdevé una resposta. que té somnis reveladors, on li suggereixen pistes per anar construint la vida i anar sentint l'amor més profund, sobre les dobles personalitats que de vegades tenim o veiem en altres persones, sobre la capacitat d'enamorar-te del tot o d'una part de la persona, sobre la necessitat de trobar aquella persona capaç de resoldre els petits i grans reptes de la vida des de la calma (ai! com em recorda a mi!). Em pregunta si tan dificil és trobar una noia FELIÇ. Reflexiono sobre això: potser no és tan fàcil, però noies felices hi ha, igual que nois feliços, suposo que cal cercar-los i cal que la vida ens connecti per sempre. Per mi la felicitat té a veure amb l'instant, l'aquí i l'ara, o almenys és la feina que estic realitzant amb mi mateixa.

En aquest precís instant em sento feliç. Feliç d'haver rebut notícies d'ell, una persona amb la que he tingut molt poca relació, però les poques trobades, de molta qualitat humana. Em sento feliç de poder escriure un post referint-me a ell i a l'aprenentatge que em suposa, feliç d'estar a casa després de l'institut, en un dia que ha estat ple de bones notícies (els nois i les noies han avançat molt en aquest trimestre, i això em fa feliç, veure la cara d'una mare, acostumada a sentir els "desastres" de la seva filla, i avui tot eren elogis cap a ella). Em sento feliç de poder-me estirar al sofà quan acabi aquest escrit, llegir un llibre mentres escolto música, anar a Barcelona més tard a comprar un regalet per una amiga que fa anys diumenge, dedicar-li aquest espai de la meva vida, per trobar aquell detallet que farà que vegi com me l'estimo!

La FELICTAT... tan a prop!

Gràcies Aritz per fer-me el dia més bonic.

Gràcies als nois i les noies per fer-me costat.

Gràcies als meus companys d'Aula Oberta amb qui és un plaer treballar.

Gràcies a les mares que acompanyeu a les vostres filles en el camí de la vida.
Gràcies als amics i amigues que em recolzeu i em feu feliç dia a dia.
Soc tan AFORTUNADA!!!

Qui canta, els seus mals espanta!

2011-03-15T20:18:00.000+01:00

Això diuen! Que qui canta, els seus mals espanta. I per mi és ben cert. Expressar-te mitjançant la música, mitjançant una melodia, fa que et sentis millor, o almenys això és el que em passa a mi. Avui he trobat aquestes fotos, i les volia compartir: l'última gravació que vam fer amb Can Cantem!

De Can Cirera a Melrose Place

2011-02-17T07:46:00.000+01:00

Avui comença una nova etapa a la meva vida. Marxo a viure al nou pis, aquest cop sola. Estic contenta, feliç, intueixo que aquesta nova aventura portarà molt bones notícies, nous projectes, noves vivències i sobre tot, sento que els desitjos més profunds estan a punt de fer-se realitat.

He viscut 5 anys (justos! casualitats?) a Can Cirera, a Sant Climent, compartint pis amb el Gerard. Una convivència marcada pel respecte, la tolerància, el saber fer i sobre tot per l'estima. Han estat 5 anys de molts canvis, sobre tot a nivell personal. Uns anys dels que m'emporto molts aprenentatges i sobre tot on m'he acabat de trobar amb mi mateixa i a on he decidit QUÈ vull fer a la vida.

M'il.lusiona començar de nou, en un espai meravellós que ni havia somniat: gràcies UNIVERS i a tots i totes que vetlleu pel meu benestar físic i emocional. Començo amb un SOMRIURE d'orella a orella!

Nous projectes

2011-02-01T07:52:00.001+01:00

Sembla ser que el 2011 és un any de canvis! O almenys penso que ho és per a mi.
Són canvis de ben segur per seguir treballant el meu procés de creixement personal, i ho estic gaudint, tot i que en alguns moments, és dur!
Tanco projectes per començar de nous, ja ho diuen, renovar-se o morir, i si d'alguna cosa estic segura, és que em vull sentir més viva que mai.

Començo una nova aventura: MARXO A VIURE SOLA, de fet ja ho havia fet, i ara hi torno. Tot i que torno amb altres idees, amb altres expectatives, amb altres il.lusions.
Pujo a aquest tren, no vull que se m'escapi, vull gaudir de les diferents parades, de les diferents estacions, dels paisatges que veig mentres viatjo. De moment vaig amb un bitllet.... desitjo que en breu, em pugui acompanyar un altra persona. L'UNIVERS ja està conspirant. Que així sigui!

Des del Berguedà....

2011-01-30T18:48:00.001+01:00

Ara feia molt de temps que no pujava al Berguedà. M'ha agradat anar aquest cap de setmana de la mà d'una persona especial.

M'he retrobat amb casa meva, la de sempre, acollidora, ella encara guarda molts secrets, aquells petits moments d'estricta simpatia, d'estricta intimitat que tan intensament hem viscut entre les seves parets, entre la fredor i la humitat del riu proper...

En alguns moments he visuaitzat imatges del passat, dels aprenentatges fets, i també de les coses que, tot i que els anys passen, encara no estan resoltes.

Emocions de joventut encara estan impregnades en el meu sinó, evolucionant?

Recordo fites que ens posàvem... encara en tinc de pendents Glòria! Tu ho saps més que ningú...

Sentir el fred a la cara, a les mans, tocar la neu verge, ben blanca, tranquil.la i serena, amb el reflex d'un sol enèrgic, que em diu: Endavant!

El bressol enyorat, les carícies compartides, les complicitats i les veritats, que arriben fins el 3r xakra, i d'altres que alteren el Cor

Reflexions, reptes, llàgrimes de melangia, pors, tristors... que netegen l'ànima, de ben segur, per acaronar els nous temps que vindran...

Segueixen bufant temps de canvis...

Gràcies!!!

Gràcies!!!

2011-01-27T22:28:00.000+01:00

Avui he tingut un bonic regal del Hassan i el Mohamed! Han estat explicant el projecte de l'Aula Oberta a les famíies que visitaven l'Institut i... han deixat molt alt el llistó! Us vull agrair que em regaleu moments com aquest, ja que són precisament els que em fan seguir il.lusionada per treballar amb adolescents, per acompanyar-vos durant una estoneta en el camí de la vostra vida!

Sabeu que sou fantàstics oi?

Bufen temps de canvis!

2011-01-27T22:22:00.001+01:00

Avui farem un passeig
per totes aquelles cançons
que van venir i d'altres que vindran
i que no podràs compartir amb mi
ni cantar amb mi com abans
bufen temps de canvis deia el vent avui
ajaguda a la finestra un vespre més
veient com el temps com sempre
va perdent el temps mai no n'aprendrà
però què li vols dir pobre temps
bufen temps de canvis
però no hem de tenir por és un temps
de canvis que en porta de millors
bufen temps de canvis, de mirar-se
l'esquena i comptar una a una les
ferides d'aquells anys
bufen temps de canvis
avui ens trencarem el cap pensant què
podríem haver fet molt millor
tot allò que vam fer tan bé com vam
poder però sé que sabràs apreciar la
meva bona voluntat
bufen temps de canvis
però no hem de tenir por és un temps
de canvis que en porta de millors
bufen temps de canvis, de mirar-se
l'esquena i comptar una a una les
ferides d'aquells anys per tu i jo per
tots dos per tothom
bufen temps de canvis.

Connectats,,,?

2011-01-24T21:42:00.000+01:00

T'he imaginat des de fa molt de temps,
t'he somniat fa uns quants anys,
he pintat el teu somriure perfecte.

M'agrada escoltar la música de les teves paraules
i dels teus silencis,
Observar la sensibilitat, em fa vibrar, aprendre, crèixer...

Còmplices d'ànimes i estranys de vida quotidiana,
secrets compartits, desitjos amagats...

Véns tu o vaig jo? Connectats.... ?

EL SECRET DE L'UNICORN

2011-01-21T09:55:00.000+01:00

Aquestes fotografies formen part d'una exposició realitzada per Santi Iglesias: Presenta 16 imatges de gran format, en blanc i negre, realitzades totes en un estudi fotogràfic per potenciar, explica Iglesias, les ombres i els contrallums. No hi ha cap tipus de manipulació informàtica de les instantànies, per tant, res de photoshop o foto muntatges, afegeix.

El Secret de l'Unicorn ens endinsa en un món imaginari on els grans protagonistes són animalets de plàstic de joguina situats en els paisatges únics i especials que dibuixa el cos humà.

Iglesias, fotògraf freelance, situa aquests petits animals en un escenari poc habitual, els cossos nus dels models per recrear-hi els llocs i espais on habiten les diferents espècies animals.

Sabeu sobre el cos de quina persona descansen aquests animalons?

Un cel ben blau

2011-01-18T15:39:00.001+01:00

Penso que aquesta imatge val més que mil paraules... de vegades costa pujar l'escala, però val tant la pena quan et trobes amb aquest cel tan bonic...

Si, no, si, no, si, no.... ESPERO QUE SIGUI UN SÍ

2011-01-13T07:57:00.001+01:00

Ioga i cuina vegetal, pedicura emocional...

2011-01-11T20:20:00.001+01:00

Jo vull triar i tenir una bona vida! Una vida tranquil-la, serena, sorprenent.

Una mica de ioga i meditació per sentir l'equilibri entre el cos i la ment.

Mantres per canalitzar energies.

Temps de qualitat per mi.

Aprofundir en el meu jo més intern per connectar amb la veritable essència.

Cuina Vegetal per donar plaer al paladar, per assaborir la vida, per donar-li diferent gustos i textures, per endolcir-la quan calgui, per salar-la quan faci falta.

Triar aquella recepta especial, per fer el dia diferent. Cuinar per algú important, per algú que t'estimes.... o el gust que et cuinin pensant en tu...

No oblidar mai l'ingredient màgic: l'AMOR.

Pedicura emocional: el plaer d'un massatge als peus, per posar les emocions a lloc, per sentir, per relaxar-me...

Tres petites coses que poden estar a l'abast de tothom, que ens ajuden a sentir-nos vius, alegres, sensitius, amables, riallers, amants...

Un dia que acaba amb el record d'una mirada intensa amb ganes de compartir un cafè... potser infidel?

Sense Paraules, simplement Genial!!!

2011-01-06T20:11:00.000+01:00

La tresca i la verdesca estrenen el seu primer videoclip!

És un regal dels Reis d’Orient per a tots vosaltres!

És el videoclip de la cançó “Mirant-me passar” del nou disc “4”. L’ha realitzat la companyia de titelles Ne me titere pas. Si visiteu la seva web els podreu conèixer: http://nemetiterepas.cat/Index/index.

La incertesa de sentir-se de pas

2011-01-04T22:31:00.001+01:00

Aquests dies visc amb la incertesa de sentir-me de pas per tot arreu. Suposo que no acabo de trobar el meu lloc, o potser aquest que ocupo ja és el meu, el de no saber ben bé on arrelar. Segurament són símptomes relacionats amb la maduresa (o dit d'una altra manera, del fer-se gran).

La incertesa també ve predeterminada per prendre totes les decisions importants a la vida, sola, sense comptar amb ningú que en un moment donat et pugui sostenir-me durant un temps, ja sigui a nivell emocional o econòmic. Es tracta de posar en pràctica l'autogestió professional, emocional, afectiva, quotidiana, etc en tot moment, fins a convertir-te en una tota terreny, una excel.lent 4X4 que després pot arrivar a espantar a altres persones (concretament a alguns homes):

I doncs, què fer? On estan les respostes? I més concretament, on estàn els recolzaments emocionals, les carícies pel COR; COS i ÂNIMA? Si les trobeu, feu-m'ho saber, que les necessito amb urgència!

Marroc, terra d'acollida!

2011-01-04T22:19:00.000+01:00

Hem estat quatre dies a Marrakech i rodalies i ha estat fantàstic. Un país i una ciutat molt acollidora, un bon lloc per passar uns dies i desconnectar. Val la pena perdre't pels carrerons, i observar, entrar i passejar pels mercats i captar aquelles curiositats típiques d'un país àrab!

Endinsar-te al Zoco és tota una experiència DIVERTIDA i per què no dir-ho, CANSADA, de tants inputs que vas rebent i tantes hores regatejant... (un euro?), però aquesta és sens dubte una de les coses màgiques dels botiguers!

Hem gaudit molt del menjar /couscous i tajin a tutiplen!), boníssim, així com els seus tès a la menta i els seus cafès amb espècies (mmmmmmm).

La Plaça Djema-El-Fna de Marrakech et fa endinsar-te en un món ple de sopreses, de coses exòtiques, de vides diferents i formes de vida soprenents, com per exemple els conta-contes i músics, juntament amb els encantadors de serps i els centenars de xiringuitos que conviuen dia a dia!

Un plaer compartir el viatge amb el Gerard, la Núria, el Fer, i la sorpesa de la Paula!

Marxo a Marrakech!!!

2010-12-26T20:58:00.001+01:00

Per fi marxo a Marrakech, m'esperen uns dies de desconnexió, de calma i de retrobament amb mi mateixa. Després d'aquests dies de Nadal, me n'adono que necessito posar coses a lloc, coses que potser no les tinc tan clares com em pensava i cal fer neteja i tornar a omplir el cor i el cap d'energies renovades.

Vull tornar amb una motxilla plena de positivisme, alegria, esperança i sensacions de seguretat en quant als desitjos demanats al meravellós Univers. Toca fer balanç del 2010, un any que s'ha caracteritzat per la incertesa, pel treball profund en el creixement personal, per gaudir de nous projectes que m'han fet crèixer molt com a persona i també com a professional, i per la intuició que altres projectes s'acaben...

Ha estat un any on he sentit l'estima dels que m'envolten més a prop que mai, i estic molt i molt agraïda, ja que gràcies a ells i elles, els moments tensos i complicats els he pogut portar de manera més lleugera.

Em plantejo nel 2011 com un repte: ha de ser el MEU ANY, en molts aspectes, i aniré pensant sobre una idea que em volta pel cap, tenir un lema per cada mes! Ja us aniré explicant!

Moltes gràcies per llegir-me, per ser-hi i per fer-me sentir tan bé!

La importància de les primeres vegades

2010-11-27T23:04:00.000+01:00

Les primeres vegades que fem coses o sentim coses noves a la vida, són realment especials. Parlo d'aquells petits regals que de tant en tant ens ofereixen, o els oferim. M'agrada imaginar que encara han de venir moltes primeres vegades de moltes coses, ja que són aquestes les que et fan sentir viva, les que et fan sentir especial.

Voldria que les primeres sensacions no s'esvaïsin mai. Sovint quan les primeres vegades es converteixen en moltes vegades, tenim tendència a restar-li's importància. Jo no vull que em passi mai.

Tant de bo continuïnt havent moltes!

33 tardors...

2010-10-12T20:53:00.000+02:00

33 tardors són les que porto vivint! diuen que el 33 és un número màgic, un número on els canvis són molt visibles i sembla ser que entres en una nova etapa... I estic contenta de poder gaudir de noves experiències, de fet sento que canviaran moltes coses durant aquest any...

La foto que veieu, és una de les postes de sol fantàstiques de les que vaig disfrutar a l'Amazones aquest estiu. Quan medito, visualitzo aquell espai, aquella calma, que sovint és la que necessito aquí, que sovint la perdo. Parlo de la pau interior, últimament em costa manternir-la, sentir aquell equil.libri que tenia fa uns mesos, vull tornar a la Bona Vida, la que em fa sentir bé amb mi mateixa...
"Bona, vida, bona vida, la que jo he triat... hum paxum, paxum, patxum uieeeee....."

Sant Torne-m'hi

2010-09-01T22:17:00.000+02:00

Sembla mentida que hagin passat dos mesos, dos mesos preciosos de vacances. I avui, el famós 1 de setembre, tornem de nou a la quotidianitat, a la feina, a les rutines, al so del despertador... I estic contenta i agraïda, d'entrada per tenir feina en temps de crisi, per altra banda per dedicar-me professionalment a unes de les meves passions: el món de l'educació. La mandra i la sensació de semivacances aniran desapareixent en pocs dies, i a partir de llavors, m'afronto a nous reptes, a nous projectes, a noves relacions, a noves coneixences, a nous aprenentatges, a noves olors, a nous vincles... i tot això per si mateix fa que el meu dia a dia es converteixi en un capsa de sorpreses, on els adolescents em sorprendran i on tinc l'oportunitat d'intervenir en una parcel.la de la seva vida, en un espai petit de temps i espai però potencialment molt interessant per tranformar socialment en positiu algunes mancances...

I miro al cel, i somric... sé que aquest any serà especial en molts sentits, si més no, així ho desitjo.

Tomes falses brasileres

2010-08-27T19:34:00.001+02:00

I com sempre en els viatges, hi ha mil i una aventures, mil i un detalls que fa que el viatge tingui quelcom més de divertit, un en explico algunes per si voleu riure una estona!

Et ve la regla en plena selva amzònica i... sobrevius! Encara reivindico més el valor de la copa menstrual que em va salvar molt dignament!
Et trones bastant experta a 'hora de pujar i baixar de barquetes, vaixells a motor i llantxes... el que encara no havies controlat és pujar en ple oceà atlàntic des de l'aigua i amb un vent considerable en una "barquitxuela" de vela. Us asseguro que la meva imatge amb mig cos a l'aigua i l'altre mig cos a sobre la barca, intentnat pujar, no va tenir desperdici. El Gerard encara riu...
Viure durant dos dies en una caseta colonial d'Olinda (la casa de los espíritus, de debó) i que el llit et caigui literalment al terra durant dues nits seguides, i us asseguro que només dormíem!
Caure en plena mar en un buraco (així li diuen en brasiler als forats profunds) veient peixets als arrecifes de corall i quedar-te amb el cul en pompa.
PAI.- aquesta era la paraula clau quan la gerent d'un hotel ens intentava dir alguna cosa i no ens enteníem, ella es posava nerviosa i noméserem capaços de riure! Li vam dir que si eres que no havíem pagat l'hotel i deia que no, que si ens semblava petit l'espai i també ens deia que no! Sort d'una francesa (després parlaré d'ella) que ens va dir que PAI vol dir PARE, i que aquell dia celebraven el dia del pare i que la nit d'hotel era gratis per ells (llàstima, que no vam arribar a temps :)
La FRANCESA: se'ns presenta com una fan del Brasil, que va no sé quants cops l'any, sempre sola, i que parla no sé quants idiomes, entre ells el castellà que el barrejava amb el portugués i es passava el dia disculpant-se, quan no calia perquè nosaltres ja enteniem prou... en fi, que ens va voler donar el mil i un consells, i resulta que després nosaltres vam ser més espavilats que ella, ja que per arribar a jericoacuara ho vam fer amb 12 hores i ella mab dos dies perqè no sé quins lios es va muntar, i en comptes de seguir el camí direcció Jeri, va tirar enrera fins a Sant Loiuis ja que segons ella era el camí correcte. quan la Vam trobar de nou per Jeri, jo només podia riure! I ens deia que li agradava molt aquell poble i que es quedaria més dies dels previstos: nosaltres pensem que la pobra estava esgotada de tant viatjar.. al revés!
EL Gerard, al llarg del dies tenia més pinta a un Ferrero Rocher, aquest any li ha tocat a ell rebre les picades dels maeïts insectes!!!
PUJAR AL BUSOS REGULAR: resukta que a Brasil, tenen la gran idea que per entrar al busos has de passar per una espècie de tanca 'aquelles que giren, com una ruleta, bastant estreta per cert, i no pensen que de vegades els motxilleros com nosaltres, ens toca pujar allà amb la motxilla a l'esquena i és clar... ens quedàvem atrapats! Sort que en algunes ocasions ens empaitaven per darrera i al final la pressió feia que tot passés o bé les frenades i accelerades dels conductors que feien que passessis de totes maneres! Era una imatge molt divertida, sobre tot pels que ho veien des dels seus seients!

I Finalment jo bevent cervesa, també és una gran toma falsa brasilera!!!

UNA ABRAÇADA!!!

Tornada a Rio de Janeiro!

2010-08-27T19:01:00.000+02:00

I després d'un mes voltant perl Nord del Brasil, tornem a l'origen (diuen que sempre es torna, oi? doncs nosaltres també!). Les tornades alspunts d'origen són interessants ja que allò que ens semblava desconegut fa 30 dies, ara ens assembla que tornem a casa nostra i recorrem els carrers de Rio com autèntics carioques (tenim les txinel.les incrustrades als peus!), i com sempre les postres són les més dolces i ens vam retrobar amb la Tereza, una entranyable, interessant i apassionada persona de la que en qüestió de pocs minuts vam aprendre moltíssim de les seves sàvies paraules. després de 10 anys em va encantar la retrobada, vam recordar aquell mes d'agost a les faveles i em van venir aquells records i aquells aprenentatges fets als 22 anys que realment van fer que hages una Marta abans del Brasil i una Marta després del Brasil. I és que les experiències són vitals, tinc tant per aprendre encara!!!

I fins aquí les històries d'aquest viatge, on ens emportem la calma brasilera, la seva música, el seu amazones, els seus deserts amb llacs, les seves platges, els seus sucs de fruita deliciosos i els somriures de les persones!

Gràcies a tots i a totes que heu anat compartint el viatgedes de 10000Km de distància, tan lluny i tan aprop.

Eu sou da Bahía, de São Salvador!

2010-08-23T00:10:00.000+02:00

Eu nâo sou daqui, eu no tenho amor, eu sou da Bahia, de São Salvador. O marinheiro, marinheiro, quem te ensenou a navegar, o fou ou tombo du navio, o fou o balanço du mar... La vem, la vem, com ele vam faceiro, tudo de branco, com seu bonezinho....

Tants anys cantant aquesta cançó i ara estic aquí, on el mariner en concret la deuria composar, quina alegria!

Després de 14 hores de bus (us asseguro que les meves cames que no són curtes precisament ja no sabien si existien o havien pres la independència eles soletes... El cas és que, en arribar, i perquè durant aquest viatge ens acompanyen dos angelets que ens porten molta bona sort i ens protegeixen de tot, vam trobar un home encantador que ens va dir que ens portava a casa d´una senyora que llogava habitacions per 50 reais en un barri tranquil, a prop de la platja, el Barri de Barra (ajajajja), així que ens vam estalviar anar fent tombs amb la Lonely a la mà i vam seguir aquell senyor que ens donava molt bon rotllo! I la caseta està molt bé i ben comunicada i la senyora és encantadora!

Aqest dos dies ens hem dedicat a passejar pel barri de Pelourinyo, en el casc antic, on els carrers són adoquinats (i cal dir que tot i portar un mes al Brasil, encara no som experts en el domini de les txinel.les!), les cases són de mil colors, sona música per tot arreu i hi ha mil botigues de souvenirs, algunes d´elles no tenen desperdici!

Hem vist també algunes rodes de capoeira (i de pas reflexionar sobre la funció pedagógica que aquesta té sobre els xavals... els aniria tan bé a alguns dels meus alumnes!... tot arribarà), i avui hem assistit a un dels assajos d´un dels 100.000 grups que surten al carnaval de Salvador, ha sigut molt interessant i uriós a l´hora veure com es passen tot l´any preparant aquesta festa, que per a ells és la més gran i on smbla que la participació real i activa de la gent és brutal!

I demà ja marxem cap a Rio de Janeiro de nou (aquest cop anirem en avió!), farem les últimes voltetes, intentarem trobar~nos amb la Tereza (una de les educadores que vaig coneixer a l´any 2000 quan vam venir a col.aborar a les faveles amb el MNMMR). A Salvador hi ha una Associació que es diu OLODUM i que vettla per preservar i donar a coneixer les tradicions afrobrasileres en totes les seves modalitats i donant molt èmfasi a la música i concretament a la percussió, treballant e manera intergeneracional, com qe ja sabeu que a i m´emocionen aquestes coses, us adjunto el seu logo!

En aquesta associació han col.laborat pesonatges de la talla de Nelson Mandela, o Paul Simon, i com a cursiositat i perquè pogueu veure en directe imatges de bahia, us passo el link d ún video del Michael jackson que va fer amb els percussionistes i les gents d´aquí, les imatges són precioses, la cançó, des del meu punt de vista, no tant!

http://www.youtube.com/watch?v=ob-CRUv_BWo&feature=fvst

Una abraçada per a tots i totes!

Qué Linda Olinda!!!

2010-08-20T19:52:00.000+02:00

Estem a Olinda, una preciosa ciutat Patrimoni de la Humanitat, a 6 Km de Recife. Els seus carrers estan plens de colors i de molta, molta calma, almenys durant el dia, ja que ahir a la nit vam sortir per veure l´ambient i deu n´hi do la gent que se concentrava, bàsicament en un carrer, això si, en tres o quatres bars!

Hem estat dormint en una casa colonial (d´aquells hospedatges que t´apareixen perquè algú t´hi porta), on una entranyable senyora (Deysi) ens ha cuidat d´allò més bé, i m´he fet unes abraçades brasileres d´aquelles tan boniques!!!!

D´aquí una estoneta marxem cap a Salvador de Bahia, el nostre últim destí abans de retornar a Rio.

Us agraeixo molt els vostres comentaris, em fan molta il.lusió perquè us sento molt a prop.

Una abraçada des d´un espai que estic rodejada de capgrossos i màscares de carnaval, de debó!

No ho vaig poder aguantar, m´he fet gran!!!

2010-08-17T21:53:00.000+02:00

A l´últim post us comentava que estàvem en una pousada molt cutre, peró que ja ens anava bé ja que la nostra economia començava a flaquejar.... doncs aquell dia, després de tornar de la platja, en arribar a aquell cutritxill, ens vam estirar al llit i només ens va faltar veure aquell sostre a punt de caure... i jo vaig pensar: ja no estic per suportar aquestes coses, necessito marxar!!! El Gerard es trontxava de riure ja que ell és molt millor trotamundos que jo i s´hagués quedat, però la meva reflexió va ser: a veure, com a molt perdrem 17 euros entre els dos, i no vull pillar la triquinosis, perquè us asseguro que la inspecció de sanitat de feu segles que no passa per aquella pousada!!! Total, que vam decidir que marxàvem, vam fer les motxilles i ens vam inventar la història que ens havien trucat uns amics que acabaven d´arribar i que marxàvem amb ells. Si tot sortia bé, esperàvem ni pagar res ( de fet només havíem fet un pipi en un WC que vaig haver de netejar amb les meves toallites). Quan baixàvem per les ruinoses escales, pensàvem donar la clau a alguna de les noies jovenetes que estaven per allà, quan una veu d´ultratumba estirada en una hamaca des d´un forat (si, si, una habitació que semblava un forat) comença a dir: embora, embora!!! (que més o menys vol dir : que se van, que se van!!!) com si haguéssim volgut marxar robant alguna cosa (no hi havia res que se salvés!), li vam explicar el rotllo i li vam donar la clau , sense opció a que ens fes pagar res! Encara riem!!! A més, ens hem trobat la dona no sé quants cops ja que està just al carrer principal del poble, encara deu pensar que on són els nostres amics!

Total que vam marxar i vam anar de l´infern al cel, a la Pousada Azul, només a uns quants metres més enllá, un paradís,us poso les fotos a dalt! En questió de 15 minuts vam passar d´un llit asquerós a banyar~nos en una piscina xulíssima,tenir una habitació preciosa i un bany net i pol.lit! Com pot canviar la vida en 15 minuts eh? i cal dir que en definitiva estem pagant 35 euros entre els dos!

Aquesta nit marxem cap a Olinda, al costat de Recife, són 12 hores de bus peró hem agafat llits! (no ens estem de res!).

Beijos, i muito obrigada!

Canoa Quebrada

2010-08-15T21:21:00.000+02:00

Ahir vam marxar de Fins a Fortalesa, unes 7 hores d´omnibus! A l´arribar a Fortalesa vam anar a petar al primer hotel que vam trobar just davant de l´estació de busos per venir avui cap a Canoa Quebrada. Vam arribar sobre les 22h i ja ens va sobtar quan el noi de l´hotel ens va preguntar que per quantes hores volíem l´habitació! (será que seria un hotel de cites?) En tot cas ens va ser prou igual perqué el menino a les 5.30 del matí ens ha despertat per dirños que a les 6h maxava el nostre bus!!! Així que corrent hem fet tres horetes més de viatget fins arribar a Canoa, un poblet de platja on venen els brasilers a passar els caps de setmana i fer platgeta. de fet es veuen pocs guiris a diferéncia de Jeri.

Hem aprofitat per comprar bitllets per l´Omnibus per anar cap a Recife d´aquí dos dies i una encantadora senyora brasileria ens ha dit que si volíem anar a una pousada que només costava 15 reais per persona (uns 7 euros!). Com que la nostra economia comença a fer fluixera hem decidit que sí, i probablement al matí encara anàvem prou adormits i ens ha semblat prou correcte. I ara acabem de sortir corrents del zulillo on ens hem fotut perquè està ple de bitxets, i diguéssim que poc netet, però en fi, són els últims dies de viatge i haurem de fer un petit esforç (jajajajaja).

Cal dir que aquests dies hem estat escoltant molta música brasilera, ja que en molts dels bars sempre hi ha música en directe, i dir~vos que algunes de les cançons del Gerard Quintana o de Menaix à Trois, resulta que en realitat són de cantautors brasilers... les escolto i és com estar a casa amb un altre idioma!

I aquest és el símbol de Canoa Quebrada, que em recorda bastant a la bandera turca!

Seguir´escrivint pra vocés!

Lembranças!

BARREIRINHAS, LLENÇOIS MARANHENSES, CABURÉ I JERICOACUARA

2010-08-13T21:18:00.000+02:00

Això que veieu és real! Ho he vist ab els meus propis ulls, són els Llençois, un desert ple de llacs, increible, un regal pels sentits... llàsdtima que estava un pèl massifcat, i ja se sap, són aquests tipus de coses que tothom vol veure. Vam passar tota la tarda i vam veure una altra posta de sol realment espectacular a sobre una de les dunes més grans!

Al dia seguent vam anar des de Barreirinhas fins a Caburé, amb el nostre mitjà de transport preferit: la barca (bé, aquest cop més que una barca era una llança). Aquest dia també ens vam dedicar a descobrir de quina manera podíem arribar a Jericoacuara (un dels pobles més macos de la zona, després us explico) sense que ens rebentéssin més de 1000 reais (aquests brasilers encara no saben que som uns trotamundos!), així que finalment vam tenri sort perqué al senyor de l´hotel li vaig fer molta gràcia perquè deia que m´assemblo molt a una actriu o presentadora brasileira, i anava a tothom a "ensenyar~me" perquè li confirméssin que tenia raó (jajajaja), ens va dir que podíem anar a Jericocacuara (Jeri pels amics) de la seguent manera: agafant dos espècies de camions 4X4, un omninbus, una furgoneta i finalment un altre 4X4 fins a jeri, tot per... uns 100 reais (és a dir que ens estalviàvem 900!!!), i així ho vam fer, és clar que vam trigar 12 hores per fer el trajecte, entre dunes, camins plens de botsi furgonetero recadero (abans de sortir del poble no us podeu ni imaginar la de coses que va anar portant i recollint de moltes cases del poble on estàvem).

I això és una de les vistes de Jeri, de fet aquesta gran duna ens queda davant de la Pousada on estem!!!

Jeri és un poble... com us ho diria, sembla tot ell un decorat de Port Aventura, és preciós, tot super ben posadet, petitó, bufó, tots els carrers són de sorra, tothom va amb xinel.les o descalç. és com anar tot el dia caminant per la platja. I només hi ha guiris! La platja és relament bonica i aquí com que fa molt vent, es concentre una gran quantitat de surfistes, windsurfistes i kitesurfistes (quantes coses que estic aprenent!!!) Realment és un oble molt i molt tranquil, on no hi ha massa cosa a fer que anar a la platja, menjar, estirar~see en una hamaca i beure caipirinha i sucos (bé, en el meu cas no puc amb més de mitja caipirinha, demasiao pa´l cuerpo!).

I entre totes aquestes vistes i aventures, també tenim tempes per anar fent feineta personal, la veritat és que almenys jo penso que estic avançant molt en decisions que he de prendre de cara al setembre, intento retrobar~me amb la més pura essència que em defineix, tot i que de vegades hi trobi coses que no m´agraden o que no em fan sentir del tot bé. Segueixo caminant, i des de Jeri sembla que l´Univers estigui molt a prop perquè hi ha uns estels impressionants, i jo me´ls miro amb amor, els observo, els somric i els hi demano que conspirin cap al meu desig de rebre i donar carícies pel coraçao.
Demà marxem cap a Fortalesa i aquesta nit intentarem anar a ballar una ica de samba, a veure si trobem la nostra autèntica vocació!

Muito obrigada meninos e meninas, beijos fortes!

Calma, reggae i música en viu a São Louis de Maranhao

2010-08-09T00:50:00.000+02:00

Aquesta és la nostra plaça a São Louis. Aquí ems hem passat moltes de les hores que portem en aquesta ciutat, patrimoni de la humanitat. Va ser una ciutat colonial, i tot i que no está del tot cuidada, els estils de les façanes de les cases, els carrers empedrats, les escalinates i els colors, fan pensar tot el glamour que devia existir en aquí fa uns segles.

Actualment és una ciutat tranuil.la, pel matí es veu ben poca gent pels carrers, i a les nits... la música (sobre tot el reggae) impregna cada un dels racons com si preparessin l´arribada a la ciutat de Bob Marley, les gents surten al carrer, inunden les terrassetes on sempre hi ha algun músic tocant en directe (amb molta qualitat a més a més), i les taules s´omplen de litres i litres de Brahma (cervesa nacional) i de caipirinhas (clar està).

Ahir a la nit vam tenir la sort de retrobar~noa amb el Jorge (el sevillano de la selva) amb una amiga seva brasileira i vam poder seguir compartint una agradable vetllada entre riures, música i cerveseta (sí, jo també!!!).

Demá marxem cap els llençois Maranhenses que són unes dunes enormes a on s´endinsa l´Atlántic, sembla que serà un regal per la vista i de ben segur que per la resta dels sentits.

Seguiré escrivint!

Um beijo brasileiro pra vocés!

Tarzán, nosaltres i la selva amzònica!

2010-08-06T23:46:00.000+02:00

Acabem d´arribar a la civilització. Han estat tres dies formidables.
Vam sortir de manaos el dia 3 amb un petit vaixell que ens va portar fins a l-entrada de lÁmazónia. Allà ens esperaven unes furgos hippies (com les que a nosaltres tan ens agraden) que ens van portar durant una horeta i mitja fins agafar una altra barqueta (aquesta molt més petita ja) fins arribar al lodge ons ens vam allotjar la primera nit. La sensació del viatge ja va ser excepcional. la immensitat d-aquell rio, d´aquella exhuberant vegetació, els sons d´alguns animals totalment desconeguts per nosaltres... ens feia sentir lliures. Coincidim amb un petit grup amb qui compartiiem el viatge: el jorge, un sevillano trtamundos "estupendu" amb el que vam connectar de seguida i del que vam aprendre moltíssim, una parella d´anglesos traqnuils com nosaltres i molt respectuosos amb els que hem compartit i rigut de les aventures i un matrimoni portugués que a estones han estat i a estones no, diguéssim que portaven un altre ritme (jajajaja).

En arribar vam dinar (per cert, tot era deliciós, és clar peixet acabat de pescar, només faltaria!) i de seguida ens vam posar a fer el reconeixement de l´entorn. El nostre mitjá de transport per excel.lència ha sigut la barqueta, de vegades amb un petit motor i dáltres a rem. Ens van presentar a qui seria el nostre guia i més tard heroi: en Tarzán. i no és conya, aquestes el seu nom a lÁmazones, fill d´un chamán i expert amb tot allo que té a veure amb la vida salvatge, tot un crac! Vam anar a veure diferents especies d´animals, vam al.lucinar, aixó fins la posta de sol que va ser quelcom espectacular, hi penso i se´m posa la pell de gallina.

Vam sopar i a la nit vam sortir a veure de nou la vida nocturna, aquest cop en Tarzán va agafar un Yacaré (Caiman) de l´aigua i el vam estar agafant: increible, a més l-animaló estava molt i molt relaxat.

De tornada al lodge, vam decidir dutxar~nos abans d´anar a dormir, feia molta calor i tanta humitat que al dia seguent encara tenime els cabells molls, diguessim que va ser una nit molt i molt humida (jajajaja);

El segon dia vam esmorzar molt d´hora i vam anar a fer una excursió, aquest cop a peu per la jungla, el tarzan anava explicant de quina manera es podria sobreviure a la selva, tant a nivell de plantes medicinals com menjar (molt interessant la teoria i espero no haver~la d´aplicar a la pràctica). Després vam tonar a dinar, a la tarda petita excursió amb barca per veure com treballen artesanalment el cautxo i després a preparar tot per sobreviure una nit a la selva!!!

En Tarzán ho va preparar tot> hamaques, mosquiteres, caixa de queviures i aigua, tot a la barca i a bscar un lloc on fer el campament!!!! De fet nosaltres vam fer ben poc, ell va prepara el campament en un moment, quina habilitat!!!! Les hamaques, les mosquiteres ben posades per no patir picades, el foc i el sopar, vam cuina pollastres, arros i de fruita abacachi (deliciosa pinya). Mentres es feia el sopar i la jungla era cada cop més fosca, vm parlar de l´amor, dels somnis, dels projectes i d´històries de por selvátiques!!!! Se sentien cada cop més sons, i tot i que estavem tranquils (penseu que a fer el vivac de tot el grup només vam anar el Gerard i jo), intentávem estar atents als possibles perills!

Després de sopar ens vam posar a les hamaques i a dormir! Els primers minuts van ser emocionants, estranys, impactants, i a poc a poc ens hem anat fent a la selva i cal dir que hem dormit molt i molt bé! A les 6 del matí, el Tarzan ens ha despertat, hem recollit el campament, hem pujat a la barca, i de camí a casa hem vist una espectacular sortida del sol! Heme smorzat i després hem visitat una família tradicional de l´amazonia, com s´organitzen, com treballen, etc, hem dinat i hem tornat cap a Manaos.

Ha sigut una experiéncia relament increible i totalment recomanable, hem connectat totalment ambla natura i el primer xacra está més que activat!!!! Ara anirem pel segon que és el sexe (jjaaja, és broma, o no!) Tenim coses meravelloses al planeta Terra que cal cuidar~les, mimar~les i conservar~les. M´he sentit molt feliç i afortunada d- haver viscut l´experiència, MUITO OBRIGADA AMAZÓNIA!!!

Disculpeu les faltes d´ortografia

demà cap a la selva amazònica!

2010-08-04T00:34:00.000+02:00

Ahir vam arribar de Rio a Manaos amb avió. Vam fer escala a Sao Paulo i després cap aqui, la ciutat que diuen que és l´entrada a la selva amazónica. Com sempre i com que som uns happyflowers, no teníem cap reserva feta, tot i que sempre sabem que la Lonely Planet o la Trotamundos ens treuen dels més grans alderulls. Aquest cop va, conèixer un noi alemany que volava amb nosaltres i vam decidir compartir taxi i el seu hostel, així de pas ens estalviàvem uns reais. Cal dir que eren les dues del matí i no estávem en les millors condicions, i vam acabar en un alberg de pseudomotxil.lers solitaris buscant no sé qué i amb poc respecte pels altres, ja que a les 6 del matí tothom corria pel jardinet de l-alberg amb plats amunt i avall, i és clar, la nostra finestra donava just a aquella zona.... ens estem fent grans? Diria que no, nomes desitgem calma. Evidentment el lavao era cominitari i m ´estalvio els detalls, peró aquest matí m´he dutxat com una campiona.

La resta de dia l´hem dedicat a lligar l´excursió de tres dies que farem per la selva amazònica amb tres holandesos i un altres català que encara o coneixem. La hstòria promet molt: anem amb barca, canoa, una nit muntarem un campament per dormir ben bé al bell mig de la selva, visitarem una comunitat indígena... estem molt il.lusionats, sobre tot per prendre contacte amb un tipus de natura que desconeixem i compartir uns dies amb un grup de gent que estan per descobrir i que ens descobreixin, és clar.

La resta de dia hem estat passejant pels carrers plens de gent de Manaos, amb una calor asfixiant que l-anem refent amb sucos boníssims. La veritat és que és un plaer poder veure fruita natural a tota hora, quan arribem a BCN no sé què demanarem als bars!, ja ho deia un grup d´animació: Posa fruita a la teva vida, extreu el suc de l-alegria....

Una abraçada brasileria meninos e meninas, per cert, m´emociono amb els vostres comentaris! Moltes gràcies!

Disculpeu les faltes....

Des de Rio de Janeiro

2010-08-01T01:26:00.000+02:00

Ja estem a Rio de Janeiro, fa tres dies que hem arribat. M´estic retrobant amb imatges passades i amb moltes de noves. Sembla que rio ha canviat molt, sobre tot en els preus! (ho trobem molt car, gairebé com a Barcelona). En tres dies hem canviat tres cops d´hotel, ja sabeu, ara només pot ser una nit, us enviem a un altre hotel i quasi bé no cabíem de lo petita que era l´habitació... finalment estem en un petit apartament que ens permet cuinar i estalviar alguns reais.

Ja hem pogut lligar una mica la ruta que farem (sempre a última hora, ja sabeu). En dos dies marxem cap a l´Amazones, després anirem cap a Sant louis i farem tota aquell zona amb bus per tal de conèixer els poblets més auténtics, despr~es seguirem cap a Natal i Recife, i finalment cap a Salvador du Bahía per arribar de nou a Rio. Finalment hem descartat anar a Fernando de nornha perqué és caríssim, així que la vida ja farà que retornem algun dia.

El clima és excel.lent, la gent traqnuil.la i encantadora, i a Copacabana i Ipanema us ben asseguro que passem totalment desaparcebuts ja que aquí la gent cultiva molt, molt, molt el seu cos, i nosaltres resulta que cultivem altres coses! jajajajaja

Seguiré explicant històries. Grácies per llegir~me.

Una abraçada,

Marta

Cap a Formentera!!!

2010-07-02T15:05:00.000+02:00

Marxo uns dies a Formentera: a descansar, a gaudir, a renovar energies, a compartir i sobre tot a deixar fluir a tot allò que ha d'arribar, que ja està aquí!

Sota el prisma de la mirada

2010-06-28T16:40:00.000+02:00

És clar que depèn del dia o de les circumstàncies, som capaços d'analitzar o sentir les coses des de diferents prismes. Aquests prismes són els que ens fan sentir en estats d'eufòria o en estats melancòlics.

A mi de vegades em costa enfocar, com quan feia aquesta foto a l'Índia: què volia que fos enfocat, el palau o la finestreta? Vaiig dubtar... en aquell moment volia resaltar la finestra ja que em deixa mirar per ella, de vegades des de la subtilesa, d'altres des de la llibertat i d'altres des dels somnis, des de la imaginació...

Me n'adono que els estats d'ànims estan íntimament lligats amb els prismes de les mirades, i depenen del referent amb què o qui compares. Però no és el prisma de la meva mirada a la vida el que m'ocupa, més bé té a veure amb els prismes de les altres persones que em pre-ocupen. Ja que és en aquests moments quan m'he de situar, posicionar, expressar i transmetre. De vegades l'experiència no té preu, és altament positiva, ja sigui des del plaer o des de l'acumulació d'aprenentatges. D'altres,és altament nociva perquè m'indigno i m'enfado... i com gestionar això aquests dies se'm fa feixuc...

Nit de Sant Joan

2010-06-23T14:20:00.000+02:00

Nit de Sant Joan, solstici d'estiu. Avui cremem a la foguera els desamors, les pors, les presses, els malestars, les presses, l'estrés i les impaciències.

Avui les bruixes i els bruixots es preparen per fer desaparèixer de les nostres vides allò que no volem o no ens interessa, per renovar l'ambient, els espais, els somriures i els cors.

Una nit per l'amor, pels riutals i pels somnis.

Estiu

2010-06-21T13:37:00.000+02:00

Quines ganes que arribin les vacances!

Aquest estiu més que mai tinc ganes que arribi. Nescessito un temps per situar i resituar les MEVES coses, i insiteixo amb MEVES ja que últimament només he tingut temps per situar les coses dels altres, sobre tot a nivell professional.

Un temps per decidir camins, per entendre'm i entendre als altres, per creure i tornar a creure en els actuals i futurs projectes, per acabar amb algunes històries i començar unes altres. Temps per no fer res, per parar, per reflexionar, per cuidar-me.

Vull que em bressolin

2010-06-15T21:35:00.000+02:00

Vull que em bressolin, desitjo una carícia pel cor

Filtracions

2010-06-14T21:40:00.000+02:00

Els que em coneixeu sabeu que crec en la llei de l'atracció: atraus el que penses. L'altre dia llegia una frase d'Aristòtil que em va agradar molt i deia: "Pensa el que sents i sent el que penses".

Aquest cap de setmana he donat moltes voltes al poder de les projeccions i de les visualitzacions, així com ubicar on es troben els veritables pensaments i sentiments. Probablement, durant el procés, se'm filtren algunes de les meves pors, de les meves mancances, de les meves inseguretats. És clar que des de l'inconscient. em pregunto quina és la millor manera, el millor mètode per erradicar aquestes qüestions que no deixen que flueixin alguns dels meus grans desitjos. Creure en una mateixa hauria de ser el gran què, i després suposo que la PNL i la hipnosi per tal de treballar l'insconscient i erradicar aquelles "històries passades" que no deixen que el nous camins estiguin lliures de pedres.

També he après que he d'expressar allò que vull, a la persona en qüestió. La meva excessiva empatia tampoc crec que ajudi en determinats moments. Per altra banda he de viure l'èxit en l'apecte més íntim de les relacions personals per tal de tenir el registre com a referència i a partir d'aquí tocar el cel.

Glòria

2010-06-10T22:34:00.000+02:00

Avui vull fer un petit homenatge a la meva amiga! Ella és la Glòria. Quan llegeixi això i a més vegi al seva foto es morirà de vergonya i aquestes coses, però jo li vull dedicar aquest espai. Me l'estimo.

Ella té una gran qualitat humana i una bonica sensibilitat cap a les persones i les coses. Caminant al seu costat fa ara un grapat d'anys, he tingut el luxe de créixer, pensar, somniar, compartir i sobre tot sentir-me estimada. Hem estat i estem juntes a les dures i a les madures, quan tots sabem que de vegades estar a les madures no és fàcil, i ella sempre m'ha donat tot el seu suport des de l'amor i la delicadesa que la caracteritza.

És extremadament intel.ligent i això permet poder parlar de qualsevol tema o aspecte de la vida ja que sempre és molt enriquidor. Estic encantada, sé que li ve lo bo i millor i sé que d'aquí un temps ens riurem d'alguns dels moments pels que passem amb molta intensitat.

Sempre endavant, sempre recolzant i sempre estimant. Què més puc demanar?

Com deia aquella cançó: "ets tan increïble, ets tan especial, que si no existissis t'hauria d'inventar!"

T'estimo princesa!

Gràcies a la vida!

2010-06-09T22:58:00.000+02:00

Avui ha sigut un dia fantàstic! I és que la vida ja ho té això, que et regala coses precioses. Avui m'ha ofert el retrobament amb un company, amic de facultat, en un context esperat però amb unes tasques inesperades. Jo, psicopedagoga, ell, de la secreta!!! I resulta que em buscava a mi, i ni ell ni jo sabíem que compartiríem un espai confidencial des de la més absoluta coneixença... perquè mira que havíem compartit intimitats! Gracies "mi Che" per ser i estar, pels records i per seguir-te marcant-te bistecs.

Més tard, sortint del metro, en la inmensitat de Barcino, sento una dolça veu que em diu:-Marta! Era ella, una altra confident de cafès eterns, de converses exquisites, de somnis compartits, d'amistat profunda, d'aprenentatges intensos, d'amor de quars rosa... Com deia Violeta Parra: Gracias a la vida que me ha dado tanto, i afegeixo: que me das tanto!

les relacions humanes, complicades o masses egos?

2010-06-07T20:41:00.000+02:00

Les relacions entre les persones haurien de fluir, han de fluir. Penso que no ens hem de permetre que no ho facin. Objectivament ha de ser quelcom fàcil: jo t'escolto, tu m'escoltes, jo et respecto, tu em respectes, jo opino, tu opines, arribem a un acord, o no, i en tot cas cada un fa el seu camí sense posar pedres al camí de l'altre.

Sembla ser que això és una teoria, o almenys aquests dies em trobo amb persones que no tenen precisament aquesta actitud, on tot passa per l'estat del seu EGO. Això no seria un problema si aquestes persones decidissin quedar-se a casa seva compartint la vida amb unes plantes, però quan les seves respostes, les seves responsabilitats i els seus pseudocompromisos impliquen a altres persones, no ho TOLERO. Em sembla una gran falta de respecte, una poca o nul.la cura d'humiltat, un seguit d'inseguretats profundaments amagades que no són capaços de gestionar i treballar-les posteriorment. Insisteixo, si no afectés a tercers sovint més "dèbils" (per situació, estatus o condició), me la pel.laria bastant, però quan aixó interfereix en el desenvolupament de la vida quotidiana d'altres persones o grups, m'indigna. On queda la nostra responsabilitat?I la nostra consciència?

El que intento és trobar la fòrmula per poder neutralitzar aquestes persones quan les trobo en el camí de la meva vida o de les vides d'aquells que m'estimo. Desitjo que evolucionin a una altra etapa, que el seu cos físic, mental i emocional s'elevi una mica més, suficient per empatitzar, per acompanyar, per recolzar i resoldre les situacions complicades que sovint poden tenir les persones que tenim al costat. Trobem l'essència perfecte, regalem el somriure...

Instants

2010-05-31T23:09:00.000+02:00

Cremen quatre selves al teu cor
corre mare terra, lluny del foc.
Ja no hi ha misteris sota el sol
tremola mare mar i ofega-ho tot.

Un envàs sense retorn
així serem tu i jo
passatgers a l'últim vol
haurem d'anar.

Sempre endavant
sempre inventant respostes
sempre esperant en va.

No som diferents
només instants del temps.

Qui anirà a buscar-te si te'n vas
qui t'esperarà amb el cor trencat
qui vindrà al matí a dur-te el sol
qui anirà a donar-li corda al món.

Si tot fos una il·lusió
potser em faria por
si ara som reals tu i jo
haurem d'anar.

Sempre endavant
sempre inventant respostes
sempre esperant en va.

No som diferents
només instants del temps.

Sempre endavant
sempre sembrant preguntes
sempre passant de llarg
digue'm on anem
per què seguim corrent.

Sempre endavant
sempre buscant respostes
sempre esperant en va

No som diferents
només instants del temps.

El sentit de les mirades

2010-05-20T21:03:00.000+02:00

Aquesta setmana estic tenint especial atenció a les mirades de les persones. Diuen que la mirada és el reflex de l'anima. Estic totalment d'acord. Sovint les paraules no corresponen amb la mirada. He descobert que estan plenes de contingut i que cal observar-les atentament. En la profunditat dels ulls vaig trobant les veritables essències. Mirades de desconsol, de por, d'alegria, de sinceritat, d'hipocresia, de dolor, de patiment, de serenor, de desconcert...

Aquesta setmana estic intentant parlar més des de la mirada i menys des de les paraules, i funciona. És un llenguatge més autèntic, més profund, més sincer. Les paraules, de vegades, són buides de contingut i les mirades són més difícils d'amagar la no sinceritat.

Recordo la mirada blava intensa del meu avi, amb aquells ulls transparents sempre ens transmetia el seu estat d'ànim, suposo que ell va ser una de les persones que em va ensenyar la importància d'expressar mitjançant uns ulls, una expressió.

També he après a mirar les persones des de diferents perspectives, des de més enllà del que expressen amb els mots, i això em dona molta informació, per alhora, ser més coherent amb elles i més sincera i honesta.

La mirada de la noia afgana encara m'impressiona a dia d'avui, de l'any 1984, si teniu l'oportunitat de veure la imatge de la mateixa persona al 2002, al.lucinareu, observeu com ha canviat l'expressió.

Us recomano, si voleu, fer l'excericici d'observar d'aquesta manera, us endinsareu en un nou món.

Joves entre reixes

2010-05-18T22:59:00.000+02:00

Joves entre reixes, això és el que he vist avui quan he anat a visitar un alumne a un centre tancat de menors, o centre educatiu com anomena el Departament de Justícia. Em pregunto si la paraula "educatiu" és adient. Diria que la paraula educació s'hauria d'usar en altres contextos, com ara l'educació formal i la no formal. Sembla que es vulgui educar els joves amb menys possibilitats quan ja estan tancats. I què passa abans? quins són els recursos que estem tenint?

Em pregunto si s'hagués pogut evitar l'internament de H.E. si no haguessin fallat la resta de recursos educatius. Quin és el punt feble que tenim com a societat, com a ciutadans i com a professionals de l'educació que no som capaços de reconduir un jove en medi obert? Necessita el medi tancat per tornar després suposadament rehabilitat? O es trobarà amb els mateixos paranys i les mateixes dificultats que tenia en el seu quotidià, simplement 9 mesos més tard? Em preocupa aquest tema. Avui he vist un adolescent de 15 anys, que m'estimo, que crec en ell, tancat en un espai molt reduït, perquè l'ha "liat". Entenc que, ara per ara, no hi ha masses opcions arribats a aquest punt per intervenir i modifcar les conductes violentes del H. E. I em pregunto, se'ns ha escapat alguna cosa abans?

Oda a "La Tresca i La Verdesca"

2010-05-17T22:21:00.000+02:00

Avui dedico l'espai al millor grup de música per a infants que, des del meu punt de vista, hi ha a Catalunya. Avui és un dia important per a ells perquè han pres decisions (per respecte a ells no explicaré de què es tracta).

El Jordi, el Toni, el Carles i el Claudi són les ànimes de la Tresca i la Verdesca. La seva tendresa, dolçura, qualitat musical i vocal fan que les seves cançons esdevinguin petits tresors per l'oïda, desperten emocions i sentiments que sovint poden estar amagats, conviden a regalar un somriure d'orella a orella i fins i tot a ballar un vals amb alguna persona desconeguda.

El que més destaco és la seva qualitat humana, el respecte absolut que tenen cap a la infància i les seves famílies i la seva capacitat creadora i innovadora. Es nota que treballen des del COR. Si teniu l'oportunitat, no us perdeu algun dels seus espectacles, sigueu grans o petits, homes o dones, avis o àvies... us garanteixo una hora apassionant, plena de petites sorpreses, d'acords excel.lents, de veus precioses, de transmetre molt parlant ben poc, de sensibilitat, de tendresa...

Moltes gràcies macos per ensenyar-me tantes coses, per compartir, per les hores i hores de reflexions, per les passions i per les abraçades! Que seguiu trescant durant molts anys!

www.latresca.com

Fisioterapeuta

2010-05-14T20:54:00.000+02:00

Com us deia, ahir vaig decidir demanar hora urgent a un Fisioterapeuta per veure si em calmava una mica les meves cervicals i la meva esquena en general. M'aten l'Ismael, un noi encantador. Em fa un examen fisiterapèutic i m'observa tot el cos: de lluny, d'aprop, de dalt, de sota... començó a notar que fa calor, però no hi ha problema ja que en aquell just moment em diu que em tregui la roba i que em quedi amb calcetes i sosten. És un professional. Les gotes de suor em queien per tot el cos, seria per la llarga durada de l'observació des d'ell cap al meu cos? No estic acostumada que em mirin físicament des de la més estricta relació pacient-terapeuta.

Em dona molt bona onda i bona energia, així que em deixo anar i observar per ell, ha de fer la diagnosi, no?
Suposo que ell se n'adona que estic suant i posa l'aire acondicionat, cosa que li agraeixo moltíssim. Després d'aquest pas d'observació em fa passar a la camilla. Em fa diferents moviments i preguntes sobre les zones contracturades. El cert és que a mida que avança amb el massatge, menys l'escolto i menys capaç sóc de respondre les preguntes des de la coherència, se'm comença a caure la babeta...

Tot va bé, em relaxo molt, ell va fent la seva feina, amb estiraments, pressions, calor localitzada... fins que de cop, AHHHHHHH! (bé, aquest so que he fet no sé molt bé com escriure-ho, els que em coneixeu ja sabreu quin tipus de so és). Desprevinguda ha tocat, massatjat i fet pressió sobre el punt més sensible del meu cos: aquell concret que es troba més o menys per la cintura! Evidentment el pobre noi ha pensat que em feia molt mal, i em diu: qué et passa? tan mal t'he he fet? I en aquells moments que la meva ment estava bastant en "encefalograma pla" va i li contesto: passa que m'encanta!!!! Jajajaja No savia on ficar-se (entre altres coses perquè només es podria haver amagat sota la camilla, i no era plan!). Total, que tots dos hem sigut lo prou adults com per seguir i acabar amb la sessió! Ens veiem en una setmana.

En resum i a banda de l'anècdota: EXIGEIXO QUE LA SEGURETAT SOCIAL ENS OFEREIXI SESSIONS COM AQUESTA!!!

A l'UCI de l'educació

2010-05-13T21:53:00.001+02:00

7.35 Estaciono a l'aparcament de l'hospital (és a dir, de l'Institut). Entro, signo conforme he arribat i per tant estic preparada per rebre qualsevol parte mèdic: altes i baixes.
7.45 Em dirigeixo al meu departament per agafar tot el material quirúrgic.
7.50 Vaig cap a la sala d'ingressos (és a dir, la sala de professors) i intento fer un cafè. Necessito una bona dosi de cafeïna per encarar el nou dia. Oh! No recordava que la màquina fa més d'una setmana que no funciona. Encara que sembli una petita cosa, el dia comença poc endolçat, seguim endavant. Miro el correu per si de cas hi hagués un diagnòstic d'última hora... i no va internet! Segona pedra en el camí. Seguim, sempre amb un somriure!
8.00 Sona el maleït timbre que ens deixarà sords a tots, ningú ha pensat posar música de meditació per començar el matí amb tranquil.litat? Comencen a entrar tots els alumnes, alguns tenen l'alta i se'ls veu feliços, d'altres ja es veu que en algun moment del dia, demanaran el torn per ser visitats. Em poso mans a l'obra. Estic de guàrdia i he de resoldre la primers urgència: un noi sembla que s'està mig morint sobre la taula, vaig cap allà, li parlo, li toco el braç per assegurar-me que les constants vitals responen. No responen. Segueixo insistint, ara li toco el cap i... sorpresa: només estava dormint!
9.00 Reunió d'equip mèdic (és a dir, reunió de tutors)... i em plantejo: qui ens cura a nosaltres? Ens passem el dia apagant focs, corrent amunt i avall, parlant amb les famílies, mediant, anant a les sortides, engrescant a la resta de professorat, pensant noves estratègies perquè ningú es lesioni pel camí... necessitem un psicòleg, o un massatgista?
10.00 Visita rutinària. Avui em trobo amb 12 pacients. Els expedients són molt diferents, intento dedicar 5 minuts a cada un, els canvio la medicació si fa falta. De moment tot controlat. Sembla que no m'he equivocat en les dosis. Seguim
11.00 Suposat descans per fer un cafè, però no: avui sembla que el cafè se'm resisteix! Vénen els del sindicat a explicar-nos com es troben els Hospitals de Catalunya (és a dir, els centres educatius), m'acabo de deprimir!
11.30 Començo a correr amunt i avall, buscant pacients (alumnes) que m'han d'entregar uns papers urgents (tot és sempre urgent en aquest món): se m'han oblidat, pensava que m'ho feies tu, els he perdut, jo passo, m'ho pots tornar a explicar tot de nou?, ara passo de sortir de classe, em pots treure a la següent que no em mola gens? intento no perdre la paciència, segueixo somrient i pensant que són coses de l'edat, que entren dins la normalitat.
13.30 Aconesegueixo tots els documents dels 17 alumnes que perseguia, després de dues hores em sento FELIÇ! i ESGOTADA
13.45 Reunió d'equip mèdic.- parlem dels casos més greus: els operem?
14.30 Pausa per dinar i seguim sense cafè... OJALÁ QUE LLUEVA CAFÉ EN EL CAMPO
15.00 Intervenció urgent amb alumnes estrangers: fem un grup per aconseguir que entre tots , traduïnt els uns als altres ens entenguem i aconseguim omplir els maleïts papers!!! Al final acabo parlant francès... o era àrab?
16.00 Aconsegueixo arribar al meu despatx de nou. He de contactar amb un professionals d'un altre centre per parlar d'un "pacient" . Fa dos setmanes que els persegueixo i no hi ha manera. Truco, i em passen amb la persona responsable. Penso: -Visca! Al final acabarem el dia "por todo lo alto". I NOOOOOOOOOOO, em diu que ara no pot parlar, que si de cas em truca demà!!! Com pot ser?Aprofito per endreçar expedients i centrar-me, serenar-me...
17.00 Sona el timbre i marxo, per avui ja està bé! baixo al poble i passo per davant d'una consulta d'un fisioterapeuta. paro el cotxe i entro. Li dic que em fa molt mal l'esquena i les cervicals. em toca mínimament i flipa. Em dona hora urgent per demà. Quina paradoxa! Ara soc jo la pacient que estic a Urgències!!!

Si voleu saber com acaba la història, us diré que al final he aconseguit prendre un cafè, a les 19.00 a la plaça del Pi, des de la sol.litud més agraïda que mai, observant la gent i pensant que en definitiva, m'encanta la meva feina i que intento fer-la amb tot l'AMOR del Món, tot i que hi hagi dies com avui, on la pujada té massa desnivell.

On quedarà la Lonely Planet?

2010-05-12T20:13:00.000+02:00

Avui he descobert un web realment impressionant: http://www.guiomatic.com. És un web que et genera una guia de viatge que no té res que envejar a les millors guies turístiques conegudes. A més, pots demanar que et generi una guia en format A4, butxaca, pel mòvil, per correu, etc. He provat la pàgina i he al.lucinat!!!

I jo soc una romàntica, i em pregunto: què se'n farà de les entranyables Lonely Planet's plenes de guixots, poss-its, petits escrits, números de telefons de les persones que vas coneixent, olors impregnades, fulles "sueltes"...? Les TIC són importants, i voldria pensar que no han de ser imprescindibles. On quedarà d'aquí un temps la nostra socialització més humana quan en comptes de passar-te hores i hores a l'Altaïr,observant llibres i revistes i intentant averiguar a quin país vol viatjar cada una de les persones que entren i surten de la botiga, et connectis a un web des de la sol.litud de casa teva?

L'art és una arma carregada de futur

2010-05-11T15:35:00.000+02:00

"Nosotros queríamos cambiar el mundo y no lo conseguimos, ahora intento que el mundo no me cambie a mi"

M'he sentit molt identificada amb aquest film. Un grup de persones que lluita pels seus somnis, en aquest cas mitjançant el teatre. Volen canviar el concepte i fer del teatre un ús social. Em recorda a diferents grups i entitats properes a mi que usen l'art per fer d'aquest món on vivim, un món més acollidor, agradable i just per tots i totes.

Em fascinen els joves protagonistes de la pel.lícula, per la passió i la creativitat. Sovint em fa por que un dia em resisteixi a participar en accions que puguin servir per no fallar-me a mi mateixa i les utopies que persegueixo.

Les accions al carrer: el carrer com a eina social, per tal d'arribar al màxim de persones possibles, per provocar canvis, per intentar avançar col.lectivament, per no comprar motos... això és el que ells volien!

Us la recomano!

Per un moment dolç

2010-05-10T21:29:00.000+02:00

Us regalo un bombonet perquè el gaudiu en el moment més dolç de la setmana!

Aprenentatges penitenciaris

2010-05-09T22:11:00.000+02:00

La vida m'ha regalat poder intervenir a presons i conèixer algunes de les realitats que s'hi viuen. Les històries de vida de les persones que es troben en aquells moments allà em fan pensar i reflexionar profundament. Sovint, es té una preconcepció del pres com algú que no es mereix res, i jo em pregunto: quna responsabilitat tenim com a societat perquè aquestes persones acabin privats de llibertat?

Per mi ara el "presos" tenen noms i cognoms, he conegut persones amb unes ganes increïbles de superar l'entrebanc que els ha posat la vida o s'han posat a la vida, i em fan aprendre que la vida passa per les petites coses, per les experiències quotidianes, per gaudir de cada instant intensament. El concepte de Llibertat ara té un altre valor per mi. "Los que estamos en la calle" (com diuen ells) podem decidir fins a quina hora sopem amb uns amics, si anem a passejar a la platja o a la muntanya, si decidim compartir un cafè o anar al cinema, si volem dormir fins que el cos digui prou i sobre tot decidir amb qui dormim. Aquestes coses a les que sovint no li donem massa importància, són precisament essencials. Ddóno gràcies per l'oportunitat de crèixer com a persona, i sobre tot de desprendre'm de l'egoïsme que en alguns moments m'envolta.

Què ens estan dient a crits els adolescents?

2010-05-05T22:21:00.000+02:00

Avui ha sigut un dia de debat i reflexió profund. Quina és la millor manera d'entendre i acompanyar a aquests adolescents que ens estan dient a crits alguna cosa, i no som capaços, des de la visió de l'adult, d'oferir-li's les eines i estratègies que necessiten?

Des del meu punt de vista, m'aferro al vincle emocional que podem crear amb ells. Oferir-li's un espai de confiança i creure amb ells. El que més em preocupa és com fer peruqè els altres professionals treballin des d'aquí i no des de la desídia i la queixa constant.

Bonics retrobaments

2010-05-04T13:53:00.000+02:00

Hi ha dies plens de llum, dies que tot fent un cafè al popular Kavparov del Raval, rebs una trucada, en principi semblava desconeguda, llunyana. Quina sorpresa! Després de 7 anys d'haver estat a Istanbul em retrobo amb el Sefer, que ara viu a Màlaga, amb un perfecte castellà i moltes ganes de començar una nova vida, una nova història, un nou camí!

Deixem que la vida ens sorprengui!

Dies de pluja...

2010-05-03T19:41:00.000+02:00

Miro per la finestra i observo com cauen les gotes de pluja d'aquesta tarda primerenca de maig. Observo com es mouen lliures, com cauen amb suavitat, serenor, sensualitat...

Tarda per compartir amb mi mateixa, i Bob Marley, que em transporta a aquells indrets desitjats, creats en una ment desitjosa, impacient, contenta, observadora...

Associo la pluja a situacions mai viscudes i en canvi visualitzades. Tardes de pluja estirada sobre una manta taronja, amb un té de canyella, cremant un incens hindú, compartint amb unes mans que anhelen recorrer cada part del cos de l'altre en forma de massatge, lliscant els dits per la pell, facilitats per una essència de White Musk.

I mentrestant, seguirem escoltant al Sr. Marley, fins que sigui una altra mirada la que visulaitza la silueta de la fotografia, que ara serem tu i jo.

Amélie

2010-05-02T20:35:00.004+02:00

Avui he tornat a veure Amélie. He de dir que era el dia perfecte per centrar-m'hi en ella. És curiós el fet que aquesta pel.lícula la vaig veure fa anys i no em va agradar gaire, i avui, he connectat plenament.

És ben cert que la vida és plena de petites coses que ens connecten amb els altres, de somnis que es poden fer realitat, d'oportunitats que cal prendre-les al vol, arriscar-nos a viure plenament, a emocionar-nos amb cada instant. Tot es pot convertir en màgia si hi creiem, tot és possible si ens apassionem, cal estimar la vida i deixar-nos que ens sorprengui a cada instant.

Aquest matí he estat a Brians 1 amb el grup d'interns i internes amb els que estem treballant de valent per fer millor la vida a la presó. Cada dia que hi vaig me n'adono més de la importància de la LLIBERTAT, i també és cert que ells i elles somnien com nosaltres, i de ben segur que també valoren les petites coses, dins la presó i quan sortin, l'aprenentatge haurà sigut tan gran, que valoraran totes aquelles sutileses que potser fins ara havien passat desparcebudes,,,

Amèlie, Shirley, Juan Pedro, Luis, Simone, Ernesto, Juan, Tatiana, Oleg, Omar, Olena,.... per tots vosaltres!

Veieu alguna diferència a l'hora de caminar amb els pals?

2010-02-17T16:40:00.003+01:00

No puc parar de riure cada cop que penso en la conversa que vam tenir ahir amb la Glòria. Marxem a fer el Camino de Santiago, i fent la llista de material, vam tenir la nostra primera dificultat amb la comunicació.
Ja me veia començant a caminar amb dos pals de fusta, a lo pelegrina autèntica, i la Glòria amb tot el seu glamour amb uns pals ben professionals....

Gràcies pels GRANS moments!

Aquest estiu...

2010-02-16T09:04:00.002+01:00

Encara no tenim un destí per aquest estiu! Ja anem tard... i no passsa res! Aquest divendres farem una pluja d'idees, a veure si el vent ens portarà a l'Africa,a Amèria o a l'Àsia, diria que són els nostres continents preferits. Tenim el handicap de l'idioma, per anar bé hauria de ser un país de parla hispana, francesa i si m'apureu, portuguesa. Alguna idea?

Paris, la ville de l'amour?

2010-02-11T16:37:00.003+01:00

Ha arribat el moment: he de fer un viatge SOLA, tota SOLA, per observar i observar-me, per mirar cap endins i cap enfora, per trobar-me i per perdre'm.

El destí serà Paris, una ciutat on tornaré en companyia més endavant.

"No vayas a donde el camino te lleve, ve a donde no hay camino y ...deja huella!!

2010-02-04T17:36:00.002+01:00

ESPERARÉ LO MÁS GRANDE

2010-02-04T17:30:00.002+01:00

"Voy a quedarme aquí todo el tiempo que haga falta. Estoy esperando la casualidad de mi vida, la más grande, y eso que las he tenido... de muchas clases. SI. Podría unir mi vida uniendo casualidades."

(Los Amantes del Círculo Polar)

Agafo aquest regal de la meva incondicional amiga Glòria. T'estimo!

SI VÉNS

2010-02-04T17:12:00.003+01:00

Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.

Sempre ens quedarà una classe de ioga!

2010-02-04T16:12:00.002+01:00

He començat el dia amb algunes dificultats: he dormit malament, quan ha sonat el despertador m'ha trencat un bonic somni, la cafetera no funcionava, a 5 minuts d'arribar a la feina, em trobo uns cotxes de policies, amb els respectius policies que no em deixen passar i he de donar la volta a toooot el poble. Arribo a l'institut i sembla que els alumnes s'han posat d'acord per donar-nos un "gran dia". Passen les hores i les coses no milloren. Com que tinc una reunió que no s'acaba mai, em queden només 20 minuts per dinar... un trist entrepà! Decideixo prendre un cafè encara que sigui de la màquina i... no hi ha sucreeeeeeeeee.

A mesura que passa el dia, el cel és més gris, l'ambient més fred i fosc i el meu cap ho comença a notar!

Sort que sempre em quedarà la classe de ioga de les 20h!

Demà segur que serà un GRAN DIA!

Divendres

2010-01-29T12:19:00.003+01:00

Els divendres són un d'aquells dies que tens la sensació de llibertat, almenys és això el que em passa a mi. És com si agafés embranzida amb un gronxador i quna ets a punt de baixar des de dalt, notes aquelles pessigolles a l'estómac que et fan sentir viva.

Podria ser l'inici de noves aventures, noves sensacions, noves oportunitats... QUE AIXÍ SIGUI.

Calma

2010-01-28T16:19:00.002+01:00

Sempre m'ha agradat la frase aquella que diu : Després de la tempesta, vindrà la calma". Per a mi és ben cert. Quan rebo aquesta sensació de calma, de pau interior, de somriures que duren i duren tot el dia en el meu rostre, és quan em sento bé, feliç, tranquil.la...

Qui soc en essència...

2010-01-24T17:35:00.002+01:00

Em dic Marta, vaig nèixer un 7 d'octubre de 1977. La vida m'ha anat oferint els suficients regals per gaudir de les essències de les persones i de les coses. M'agrada descobrir allò subtil. M'apassiona el món de la psicologia, el món de la espiritualitat i el món de la música. Intento combinar aquests interessos en el meu dia a dia i fer d'aquests tres pilars, la meva professió, el meu temps lliure i el meu temps d'oci. Crec en l'amor incondicionalment en totes les seves formes d'expressió. És ell el meu motor, la meva essència.