7.45 Em dirigeixo al meu departament per agafar tot el material quirúrgic.
7.50 Vaig cap a la sala d'ingressos (és a dir, la sala de professors) i intento fer un cafè. Necessito una bona dosi de cafeïna per encarar el nou dia. Oh! No recordava que la màquina fa més d'una setmana que no funciona. Encara que sembli una petita cosa, el dia comença poc endolçat, seguim endavant. Miro el correu per si de cas hi hagués un diagnòstic d'última hora... i no va internet! Segona pedra en el camí. Seguim, sempre amb un somriure!
8.00 Sona el maleït timbre que ens deixarà sords a tots, ningú ha pensat posar música de meditació per començar el matí amb tranquil.litat? Comencen a entrar tots els alumnes, alguns tenen l'alta i se'ls veu feliços, d'altres ja es veu que en algun moment del dia, demanaran el torn per ser visitats. Em poso mans a l'obra. Estic de guàrdia i he de resoldre la primers urgència: un noi sembla que s'està mig morint sobre la taula, vaig cap allà, li parlo, li toco el braç per assegurar-me que les constants vitals responen. No responen. Segueixo insistint, ara li toco el cap i... sorpresa: només estava dormint!
9.00 Reunió d'equip mèdic (és a dir, reunió de tutors)... i em plantejo: qui ens cura a nosaltres? Ens passem el dia apagant focs, corrent amunt i avall, parlant amb les famílies, mediant, anant a les sortides, engrescant a la resta de professorat, pensant noves estratègies perquè ningú es lesioni pel camí... necessitem un psicòleg, o un massatgista?
10.00 Visita rutinària. Avui em trobo amb 12 pacients. Els expedients són molt diferents, intento dedicar 5 minuts a cada un, els canvio la medicació si fa falta. De moment tot controlat. Sembla que no m'he equivocat en les dosis. Seguim
11.00 Suposat descans per fer un cafè, però no: avui sembla que el cafè se'm resisteix! Vénen els del sindicat a explicar-nos com es troben els Hospitals de Catalunya (és a dir, els centres educatius), m'acabo de deprimir!
11.30 Començo a correr amunt i avall, buscant pacients (alumnes) que m'han d'entregar uns papers urgents (tot és sempre urgent en aquest món): se m'han oblidat, pensava que m'ho feies tu, els he perdut, jo passo, m'ho pots tornar a explicar tot de nou?, ara passo de sortir de classe, em pots treure a la següent que no em mola gens? intento no perdre la paciència, segueixo somrient i pensant que són coses de l'edat, que entren dins la normalitat.
13.30 Aconesegueixo tots els documents dels 17 alumnes que perseguia, després de dues hores em sento FELIÇ! i ESGOTADA
13.45 Reunió d'equip mèdic.- parlem dels casos més greus: els operem?
14.30 Pausa per dinar i seguim sense cafè... OJALÁ QUE LLUEVA CAFÉ EN EL CAMPO
15.00 Intervenció urgent amb alumnes estrangers: fem un grup per aconseguir que entre tots , traduïnt els uns als altres ens entenguem i aconseguim omplir els maleïts papers!!! Al final acabo parlant francès... o era àrab?
16.00 Aconsegueixo arribar al meu despatx de nou. He de contactar amb un professionals d'un altre centre per parlar d'un "pacient" . Fa dos setmanes que els persegueixo i no hi ha manera. Truco, i em passen amb la persona responsable. Penso: -Visca! Al final acabarem el dia "por todo lo alto". I NOOOOOOOOOOO, em diu que ara no pot parlar, que si de cas em truca demà!!! Com pot ser?Aprofito per endreçar expedients i centrar-me, serenar-me...
17.00 Sona el timbre i marxo, per avui ja està bé! baixo al poble i passo per davant d'una consulta d'un fisioterapeuta. paro el cotxe i entro. Li dic que em fa molt mal l'esquena i les cervicals. em toca mínimament i flipa. Em dona hora urgent per demà. Quina paradoxa! Ara soc jo la pacient que estic a Urgències!!!
Si voleu saber com acaba la història, us diré que al final he aconseguit prendre un cafè, a les 19.00 a la plaça del Pi, des de la sol.litud més agraïda que mai, observant la gent i pensant que en definitiva, m'encanta la meva feina i que intento fer-la amb tot l'AMOR del Món, tot i que hi hagi dies com avui, on la pujada té massa desnivell.
