L'altre dia, fent un cafè al bell mig de la Rambla del Raval amb una amiga, em va suggerir el concepte de
fer de lampista. Mai m'havia parat a pensar de la importància d'aquesta professió: persones que tècnicament ens faciliten un cablejat per poder il.luminar-nos a casa , a la feina, al carrer... Com podeu imaginar, a part de la possibilitat d'apuntar-nos a fer un curs de
lampisteria ràpida per a novells ens vam adonar que hi ha algunes persones a la nostra vida que es dediquen a oferir llum als altres, em refereixo a la clarividència en alguns punts de vista i també a l'energia que algunes persones són capaces de donar a d'altres. Penso que ens trobem en un moment de canvi d'era, d'un canvi de consciència col.lectiva econòmica, social, de valors i
espiritual. Em quedo en aquest concepte: totes les persones, almenys les del meu entorn proper, treballen constantment per assolir l'equil.libri personal, emocional i espirtual que en aquest moment ens toca, seguint el nostre programa d'ànima, el que passa és que sovint no trobem els interruptors adequats per trobar la llum que necessitem a cada moment. D'aquí la importància de tenir persones-guies al nostre costat, que quan es fon de tant en tant alguna bombeta, es converteixen en professionals del canvi, de les transicions a d'altres experiències.Personalment em sento afortunada de tenir lampistes al meu costat, i de poder fer de lampista en els moments que els meus éssers estimats ho necessiten.Una gran professió aquesta!
Post dedicat a la Remei, gran amiga i lampista exemplar!
