Esperar és bonic quan saps del cert que arribarà. Esperar quelcom que saps que succeirà, et provoca un estat d'excitació, d'emoció. I quan esperes quelcom que no saps si passarà, et deseperes!
Ahir escrivia un post sobre la felicitat, sobre viure l'ara i l'aquí, i en general us asseguro que visc així la vida, tot i que i ha moments com ara, que penso en el demà, en allò que desitjo des del més profund dels meus sentiments, i és en aquest precís instant on surten brots de petites deseperacions...
També penso que quan esperes pacient una cosa, quan succeeix la valores de manera especial, la cuides, la mimes, l'estimes...
De vegades esperem petites coses quotidianes. esperem el tren, a la cua del super, esperem que soni el despertador, acabar el dia de feina i tornar a casa, esperem que soni aquella cançó per la ràdio que tant ens agrada, esperem fer un cafè amb una amiga, un somriure, una mirada, un gràcies o un bon dia...
I d'altres esperem aquelles coses que et canvien la vida: un nou projecte,un viatge esperat, una nova casa, una parella, un fill, una carícia (a mi em canvia la vida quan m'acaronen, perquè surt el sol que brilla durant molts dies!)
Avui per mi és un dia d'ESPERA, només espero no desesperar!
