Veieu alguna diferència a l'hora de caminar amb els pals?

No puc parar de riure cada cop que penso en la conversa que vam tenir ahir amb la Glòria. Marxem a fer el Camino de Santiago, i fent la llista de material, vam tenir la nostra primera dificultat amb la comunicació.
Ja me veia començant a caminar amb dos pals de fusta, a lo pelegrina autèntica, i la Glòria amb tot el seu glamour amb uns pals ben professionals....

Gràcies pels GRANS moments!

Aquest estiu...

Encara no tenim un destí per aquest estiu! Ja anem tard... i no passsa res! Aquest divendres farem una pluja d'idees, a veure si el vent ens portarà a l'Africa,a Amèria o a l'Àsia, diria que són els nostres continents preferits. Tenim el handicap de l'idioma, per anar bé hauria de ser un país de parla hispana, francesa i si m'apureu, portuguesa. Alguna idea?

Paris, la ville de l'amour?

Ha arribat el moment: he de fer un viatge SOLA, tota SOLA, per observar i observar-me, per mirar cap endins i cap enfora, per trobar-me i per perdre'm.

El destí serà Paris, una ciutat on tornaré en companyia més endavant.

"No vayas a donde el camino te lleve, ve a donde no hay camino y ...deja huella!!

ESPERARÉ LO MÁS GRANDE

"Voy a quedarme aquí todo el tiempo que haga falta. Estoy esperando la casualidad de mi vida, la más grande, y eso que las he tenido... de muchas clases. SI. Podría unir mi vida uniendo casualidades."

(Los Amantes del Círculo Polar)

Agafo aquest regal de la meva incondicional amiga Glòria. T'estimo!

SI VÉNS

Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda...

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.
Damunt d'aquesta roca.

Sempre ens quedarà una classe de ioga!

He començat el dia amb algunes dificultats: he dormit malament, quan ha sonat el despertador m'ha trencat un bonic somni, la cafetera no funcionava, a 5 minuts d'arribar a la feina, em trobo uns cotxes de policies, amb els respectius policies que no em deixen passar i he de donar la volta a toooot el poble. Arribo a l'institut i sembla que els alumnes s'han posat d'acord per donar-nos un "gran dia". Passen les hores i les coses no milloren. Com que tinc una reunió que no s'acaba mai, em queden només 20 minuts per dinar... un trist entrepà! Decideixo prendre un cafè encara que sigui de la màquina i... no hi ha sucreeeeeeeeee.

A mesura que passa el dia, el cel és més gris, l'ambient més fred i fosc i el meu cap ho comença a notar!

Sort que sempre em quedarà la classe de ioga de les 20h!

Demà segur que serà un GRAN DIA!