Eu sou da Bahía, de São Salvador!

Eu nâo sou daqui, eu no tenho amor, eu sou da Bahia, de São Salvador. O marinheiro, marinheiro, quem te ensenou a navegar, o fou ou tombo du navio, o fou o balanço du mar... La vem, la vem, com ele vam faceiro, tudo de branco, com seu bonezinho....

Tants anys cantant aquesta cançó i ara estic aquí, on el mariner en concret la deuria composar, quina alegria!

Després de 14 hores de bus (us asseguro que les meves cames que no són curtes precisament ja no sabien si existien o havien pres la independència eles soletes... El cas és que, en arribar, i perquè durant aquest viatge ens acompanyen dos angelets que ens porten molta bona sort i ens protegeixen de tot, vam trobar un home encantador que ens va dir que ens portava a casa d´una senyora que llogava habitacions per 50 reais en un barri tranquil, a prop de la platja, el Barri de Barra (ajajajja), així que ens vam estalviar anar fent tombs amb la Lonely a la mà i vam seguir aquell senyor que ens donava molt bon rotllo! I la caseta està molt bé i ben comunicada i la senyora és encantadora!

Aqest dos dies ens hem dedicat a passejar pel barri de Pelourinyo, en el casc antic, on els carrers són adoquinats (i cal dir que tot i portar un mes al Brasil, encara no som experts en el domini de les txinel.les!), les cases són de mil colors, sona música per tot arreu i hi ha mil botigues de souvenirs, algunes d´elles no tenen desperdici!

Hem vist també algunes rodes de capoeira (i de pas reflexionar sobre la funció pedagógica que aquesta té sobre els xavals... els aniria tan bé a alguns dels meus alumnes!... tot arribarà), i avui hem assistit a un dels assajos d´un dels 100.000 grups que surten al carnaval de Salvador, ha sigut molt interessant i uriós a l´hora veure com es passen tot l´any preparant aquesta festa, que per a ells és la més gran i on smbla que la participació real i activa de la gent és brutal!

I demà ja marxem cap a Rio de Janeiro de nou (aquest cop anirem en avió!), farem les últimes voltetes, intentarem trobar~nos amb la Tereza (una de les educadores que vaig coneixer a l´any 2000 quan vam venir a col.aborar a les faveles amb el MNMMR). A Salvador hi ha una Associació que es diu OLODUM i que vettla per preservar i donar a coneixer les tradicions afrobrasileres en totes les seves modalitats i donant molt èmfasi a la música i concretament a la percussió, treballant e manera intergeneracional, com qe ja sabeu que a i m´emocionen aquestes coses, us adjunto el seu logo!

En aquesta associació han col.laborat pesonatges de la talla de Nelson Mandela, o Paul Simon, i com a cursiositat i perquè pogueu veure en directe imatges de bahia, us passo el link d ún video del Michael jackson que va fer amb els percussionistes i les gents d´aquí, les imatges són precioses, la cançó, des del meu punt de vista, no tant!

http://www.youtube.com/watch?v=ob-CRUv_BWo&feature=fvst

Una abraçada per a tots i totes!