Ahir vam arribar de Rio a Manaos amb avió. Vam fer escala a Sao Paulo i després cap aqui, la ciutat que diuen que és l´entrada a la selva amazónica. Com sempre i com que som uns happyflowers, no teníem cap reserva feta, tot i que sempre sabem que la Lonely Planet o la Trotamundos ens treuen dels més grans alderulls. Aquest cop va, conèixer un noi alemany que volava amb nosaltres i vam decidir compartir taxi i el seu hostel, així de pas ens estalviàvem uns reais. Cal dir que eren les dues del matí i no estávem en les millors condicions, i vam acabar en un alberg de pseudomotxil.lers solitaris buscant no sé qué i amb poc respecte pels altres, ja que a les 6 del matí tothom corria pel jardinet de l-alberg amb plats amunt i avall, i és clar, la nostra finestra donava just a aquella zona.... ens estem fent grans? Diria que no, nomes desitgem calma. Evidentment el lavao era cominitari i m ´estalvio els detalls, peró aquest matí m´he dutxat com una campiona.
La resta de dia l´hem dedicat a lligar l´excursió de tres dies que farem per la selva amazònica amb tres holandesos i un altres català que encara o coneixem. La hstòria promet molt: anem amb barca, canoa, una nit muntarem un campament per dormir ben bé al bell mig de la selva, visitarem una comunitat indígena... estem molt il.lusionats, sobre tot per prendre contacte amb un tipus de natura que desconeixem i compartir uns dies amb un grup de gent que estan per descobrir i que ens descobreixin, és clar.
La resta de dia hem estat passejant pels carrers plens de gent de Manaos, amb una calor asfixiant que l-anem refent amb sucos boníssims. La veritat és que és un plaer poder veure fruita natural a tota hora, quan arribem a BCN no sé què demanarem als bars!, ja ho deia un grup d´animació: Posa fruita a la teva vida, extreu el suc de l-alegria....
Una abraçada brasileria meninos e meninas, per cert, m´emociono amb els vostres comentaris! Moltes gràcies!
