Tarda per compartir amb mi mateixa, i Bob Marley, que em transporta a aquells indrets desitjats, creats en una ment desitjosa, impacient, contenta, observadora...
Associo la pluja a situacions mai viscudes i en canvi visualitzades. Tardes de pluja estirada sobre una manta taronja, amb un té de canyella, cremant un incens hindú, compartint amb unes mans que anhelen recorrer cada part del cos de l'altre en forma de massatge, lliscant els dits per la pell, facilitats per una essència de White Musk.
I mentrestant, seguirem escoltant al Sr. Marley, fins que sigui una altra mirada la que visulaitza la silueta de la fotografia, que ara serem tu i jo.
