Actualment és una ciutat tranuil.la, pel matí es veu ben poca gent pels carrers, i a les nits... la música (sobre tot el reggae) impregna cada un dels racons com si preparessin l´arribada a la ciutat de Bob Marley, les gents surten al carrer, inunden les terrassetes on sempre hi ha algun músic tocant en directe (amb molta qualitat a més a més), i les taules s´omplen de litres i litres de Brahma (cervesa nacional) i de caipirinhas (clar està).
Ahir a la nit vam tenir la sort de retrobar~noa amb el Jorge (el sevillano de la selva) amb una amiga seva brasileira i vam poder seguir compartint una agradable vetllada entre riures, música i cerveseta (sí, jo també!!!).
Demá marxem cap els llençois Maranhenses que són unes dunes enormes a on s´endinsa l´Atlántic, sembla que serà un regal per la vista i de ben segur que per la resta dels sentits.
Seguiré escrivint!
Um beijo brasileiro pra vocés!
