Al dia seguent vam anar des de Barreirinhas fins a Caburé, amb el nostre mitjà de transport preferit: la barca (bé, aquest cop més que una barca era una llança). Aquest dia també ens vam dedicar a descobrir de quina manera podíem arribar a Jericoacuara (un dels pobles més macos de la zona, després us explico) sense que ens rebentéssin més de 1000 reais (aquests brasilers encara no saben que som uns trotamundos!), així que finalment vam tenri sort perqué al senyor de l´hotel li vaig fer molta gràcia perquè deia que m´assemblo molt a una actriu o presentadora brasileira, i anava a tothom a "ensenyar~me" perquè li confirméssin que tenia raó (jajajaja), ens va dir que podíem anar a Jericocacuara (Jeri pels amics) de la seguent manera: agafant dos espècies de camions 4X4, un omninbus, una furgoneta i finalment un altre 4X4 fins a jeri, tot per... uns 100 reais (és a dir que ens estalviàvem 900!!!), i així ho vam fer, és clar que vam trigar 12 hores per fer el trajecte, entre dunes, camins plens de botsi furgonetero recadero (abans de sortir del poble no us podeu ni imaginar la de coses que va anar portant i recollint de moltes cases del poble on estàvem).
Jeri és un poble... com us ho diria, sembla tot ell un decorat de Port Aventura, és preciós, tot super ben posadet, petitó, bufó, tots els carrers són de sorra, tothom va amb xinel.les o descalç. és com anar tot el dia caminant per la platja. I només hi ha guiris! La platja és relament bonica i aquí com que fa molt vent, es concentre una gran quantitat de surfistes, windsurfistes i kitesurfistes (quantes coses que estic aprenent!!!) Realment és un oble molt i molt tranquil, on no hi ha massa cosa a fer que anar a la platja, menjar, estirar~see en una hamaca i beure caipirinha i sucos (bé, en el meu cas no puc amb més de mitja caipirinha, demasiao pa´l cuerpo!).
Demà marxem cap a Fortalesa i aquesta nit intentarem anar a ballar una ica de samba, a veure si trobem la nostra autèntica vocació!
Muito obrigada meninos e meninas, beijos fortes!
