El 18 de juny començava el procés d'oposicions i el 30 feia l´última de les proves. Avui vull fer una reflexió entorn a aquest tema.
Per a mi les oposicions han suposat molts mesos d'estudi, d'esforç, de constància, de perseverància... però sobre tot de sol.litud. Tot i estar molt acompanyada per la meva família i els meus amics, m'he sentit molt sola en molts moments. Suposo que l' excés de responsabilitat que em caracteritza, la meva autoexigència i l'esperit de superació no han ajudat a viure el procés des de la més absoluta calma, en canvi m'han ajudat molt a agafar cada dia les forces necessàries per seguir endavant, ja que us asseguro que més d'un dia era per llençar la tovallola!
En tot cas, la primera fase ja ha acabat, la fase de l'examen escrit, la lectura i la defensa de la programació. Reconec que acabo el procés amb molt bon gust de boca, i tot i els obstacles i les pedres en el camí, estic orgullosa de mi mateixa i contenta de com valoro les diferents proves. Sempre penses: després de l'examen escrit ja estaré tranquil.la, i no és així, ja que després ve una altra prova, la lectura, que a priori ha de ser una prova que no m'hauria d'haver suposat cap tipus de nervis, i us asseguro que mentres llegia, anava notant com les meves cervicals es posaven més i més tenses.... i finalment la defensa de la programació: estic acostumada a parlar amb públic i a posar-me a sobre dels escenaris, però el pànic escèncic dels 5 primers minuts, davant del Tribunal.... bufff! Són realment impactants! I un cop fetes totes les proves, pensava que arribaria la calma.. i NO, ara estic nerviosa de nou, esperant les notes! Em passa de tot pel cap, des de que trec un 9.5 a.... coses que no vull dir, per allò de la llei de l'Atracció :) I un cop tingui les notes de la fase d'oposició, a tornar a patir pels mèrits i veure si entres o et quedes fora, i és que enguany ho estic vivint amb molta pressió tot plegat (cal dir que també hi ha molt poques places, i que ja no n'hi ha prou en fer-ho bé, s'ha de fer excel.lent).
En fi, desitjo d'aquí uns dies escriure una entrada i explicar que soc funcionària, i els que em coneixeu, ja sabeu que no tinc cap interès per ser funcionaria excepte el de poder tenir una plaça en un INS per tal de desenvolupar projectes i metodologies que esdevinguin engrescadores pels adolescents, poder innovar, poder donar alternatives, fer la revolució a l'escola pública, des de dins, posant el meu granet de sorra. Crec, sento i m'apassiono per la meva feina, i si, vull ser funcionària per seguir vibrant i dedicar-me cos i ànima als nois i noies, perquè puguin sortir endavant, oferir-li's alternatives, altres experiències i sobre tot, molt, molt, molt d'AMOR.
