Ara feia molt de temps que no pujava al Berguedà. M'ha agradat anar aquest cap de setmana de la mà d'una persona especial.
M'he retrobat amb casa meva, la de sempre, acollidora, ella encara guarda molts secrets, aquells petits moments d'estricta simpatia, d'estricta intimitat que tan intensament hem viscut entre les seves parets, entre la fredor i la humitat del riu proper...
En alguns moments he visuaitzat imatges del passat, dels aprenentatges fets, i també de les coses que, tot i que els anys passen, encara no estan resoltes.
Emocions de joventut encara estan impregnades en el meu sinó, evolucionant?
Recordo fites que ens posàvem... encara en tinc de pendents Glòria! Tu ho saps més que ningú...
Sentir el fred a la cara, a les mans, tocar la neu verge, ben blanca, tranquil.la i serena, amb el reflex d'un sol enèrgic, que em diu: Endavant!
El bressol enyorat, les carícies compartides, les complicitats i les veritats, que arriben fins el 3r xakra, i d'altres que alteren el Cor
Reflexions, reptes, llàgrimes de melangia, pors, tristors... que netegen l'ànima, de ben segur, per acaronar els nous temps que vindran...
Segueixen bufant temps de canvis...
Gràcies!!!
