El sentit de les mirades

Aquesta setmana estic tenint especial atenció a les mirades de les persones. Diuen que la mirada és el reflex de l'anima. Estic totalment d'acord. Sovint les paraules no corresponen amb la mirada. He descobert que estan plenes de contingut i que cal observar-les atentament. En la profunditat dels ulls vaig trobant les veritables essències. Mirades de desconsol, de por, d'alegria, de sinceritat, d'hipocresia, de dolor, de patiment, de serenor, de desconcert...

Aquesta setmana estic intentant parlar més des de la mirada i menys des de les paraules, i funciona. És un llenguatge més autèntic, més profund, més sincer. Les paraules, de vegades, són buides de contingut i les mirades són més difícils d'amagar la no sinceritat.

Recordo la mirada blava intensa del meu avi, amb aquells ulls transparents sempre ens transmetia el seu estat d'ànim, suposo que ell va ser una de les persones que em va ensenyar la importància d'expressar mitjançant uns ulls, una expressió.

També he après a mirar les persones des de diferents perspectives, des de més enllà del que expressen amb els mots, i això em dona molta informació, per alhora, ser més coherent amb elles i més sincera i honesta.

La mirada de la noia afgana encara m'impressiona a dia d'avui, de l'any 1984, si teniu l'oportunitat de veure la imatge de la mateixa persona al 2002, al.lucinareu, observeu com ha canviat l'expressió.

Us recomano, si voleu, fer l'excericici d'observar d'aquesta manera, us endinsareu en un nou món.