Sembla ser que això és una teoria, o almenys aquests dies em trobo amb persones que no tenen precisament aquesta actitud, on tot passa per l'estat del seu EGO. Això no seria un problema si aquestes persones decidissin quedar-se a casa seva compartint la vida amb unes plantes, però quan les seves respostes, les seves responsabilitats i els seus pseudocompromisos impliquen a altres persones, no ho TOLERO. Em sembla una gran falta de respecte, una poca o nul.la cura d'humiltat, un seguit d'inseguretats profundaments amagades que no són capaços de gestionar i treballar-les posteriorment. Insisteixo, si no afectés a tercers sovint més "dèbils" (per situació, estatus o condició), me la pel.laria bastant, però quan aixó interfereix en el desenvolupament de la vida quotidiana d'altres persones o grups, m'indigna. On queda la nostra responsabilitat?I la nostra consciència?
El que intento és trobar la fòrmula per poder neutralitzar aquestes persones quan les trobo en el camí de la meva vida o de les vides d'aquells que m'estimo. Desitjo que evolucionin a una altra etapa, que el seu cos físic, mental i emocional s'elevi una mica més, suficient per empatitzar, per acompanyar, per recolzar i resoldre les situacions complicades que sovint poden tenir les persones que tenim al costat. Trobem l'essència perfecte, regalem el somriure...
