A mi de vegades em costa enfocar, com quan feia aquesta foto a l'Índia: què volia que fos enfocat, el palau o la finestreta? Vaiig dubtar... en aquell moment volia resaltar la finestra ja que em deixa mirar per ella, de vegades des de la subtilesa, d'altres des de la llibertat i d'altres des dels somnis, des de la imaginació...
Me n'adono que els estats d'ànims estan íntimament lligats amb els prismes de les mirades, i depenen del referent amb què o qui compares. Però no és el prisma de la meva mirada a la vida el que m'ocupa, més bé té a veure amb els prismes de les altres persones que em pre-ocupen. Ja que és en aquests moments quan m'he de situar, posicionar, expressar i transmetre. De vegades l'experiència no té preu, és altament positiva, ja sigui des del plaer o des de l'acumulació d'aprenentatges. D'altres,és altament nociva perquè m'indigno i m'enfado... i com gestionar això aquests dies se'm fa feixuc...
