Mucha, mucha policía!!!

Avui hem anat d'excursió amb els nois i noies de l'Aula Oberta al Park Güell, i hem ensopegat amb la policia... dos cops :)
La primera observació que vull fer és la quantitat de policia i vigilants que un dimarts de Novembre havia en el Park Güell. Robar, no ens han robat res si aquest és l'objectiu de la presència policial en els espais públics.
Aquest llargandaix ha estat protagonista de la topada amb la "poli". Els nostres alumnes es volien fer una foto en el bonic animaló que va dissenyar Gaudí, i és clar, se la volien fer a sobre d'ell! Era evident que aquest fet no anava en sintonia amb les normes cíviques, però de vegades cal explicar-les abans, pot ser els adolescents encara estan en procés d'aprendre el que esp ot fer i el que no? Doncs bé, la policia, ben lluny de tenir un discurs pedagògic de cara als joves, els han increpat de mala manera, i els nostres alumnes, s'han encarat! Els demanaven que parlessin amb respecte, alguns, i d'altres s'han posat al seu nivell dient-li's el nom del porc. Han calgut les nostres habilitats didàctiques per paliar el tens moment.

Pensàvem, que després d'una bona topada, quedaria com l'anècdota del dia, però no ha estat així. De tornada, quan anàvem al metro, a les 15h30 de la tarda i força ple, un alumne jugava a treure el cap per la porta a cada parada. En una d'elles, a l'andana hi havia dos policies (i un secreta al vagó), que no han dubtat en pensar que el nostre alumne "amagava alguna cosa" o era "presuntament culpable d'alguna cosa". Total, que han pujat i directament han anat cap a ell, demanant-li què feia, i a on anava. L'educador de l'Aula Oberta li ha explicat que érem d'un Institut, però sembla que al policia no li ha quedat massa clar, i els ha demanat el bitllet de metro, que tenia jo, i que en aquell moment estava en un altre espai del vagó amb altres alumnes que, per cert, no paraven de moure's com belluguets! He anat cap allà, amb la cara blanca, pensant si tindríem o no problemes, i per sort, suposo que amb la meva cara, pagava, s'han tranquil.litzat i ens han dit que no havia cap problema.

Imagineu-vos els nois com s'han quedat, quan per fer res, d'alguna manera s'han sentit jutjats, i sort que anàvem amb nosaltres i s'han sabut controlar prou bé, però si no.... haguessin aguantat el tipus? Cal que la policia actui així o haurien de tenir un rol més educatiu amb els nois i noies adolescents?

Quanta feina!!! Avui m'ha semblat que les retallades van per tothom, excepte per la policia, que hi havia 1 per cada 10 metres quadrats...... segueixo pensant en el dia que el lema "MENOS PROHIBICIÓN Y MÁS EDUCACIÓN", esdevingui una realitat, el món serà molt millor.

Mul Mantra.- Snatam Kaur

Ek ong Kar

Sat Nam

Kartaa Purkh Nirbhao Nirvair

Akaal Moorat

Ajoonee, Saibhang, Gur Prasaad

Aad Sach, Jugaad Sach

Hai Bhee Sach, Nanak Hosee Bhee Sach

Nanak Hosee Bhee Sach

Ek Ong Kar

Sat Nam

Kartaa Purkh Nirbhao Nirvair

Akaal Moorat

Ajoonee, Saibhang Gur Prasaad

Aad Sach, Jugaad Sach

Hai Bhee Sach, Nanak Hosee Bhee Sach

Nanak Hosee Bhee Sach

Somnis....

Normalment no recordo el que somnio massa estona. Sovint després de la dutxa tots els somni s'han esvaït.
Però hi ha un que se'm repeteix constantment i que cada cop que el somnio pren més força. Avui encara el sento tot i fer unes quantes hores que estic desperta. El somni en qüestió és que estic embarassada. Em desperto amb les mans al ventre i amb una intensa sensació de realitat.
Avui ha estat especial ja que estava embarassada de bessons, un nen i una nena. Li deia a la meva família i als meus amics, i fins i tot tenia els noms: Ona i Nil.
He buscat el significat d'aquest somni, i una de les possibles interpretacions és la següent:

Somiar que està embarassada (sense estar-ho en la realitat) simbolitza un aspecte del seu caràcter o de la seua vida personal que està creixent o madurant dins de si. Quelcom que encara ignora o no vol reconéixer. Un somni amb un embaràs també pot representar l'aparició d'una nova idea, objectiu o projecte en la seua vida.

Doncs bé, ara penso, com la imatge de la foto en que reflexionava, què és allò que està creixent en mi i quins són els nous projectes o les noves idees. és cert que em trobo en un moment de  molts canvis, de positivisme i de voler aconseguir allò que desitjo!

Us deixo un dels vídeos d'una de les cançons que més m'agraden, precisament parlant dels somnis.

Tornar a començar

Tornar a començar, això és el que faig amb el bloc. El tenia més que oblidat, parat. La veritat és que la meva vida no es caracteritza pel poc moviment, tot el contrari. Les sensacions, emocions i aprenentatges diaris són espectaculars, i en dóno gràcies.

Per mi escriure és una bona teràpia, m'ajuda a endreçar allò que penso i sento, a posar-hi ordre, a trobar-ne un sentit, i és per això que retorno!

Des de que he fet els 34 anys, em sento amb més energia positiva que mai, plena, tranquil.la i serena. Penso que poc a poc he anat trobant el meu lloc: en mi mateixa i en el posicionament vers els altres.

He acceptat algunes de les coses que em negava, i això m'ajuda i molt. Agraeixo els meus estats, siguin els que siguin, i els somric intentant treure'n el millor profit.



Gràcies per seguir-me llegint els que ho feu, m'agrada compartir aquest espai.  Fins ara mateix :)

Un estiu diferent!

Si alguna cosa puc dir d'aquest estiu és que ha estat diferent. Sovint les diferències són interessants i aquest estiu ho ha sigut, si més no per veure el meu greu d'autogestió de les coses que passen quan tu no decideixes de manera conscient:
En el meu imaginari sentia que seria un estiu de focs d'artifici i vaig posar tots els dispositius que estaven al meu abast perquè s'encenguessin els focs. Diria que m'he deixat el més important: la metxa per fer esclatar els llums de colors. I aquí em trobo, buscant la metxa perduda o millor dit, no trobada, perquè sé que hi és, que està al meu abast, segurament està per algun racó de les meves emocions, dels meus sentiments, del meu estat d'ànim.
Sóc de les que penso que la vida et posa davant totes aquelles coses necessàries i imprescindibles per aprendre i per crèixer com a persona, i a mi la vida aquest estiu m'ha proposat aquest joc, el de buscar quelcom que sé que tinc al meu abast, però les pistes són prou complicades, tot i que amb la meva trajectòria esplaiera, de ben segur que les acabo descobrint i desxifrant, només cal paciència i serenor, dues paraules que faig servir molt i que mes les intento aplicar i incorporar a la meva vida quotidiana, però és clar, conviuen amb altres dues paraules que són impaciència i presa.
Fa dies que feia referència a una cançó "Bufen temps de canvis", i aquest any es caracteriza pels canvis impressionants que està patint la meva vida, tots positius, perquè els canvis com a tal, sempre són per millor, tot i que de vegades em costi veure els focs d'artifici quan el cel és ben núvol.

ARA SÍ: JA SOC FUNCIONÀRIA!!!

Fa dies escrivia que esperava fer una entrada explicant que JA SOC FUNCIONÀRIA!!! I avui, 12 de juliol de 2011, ho dic amb gran satisfacció i alegria. Em sento afortunada per poder tenir una plaça fixa en una feina que m'apassiona, que és l'educació dels adolescents! Espero treballar amb més ganes encara perquè els i les joves puguin ser més FELIÇOS.

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.

Ueeeeeee!!!!

.16

Fi del procés...

El 18 de juny començava el procés d'oposicions i el 30 feia l´última de les proves. Avui vull fer una reflexió entorn a aquest tema.

Per a mi les oposicions han suposat molts mesos d'estudi, d'esforç, de constància, de perseverància... però sobre tot de sol.litud. Tot i estar molt acompanyada per la meva família i els meus amics, m'he sentit molt sola en molts moments. Suposo que l' excés de responsabilitat que em caracteritza, la meva autoexigència i l'esperit de superació no han ajudat a viure el procés des de la més absoluta calma, en canvi m'han ajudat molt a agafar cada dia les forces necessàries per seguir endavant, ja que us asseguro que més d'un dia era per llençar la tovallola!

En tot cas, la primera fase ja ha acabat, la fase de l'examen escrit, la lectura i la defensa de la programació. Reconec que acabo el procés amb molt bon gust de boca, i tot i els obstacles i les pedres en el camí, estic orgullosa de mi mateixa i contenta de com valoro les diferents proves. Sempre penses: després de l'examen escrit ja estaré tranquil.la, i no és així, ja que després ve una altra prova, la lectura, que a priori ha de ser una prova que no m'hauria d'haver suposat cap tipus de nervis, i us asseguro que mentres llegia, anava notant com les meves cervicals es posaven més i més tenses.... i finalment la defensa de la programació: estic acostumada a parlar amb públic i a posar-me a sobre dels escenaris, però el pànic escèncic dels 5 primers minuts, davant del Tribunal.... bufff! Són realment impactants! I un cop fetes totes les proves, pensava que arribaria la calma.. i NO, ara estic nerviosa de nou, esperant les notes! Em passa de tot pel cap, des de que trec un 9.5 a.... coses que no vull dir, per allò de la llei de l'Atracció :) I un cop tingui les notes de la fase d'oposició, a tornar a patir pels mèrits i veure si entres o et quedes fora, i és que enguany ho estic vivint amb molta pressió tot plegat (cal dir que també hi ha molt poques places, i que ja no n'hi ha prou en fer-ho bé, s'ha de fer excel.lent).

En fi, desitjo d'aquí uns dies escriure una entrada i explicar que soc funcionària, i els que em coneixeu, ja sabeu que no tinc cap interès per ser funcionaria excepte el de poder tenir una plaça en un INS per tal de desenvolupar projectes i metodologies que esdevinguin engrescadores pels adolescents, poder innovar, poder donar alternatives, fer la revolució a l'escola pública, des de dins, posant el meu granet de sorra. Crec, sento i m'apassiono per la meva feina, i si, vull ser funcionària per seguir vibrant i dedicar-me cos i ànima als nois i noies, perquè puguin sortir endavant, oferir-li's alternatives, altres experiències i sobre tot, molt, molt, molt d'AMOR.

Els millors Pirates

Aquests són els meus pirates preferits! Són alguns dels alumnes de l'Aula Oberta amb qui acabem d'arribar de passar tres dies de colònies. Hem estat a Vilanova i la Geltrú, Sitges i Garraf. Compartir amb ells dia i nit ha estat una aventura, i mai millor dit! Ha anat molt bé, ells s'ho han passat genial, han estat cohesionats (de vegades fins i tot massa per la part que ens toca als profes!) i penso que recordaran aquesta experiència al llarg de la seva vida. M'ha agradat relacionar-me amb ells des de llocs que en el marc d'una aula (tot i que sigui "Oberta") és difícil. Compartir fer els àpats, les tasques de la vida quotidiana, dormir i llevar-nos plegats... realment és molt bonic! També ha estat un plaer haver anat amb el Manel i el David, els meus dos companys fantàstics, que si no fos per ells, un altre gall hagués cantat!

Fent de lampistes...

L'altre dia, fent un cafè al bell mig de la Rambla del Raval amb una amiga, em va suggerir el concepte de fer de lampista. Mai m'havia parat a pensar de la importància d'aquesta professió: persones que tècnicament ens faciliten un cablejat per poder il.luminar-nos a casa , a la feina, al carrer... Com podeu imaginar, a part de la possibilitat d'apuntar-nos a fer un curs de lampisteria ràpida per a novells ens vam adonar que hi ha algunes persones a la nostra vida que es dediquen a oferir llum als altres, em refereixo a la clarividència en alguns punts de vista i també a l'energia que algunes persones són capaces de donar a d'altres. Penso que ens trobem en un moment de canvi d'era, d'un canvi de consciència col.lectiva econòmica, social, de valors i espiritual. Em quedo en aquest concepte: totes les persones, almenys les del meu entorn proper, treballen constantment per assolir l'equil.libri personal, emocional i espirtual que en aquest moment ens toca, seguint el nostre programa d'ànima, el que passa és que sovint no trobem els interruptors adequats per trobar la llum que necessitem a cada moment. D'aquí la importància de tenir persones-guies al nostre costat, que quan es fon de tant en tant alguna bombeta, es converteixen en professionals del canvi, de les transicions a d'altres experiències.Personalment em sento afortunada de tenir lampistes al meu costat, i de poder fer de lampista en els moments que els meus éssers estimats ho necessiten.Una gran professió aquesta!


Post dedicat a la Remei, gran amiga i lampista exemplar!

Vull descansar!

Desitjo tenir en breu aquest paradís als meus peus, descansar en una hamaca, sentir la calma...

Xupitos de Cianur

Diumenge passat vaig tenir el privilegi d'assistir a una conferència del Borja Vilaseca, periodista, escriptor i expert en creixement personal. Us faig cinc cèntims d'aquelles coses, aquells conceptes que més em van ressonar.

En primer lloc, els primers valors que cal que tinguem interioritzats per l'autoconeixement, són la honestedat i la humiltat. Valors que de vegades no són tan fàcils tenir-los interioritzats en el dia a dia.

L'ésser humà, diu Vilaseca, passa per tres etapes evolutives principals. Aquestes són:
1.- La Inocència.- és l'etapa infantil, on els nens i les nenes parteixen de zero, on totes les coses són noves i increïbles, on la imaginació i els estats de felicitat són purs i passen per les petites coses i sobre tot pel JOC. Què ens passa als adults quan deixem de jugar, d'imaginar, d'inventar, de crear?
2.- La Ignorància.- és l'etapa més pròpia de la majoria dels adults, tenim moltes capes de condicionament: "no sé qui soc i no sé per què sento aquest malestar". Instal.lats en la queixa.
3.- La sabiduria.- aquesta és una etapa opcional, l'etapa de l'espiritualitat, entesa com la capacitat de connectar amb un mateix, amb la teva veritable essència, on la vida flueix i passa per tu i no per les coses que tens o no tens, les persones que t'estimen i les que no t'estimen, el tenir o no tenir feina, etc És en aquesta etapa on comences a qüestionar el sistema de creences, és el despertar de la consciència, la persona se n'adona que és la responsable de triar la seva vida. Comença el camí cap al món interior, cap a l'autoconeixement.

Borja Vilaseca proposa tres preguntes bàsiques que ens hauríem de fer:

• D'on vinc? (sense jutjar, qüestionar la motxilla que carreguem)
• Qui soc? (l'essència)
• Cap a on vaig? (Sentit de la Vida)

Proposa orientar la nostra existència cap al bé comú. Parla de la psicologia de l'altruisme que es basa en: quan jo dono, rebo automàticament. Des del meu punt de vista, connecta amb la Llei de l'Atracció, ets l'imant que atrau allò que s'assembla a tu.

Incorpora el concepte de Responsabilitat com a les respostes que una persona dóna a les coses que li van passant a la vida. I ara ve un dels conceptes que més em van agradar (i que més intentaré evitar): Els Xupitos de Cianur: Cada cop que t'enfades amb algú, cada cop que esbronques, cada cop que dones una resposta desafortunada o que faltes al respecte, t'estàs bebent un Xupito de Cianur, brindes amb ell, et fas mal a tu mateix, et comences a destruir. Ningú mai et fa mal emocionalment, són les nostres pertorbacions les que ens afecten en negatiu, les circumstàncies externes no són les importants, allò signifitcatiu és com tu les rebs. Proposa que quan algú ens ataca, o ens parla malament o rebem una bronca, hem de perdonar i donar gràcies a aquells EGOS, per calmar-los ràpidament.

Ens proposa treballar l'ATENCIÓ PLENA, viure l'aquí i l'ara, viure conscientment i augmentarà així la nostra Energia Vital, tindrem més salut, més consciència.

En definitiva i a grans trets, la FELICITAT és connectar amb un mateix!

Us recomano un dels seus llibres: El Principito se pone la Corbata. Una fábula sobre crecimiento personal para redescubrir lo que de verdad importa. Edicions Planeta, 2010

Vull donar gràcies a la Geòrgia, ella va ser qui ens va fer aquest regal a un grup d'amics i amigues, un regal tan especial com ho és ella, un regal per generar consciència col.lectiva, un regal ple de LLUM, com ella, una LLUM BLANCA que ens il.lumina quan tenim la sort de ser al seu costat. GRÀCIES.

Us convido a un xupito quan vulgueu.... no de cianur, sinó d'AMOR I CALMA!

He trobat un groc!

L'albert espinosa, en el seu llibre el Món Groc, definia que existeixen unes persones, que ell denomina "grocs", que estan més enllà dels amants, la família, els amics i qualsevol persona amb qui tens una relació afectiva. que pots contactar amb ells tan sols un minut, alguns dies o tota la vida, però que sigui com sigui, te n'adones que són especials per a tu i tu per a ells. són persones amb les que pots dormir, acariciar-te, sense necessitat de mantenir una relació sexual, i que et generen uns aprenentatges i experiències especials. Jo he tingut la sort d'identificar a un dels grocs de la meva vida, fins ara no sabia com definir-lo, i ara ho tinc clar, és un GROC!

Gràcies , mare!

Gràcies Mare, avui és el dia de les mares, però per mi sempre estàs present, sé que m'acompanyes des de l'apropament quan veus que ho necessito o des de la distància perfecta que no m'ofega. Em sento orgullosa de tenir-te, de manera incondicional, d'haver-me tractat des de tanta estima i respecte, per ensenyar-me els valors que avui tinc i que tan feliç em fan. Gràcies per educar-me en el valor de les petites coses, de l'esforç i de l'amor incondicional. Gràcies per recolzar-me, pels teus somriures i per la teva tendresa. Et sento a prop sempre i t'ho agraeixo! Demano un desig: el dia que sigui mare, espero assemblar-me a tu! T'estimo molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 

Petites essències de vida quotidiana

Vida quotidiana: m'agrada aquest concepte, és el que sempre tenim. Cada dia seguim un munt de rituals, sovint totalment integrats en nosaltres i als que potser no prestem atenció. Per a mi són importants. El que em genera més interès i curiositat és la sensació de veure alguna altra persona a la teva dutxa i tu la mires des de fora, contenta de compartir aquell petit espai del que tu gaudeixes tant cada dia, d'aquesta manera li dóno més valor encara...
Quan, esporàdicament, algú entra en els teus rituals més íntims de vida quotidiana, com ara preparar un cafè o preparar l'esmorzar, la dimensió d'aquells actes prenen un altre tipus de valor. El que no sé encara és si prénen un valor elevat perquè és quelcom d'un matí concret especial, o bé perquè per mi aquest és l'estat ideal. De la mateixa manera, compartir el llit i dormir a ritme de la respiració d'algú altre que no ets tu, torna a ser un petit descobriment, i te n'adones que els ritmes es poden adaptar, es poden mesclar i fins i tot es poden fer un. Mentres dorms, els moviments canvien dels que fas habitualment, tenint la cura necesària cap a l'altra persona...
Crec que l'essència de compratir una espurna de vida quotidiana o compartir-la per sempre, té a veure amb cuidar i deixar que et cuidin, i valorar cada petit acte com un gran regal quotidià, o almenys és això el que jo desitjo.

Mai acabaré de sorprendre'm!

Una de les moltes coses que té la vida, és que si vols, cada dia et sorprèn. Avui a classe, els he llegit un conte. "La Cenincienta que no quería comer perdices" per intentar treballar alguns dels estereotips masclistes que encara porten a sobre algunes de les meves alumnes (i dic alumnes en femení ja que la sopresa és que elles són més masclistes que ells!). Entenc que em moc en un entorn d'ètnia gitana, però esperava que les cultures i sobre tot els Drets de les Dones haguessin evolucionat una mica, comptant que tenen 14 anys i que viuen en un món ple d'informacions diferents, de contrastos diferents i sobre tot que poden compartir punts de vista amb altres dones i homes.
L'objectiu del conte era, si més no, generar debat, en quant als contes que ens han venut sobre prínceps i princeses, sobre el fet que les dones "hem d'estar a disposició de..." , "aguantar allò que calgui" i com diuen elles "mentres els marits estan als bars, nosaltres ens hem d'encarregar de la casa i dels fills" (escric això i m'esparvero....). La protagonista del conte és una noia del segle XXI que creia en els suposats prínceps blaus i aconsegueix casar-se amb un.... al cap d'un temps, se n'adona de la seva esclavitud i decideix deixar-ho i SER ELLA MATEIXA. A partir d'aquí descobreix que la llibertat de les persones està per sobre de tot i que pots ser feliç tenint o no parella, o vàries parelles, o varis rotllos, o el que sigui! El cas, és que en una de les històries del conte apareix el concepte "ablació". Els pregunto si saben que és i em diuen que no (en aquest moment encara la meva cara tenia un semblant de serenor, entenc que no coneguin la pràctica, està a 10.000 milles de la seva realitat....) Els començo a explicar què significa aquesta pràctica per una dona i quan parlo del clitoris veig cares de "profe, pero qué me estás contando? Qué es eso del clítoris?" i aqui és on he tingut la gran sorpresa del dia: un grup d'adolescents que ni ells ni elles saben què és, i el pitjor de tot, on és i per a què serveix el desconegut clítoris!!! S'ha parlat molt de l'alliberamnet sexual de la dona en el segle XX i encara més en el segle XXI, i jo em pregunto, visc fora de la realitat o realment d'alliberament i de coneixença del propi cos ha hagut ben poc?
Sobre les cares i els comentaris que han fet després d'explicar-li's què era, on estava i per a què servia el desconegut clítoris, ho deixo per un altre post, per avui ja n'he tingut prou!

Vacances...

Estic de vacances? Aquesta Setmana Santa ha canviat la meva percepció d'unes vacances, almenys les que havia fet fins ara... Estan sent unes vacances on he canviat la rutina, almenys no em llevo cada dia a les 6.30, però estic treballant molt. Les oposicions són una gran feina, que si acabar la programació, que si estudiar... no acabo de desconnectar del meu dia a dia, ja que representa que estic escrivint o estudiant el que executo amb els alumnes en el dia a dia, per tant és com si estigués escrivint el guió d'una pel.lícula que ja ha passat.

Per sort aprofito per sortir alguna estona, amb els amics, o bé fer una mica de família! També he aprofitat per veure alguna pel.lícula pendent o alguns capítols d'algunes sèries que m'agraden... Desitjo que aquest temps invertit entre apunts i programacions donin els seus fruits i a l'estiu pugui fer unes vacances "ordinàries", mentrestant em proposo seguir somrient!

Avui, sopar de dones. Les dones de la meva vida!

"Tota dona de natura reial té un país secret que li és més ver que aquest pàl·lid món extern: -A mitjanit quan el silenci l'envolta deixa de banda agulla o llibre i el visita d'amagat -Aclucant els ulls, ella improvisa una tanca amb cinc barres entre bedolls, salta per sobre, pren possessió. -Llavors corre, vola o bé cavalca (un cavall al trot ve a saludar-la) i viatja allà on vol" "Secret Land" Robert Graves

L'infinit... no calen paraules!

Qui espera, desespera?

Esperar és una paraula i una acció que no m'acaba de fer el pes. Esperar és una de les coses que més he fet a la vida. He conreat la paciència i la serenor durant molt anys, i penso que ja ho tinc integrat en el meu sino.
Esperar és bonic quan saps del cert que arribarà. Esperar quelcom que saps que succeirà, et provoca un estat d'excitació, d'emoció. I quan esperes quelcom que no saps si passarà, et deseperes!
Ahir escrivia un post sobre la felicitat, sobre viure l'ara i l'aquí, i en general us asseguro que visc així la vida, tot i que i ha moments com ara, que penso en el demà, en allò que desitjo des del més profund dels meus sentiments, i és en aquest precís instant on surten brots de petites deseperacions...
També penso que quan esperes pacient una cosa, quan succeeix la valores de manera especial, la cuides, la mimes, l'estimes...
De vegades esperem petites coses quotidianes. esperem el tren, a la cua del super, esperem que soni el despertador, acabar el dia de feina i tornar a casa, esperem que soni aquella cançó per la ràdio que tant ens agrada, esperem fer un cafè amb una amiga, un somriure, una mirada, un gràcies o un bon dia...
I d'altres esperem aquelles coses que et canvien la vida: un nou projecte,un viatge esperat, una nova casa, una parella, un fill, una carícia (a mi em canvia la vida quan m'acaronen, perquè surt el sol que brilla durant molts dies!)
Avui per mi és un dia d'ESPERA, només espero no desesperar!

Aritz

 

El despertador sona a les 6.20, la llum ja comença a entrar per la finestra. Encenc el mòbil i rebo un correu de l'Aritz. En un primer moment, encara mig adormida, començo a llegir el contingut i veig que es tracta d'una persona que em coneix, que parla d'una conversa que hem tingut... em perdo i torno a començar pel principi.... ostres! És l'Aritz des de Mongolia. Em situa en una conversa que vam tenir a casa meva farà uns tres mesos, li havia perdut la pista! Sabia que marxava, el vaig acomiadar veient com marxava amb casa seva sobre rodes (habitualment viu en una furgoneta), tot i que el vaig tenir present durants unes quantes setmanes esperant notícies seves, desitjant saber en quin continent es trobava, el record es va anar esvaïnt... (ben cert que la distància fa l'oblit).

M'explica que avui té el cap prou àgil com per escriure una gran reflexió, sobre la vida, sobre les experiències, que aquella conversa que vam tenir parlant de les relacions, l'amor, les dones i els homes, i unes 12 hores de caricies... li han fet pensar molt, sovint en un bucle que sembla que no té sortida, i que de cop esdevé una resposta. que té somnis reveladors, on li suggereixen pistes per anar construint la vida i anar sentint l'amor més profund, sobre les dobles personalitats que de vegades tenim o veiem en altres persones, sobre la capacitat d'enamorar-te del tot o d'una part de la persona, sobre la necessitat de trobar aquella persona capaç de resoldre els petits i grans reptes de la vida des de la calma (ai! com em recorda a mi!). Em pregunta si tan dificil és trobar una noia FELIÇ. Reflexiono sobre això: potser no és tan fàcil, però noies felices hi ha, igual que nois feliços, suposo que cal cercar-los i cal que la vida ens connecti per sempre. Per mi la felicitat té a veure amb l'instant, l'aquí i l'ara, o almenys és la feina que estic realitzant  amb mi mateixa.

En aquest precís instant em sento feliç. Feliç d'haver rebut notícies d'ell, una persona amb la que he tingut molt poca relació, però les poques trobades, de molta qualitat humana. Em sento feliç de poder escriure un post referint-me a ell i a l'aprenentatge que em suposa, feliç d'estar a casa després de l'institut, en un dia que ha estat ple de bones notícies (els nois i les noies han avançat molt en aquest trimestre, i això em fa feliç, veure la cara d'una mare, acostumada a sentir els "desastres" de la seva filla, i avui tot eren elogis cap a ella). Em sento feliç de poder-me estirar al sofà quan acabi aquest escrit, llegir un llibre mentres escolto música, anar a Barcelona més tard a comprar un regalet per una amiga que fa anys diumenge, dedicar-li aquest espai de la meva vida, per trobar aquell detallet que farà que vegi com me l'estimo!

La FELICTAT... tan a prop!

Gràcies Aritz per fer-me el dia més bonic.

Gràcies als nois i les noies per fer-me costat.

Gràcies als meus companys d'Aula Oberta amb qui és un plaer treballar.

Gràcies a les mares que acompanyeu a les vostres filles en el camí de la vida.
Gràcies als amics i amigues que em recolzeu i em feu feliç dia a dia.
Soc tan AFORTUNADA!!!

Qui canta, els seus mals espanta!

Això diuen! Que qui canta, els seus mals espanta. I per mi és ben cert. Expressar-te mitjançant la música, mitjançant una melodia, fa que et sentis millor, o almenys això és el que em passa a mi. Avui he trobat aquestes fotos, i les volia compartir: l'última gravació que vam fer amb Can Cantem!

De Can Cirera a Melrose Place

Avui comença una nova etapa a la meva vida. Marxo a viure al nou pis, aquest cop sola. Estic contenta, feliç, intueixo que aquesta nova aventura portarà molt bones notícies, nous projectes, noves vivències i sobre tot, sento que els desitjos més profunds estan a punt de fer-se realitat.

He viscut 5 anys (justos! casualitats?) a Can Cirera, a Sant Climent, compartint pis amb el Gerard. Una convivència marcada pel respecte, la tolerància, el saber fer i sobre tot per l'estima. Han estat 5 anys de molts canvis, sobre tot a nivell personal. Uns anys dels que m'emporto molts aprenentatges i sobre tot on m'he acabat de trobar amb mi mateixa i a on he decidit QUÈ vull fer a la vida.

M'il.lusiona començar de nou, en un espai meravellós que ni havia somniat: gràcies UNIVERS i a tots i totes que vetlleu pel meu benestar físic i emocional. Començo amb un SOMRIURE d'orella a orella!

Nous projectes

Sembla ser que el 2011 és un any de canvis! O almenys penso que ho és per a mi.
Són canvis de ben segur per seguir treballant el meu procés de creixement personal, i ho estic gaudint, tot i que en alguns moments, és dur!
Tanco projectes per començar de nous, ja ho diuen, renovar-se o morir, i si d'alguna cosa estic segura, és que em vull sentir més viva que mai.

Començo una nova aventura: MARXO A VIURE SOLA, de fet ja ho havia fet, i ara hi torno. Tot i que torno amb altres idees, amb altres expectatives, amb altres il.lusions.
Pujo a aquest tren, no vull que se m'escapi, vull gaudir de les diferents parades, de les diferents estacions, dels paisatges que veig mentres viatjo. De moment vaig amb un bitllet.... desitjo que en breu, em pugui acompanyar un altra persona. L'UNIVERS ja està conspirant. Que així sigui!

Des del Berguedà....

Ara feia molt de temps que no pujava al Berguedà. M'ha agradat anar aquest cap de setmana de la mà d'una persona especial.

M'he retrobat amb casa meva, la de sempre, acollidora, ella encara guarda molts secrets, aquells petits moments d'estricta simpatia, d'estricta intimitat que tan intensament hem viscut entre les seves parets, entre la fredor i la humitat del riu proper...

 En alguns moments he visuaitzat imatges del passat, dels aprenentatges fets, i també de les coses que, tot i que els anys passen, encara no estan resoltes.

Emocions de joventut encara estan impregnades en el meu sinó, evolucionant?

Recordo fites que ens posàvem... encara en tinc de pendents Glòria! Tu ho saps més que ningú...

Sentir el fred a la cara, a les mans, tocar la neu verge, ben blanca, tranquil.la i serena, amb el reflex d'un sol  enèrgic, que em diu: Endavant!

El bressol enyorat, les carícies compartides, les complicitats i les veritats, que arriben fins el 3r xakra, i d'altres que alteren el Cor

Reflexions, reptes, llàgrimes de melangia, pors, tristors... que netegen l'ànima, de ben segur, per acaronar els nous temps que vindran...

Segueixen bufant temps de canvis...

Gràcies!!!

Gràcies!!!

Avui he tingut un bonic regal del Hassan i el Mohamed! Han estat explicant el projecte de l'Aula Oberta a les famíies que visitaven l'Institut i... han deixat molt alt el llistó! Us vull agrair que em regaleu moments com aquest, ja que són precisament els que em fan seguir il.lusionada per treballar amb adolescents, per acompanyar-vos durant una estoneta en el camí de la vostra vida!

Sabeu que sou fantàstics oi?

Bufen temps de canvis!

Avui farem un passeig
per totes aquelles cançons
que van venir i d'altres que vindran
i que no podràs compartir amb mi
ni cantar amb mi com abans
bufen temps de canvis deia el vent avui
ajaguda a la finestra un vespre més
veient com el temps com sempre
va perdent el temps mai no n'aprendrà
però què li vols dir pobre temps
bufen temps de canvis
però no hem de tenir por és un temps
de canvis que en porta de millors
bufen temps de canvis, de mirar-se
l'esquena i comptar una a una les
ferides d'aquells anys
bufen temps de canvis
avui ens trencarem el cap pensant què
podríem haver fet molt millor
tot allò que vam fer tan bé com vam
poder però sé que sabràs apreciar la
meva bona voluntat
bufen temps de canvis
però no hem de tenir por és un temps
de canvis que en porta de millors
bufen temps de canvis, de mirar-se
l'esquena i comptar una a una les
ferides d'aquells anys per tu i jo per
tots dos per tothom
bufen temps de canvis.

Connectats,,,?

T'he imaginat des de fa molt de temps,
t'he somniat fa uns quants anys,
he pintat el teu somriure perfecte.

M'agrada escoltar la música de les teves paraules
i dels teus silencis,
Observar la sensibilitat, em fa vibrar, aprendre, crèixer...

Còmplices d'ànimes i estranys de vida quotidiana,
secrets compartits, desitjos amagats...

Véns tu o vaig jo? Connectats.... ?

EL SECRET DE L'UNICORN

Aquestes fotografies formen part d'una exposició realitzada per Santi Iglesias: Presenta 16 imatges de gran format, en blanc i negre, realitzades totes en un estudi fotogràfic per potenciar, explica Iglesias, les ombres i els contrallums. No hi ha cap tipus de manipulació informàtica de les instantànies, per tant, res de photoshop o foto muntatges, afegeix.

El Secret de l'Unicorn ens endinsa en un món imaginari on els grans protagonistes són animalets de plàstic de joguina situats en els paisatges únics i especials que dibuixa el cos humà.

Iglesias, fotògraf freelance, situa aquests petits animals en un escenari poc habitual, els cossos nus dels models per recrear-hi els llocs i espais on habiten les diferents espècies animals.


Sabeu sobre el cos de quina persona descansen aquests animalons?

Un cel ben blau

Penso que aquesta imatge val més que mil paraules... de vegades costa pujar l'escala, però val tant la pena quan et trobes amb aquest cel tan bonic...

Si, no, si, no, si, no.... ESPERO QUE SIGUI UN SÍ

Ioga i cuina vegetal, pedicura emocional...

Jo vull triar i tenir una bona vida! Una vida tranquil-la, serena, sorprenent.

Una mica de ioga i meditació per sentir l'equilibri entre el cos i la ment.

Mantres per canalitzar energies.

Temps de qualitat per mi.

Aprofundir en el meu jo més intern per connectar amb la veritable essència.

Cuina Vegetal per donar plaer al paladar, per assaborir la vida, per donar-li diferent gustos i textures, per endolcir-la quan calgui, per salar-la quan faci falta.

Triar aquella recepta especial, per fer el dia diferent. Cuinar per algú important, per algú que t'estimes.... o el gust que et cuinin pensant en tu...

No oblidar mai l'ingredient màgic: l'AMOR.

Pedicura emocional: el plaer d'un massatge als peus, per posar les emocions a lloc, per sentir, per relaxar-me...

Tres petites coses que poden estar a l'abast de tothom, que ens ajuden a sentir-nos vius, alegres, sensitius, amables, riallers, amants...

Un dia que acaba amb el record d'una mirada intensa amb ganes de compartir un cafè... potser infidel?

Sense Paraules, simplement Genial!!!

La tresca i la verdesca estrenen el seu primer videoclip!

És un regal dels Reis d’Orient per a tots vosaltres!

És el videoclip de la cançó “Mirant-me passar” del  nou disc “4”. L’ha realitzat la companyia de titelles Ne me titere pas. Si visiteu la seva web els podreu conèixer: http://nemetiterepas.cat/Index/index.

La incertesa de sentir-se de pas

Aquests dies visc amb la incertesa de sentir-me de pas per tot arreu. Suposo que no acabo de trobar el meu lloc, o potser aquest que ocupo ja és el meu, el de no saber ben bé on arrelar. Segurament són símptomes relacionats amb la maduresa (o dit d'una altra manera, del fer-se gran).

La incertesa també ve predeterminada per prendre totes les decisions importants a la vida, sola, sense comptar amb ningú que en un moment donat et pugui sostenir-me durant un temps, ja sigui a nivell emocional o econòmic. Es tracta de posar en pràctica l'autogestió professional, emocional, afectiva, quotidiana, etc en tot moment, fins a convertir-te en una tota terreny, una excel.lent 4X4 que després pot arrivar a espantar a altres persones (concretament a alguns homes):

I doncs, què fer? On estan les respostes? I més concretament, on estàn els recolzaments emocionals, les carícies pel COR; COS i ÂNIMA? Si les trobeu, feu-m'ho saber, que les necessito amb urgència!

Marroc, terra d'acollida!

Hem estat quatre dies a Marrakech i rodalies i ha estat fantàstic. Un país i una ciutat molt acollidora, un bon lloc per passar uns dies i desconnectar. Val la pena perdre't pels carrerons, i observar, entrar i passejar pels mercats i captar aquelles curiositats típiques d'un país àrab!

Endinsar-te al Zoco és tota una experiència DIVERTIDA i per què no dir-ho, CANSADA, de tants inputs que vas rebent i tantes hores regatejant... (un euro?), però aquesta és sens dubte una de les coses màgiques dels botiguers!

Hem gaudit molt del menjar /couscous i tajin a tutiplen!), boníssim, així com els seus tès a la menta i els seus cafès amb espècies (mmmmmmm).

La Plaça Djema-El-Fna de Marrakech et fa endinsar-te en un món ple de sopreses, de coses exòtiques, de vides diferents i formes de vida soprenents, com per exemple els conta-contes i músics, juntament amb els encantadors de serps i els centenars de xiringuitos que conviuen dia a dia!

Un plaer compartir el viatge amb el Gerard, la Núria, el Fer, i la sorpesa de la Paula!