Fent de lampistes...

L'altre dia, fent un cafè al bell mig de la Rambla del Raval amb una amiga, em va suggerir el concepte de fer de lampista. Mai m'havia parat a pensar de la importància d'aquesta professió: persones que tècnicament ens faciliten un cablejat per poder il.luminar-nos a casa , a la feina, al carrer... Com podeu imaginar, a part de la possibilitat d'apuntar-nos a fer un curs de lampisteria ràpida per a novells ens vam adonar que hi ha algunes persones a la nostra vida que es dediquen a oferir llum als altres, em refereixo a la clarividència en alguns punts de vista i també a l'energia que algunes persones són capaces de donar a d'altres. Penso que ens trobem en un moment de canvi d'era, d'un canvi de consciència col.lectiva econòmica, social, de valors i espiritual. Em quedo en aquest concepte: totes les persones, almenys les del meu entorn proper, treballen constantment per assolir l'equil.libri personal, emocional i espirtual que en aquest moment ens toca, seguint el nostre programa d'ànima, el que passa és que sovint no trobem els interruptors adequats per trobar la llum que necessitem a cada moment. D'aquí la importància de tenir persones-guies al nostre costat, que quan es fon de tant en tant alguna bombeta, es converteixen en professionals del canvi, de les transicions a d'altres experiències.Personalment em sento afortunada de tenir lampistes al meu costat, i de poder fer de lampista en els moments que els meus éssers estimats ho necessiten.Una gran professió aquesta!


Post dedicat a la Remei, gran amiga i lampista exemplar!

Vull descansar!

Desitjo tenir en breu aquest paradís als meus peus, descansar en una hamaca, sentir la calma...

Xupitos de Cianur

Diumenge passat vaig tenir el privilegi d'assistir a una conferència del Borja Vilaseca, periodista, escriptor i expert en creixement personal. Us faig cinc cèntims d'aquelles coses, aquells conceptes que més em van ressonar.

En primer lloc, els primers valors que cal que tinguem interioritzats per l'autoconeixement, són la honestedat i la humiltat. Valors que de vegades no són tan fàcils tenir-los interioritzats en el dia a dia.

L'ésser humà, diu Vilaseca, passa per tres etapes evolutives principals. Aquestes són:
1.- La Inocència.- és l'etapa infantil, on els nens i les nenes parteixen de zero, on totes les coses són noves i increïbles, on la imaginació i els estats de felicitat són purs i passen per les petites coses i sobre tot pel JOC. Què ens passa als adults quan deixem de jugar, d'imaginar, d'inventar, de crear?
2.- La Ignorància.- és l'etapa més pròpia de la majoria dels adults, tenim moltes capes de condicionament: "no sé qui soc i no sé per què sento aquest malestar". Instal.lats en la queixa.
3.- La sabiduria.- aquesta és una etapa opcional, l'etapa de l'espiritualitat, entesa com la capacitat de connectar amb un mateix, amb la teva veritable essència, on la vida flueix i passa per tu i no per les coses que tens o no tens, les persones que t'estimen i les que no t'estimen, el tenir o no tenir feina, etc És en aquesta etapa on comences a qüestionar el sistema de creences, és el despertar de la consciència, la persona se n'adona que és la responsable de triar la seva vida. Comença el camí cap al món interior, cap a l'autoconeixement.

Borja Vilaseca proposa tres preguntes bàsiques que ens hauríem de fer:

• D'on vinc? (sense jutjar, qüestionar la motxilla que carreguem)
• Qui soc? (l'essència)
• Cap a on vaig? (Sentit de la Vida)

Proposa orientar la nostra existència cap al bé comú. Parla de la psicologia de l'altruisme que es basa en: quan jo dono, rebo automàticament. Des del meu punt de vista, connecta amb la Llei de l'Atracció, ets l'imant que atrau allò que s'assembla a tu.

Incorpora el concepte de Responsabilitat com a les respostes que una persona dóna a les coses que li van passant a la vida. I ara ve un dels conceptes que més em van agradar (i que més intentaré evitar): Els Xupitos de Cianur: Cada cop que t'enfades amb algú, cada cop que esbronques, cada cop que dones una resposta desafortunada o que faltes al respecte, t'estàs bebent un Xupito de Cianur, brindes amb ell, et fas mal a tu mateix, et comences a destruir. Ningú mai et fa mal emocionalment, són les nostres pertorbacions les que ens afecten en negatiu, les circumstàncies externes no són les importants, allò signifitcatiu és com tu les rebs. Proposa que quan algú ens ataca, o ens parla malament o rebem una bronca, hem de perdonar i donar gràcies a aquells EGOS, per calmar-los ràpidament.

Ens proposa treballar l'ATENCIÓ PLENA, viure l'aquí i l'ara, viure conscientment i augmentarà així la nostra Energia Vital, tindrem més salut, més consciència.

En definitiva i a grans trets, la FELICITAT és connectar amb un mateix!

Us recomano un dels seus llibres: El Principito se pone la Corbata. Una fábula sobre crecimiento personal para redescubrir lo que de verdad importa. Edicions Planeta, 2010

Vull donar gràcies a la Geòrgia, ella va ser qui ens va fer aquest regal a un grup d'amics i amigues, un regal tan especial com ho és ella, un regal per generar consciència col.lectiva, un regal ple de LLUM, com ella, una LLUM BLANCA que ens il.lumina quan tenim la sort de ser al seu costat. GRÀCIES.

Us convido a un xupito quan vulgueu.... no de cianur, sinó d'AMOR I CALMA!

He trobat un groc!

L'albert espinosa, en el seu llibre el Món Groc, definia que existeixen unes persones, que ell denomina "grocs", que estan més enllà dels amants, la família, els amics i qualsevol persona amb qui tens una relació afectiva. que pots contactar amb ells tan sols un minut, alguns dies o tota la vida, però que sigui com sigui, te n'adones que són especials per a tu i tu per a ells. són persones amb les que pots dormir, acariciar-te, sense necessitat de mantenir una relació sexual, i que et generen uns aprenentatges i experiències especials. Jo he tingut la sort d'identificar a un dels grocs de la meva vida, fins ara no sabia com definir-lo, i ara ho tinc clar, és un GROC!

Gràcies , mare!

Gràcies Mare, avui és el dia de les mares, però per mi sempre estàs present, sé que m'acompanyes des de l'apropament quan veus que ho necessito o des de la distància perfecta que no m'ofega. Em sento orgullosa de tenir-te, de manera incondicional, d'haver-me tractat des de tanta estima i respecte, per ensenyar-me els valors que avui tinc i que tan feliç em fan. Gràcies per educar-me en el valor de les petites coses, de l'esforç i de l'amor incondicional. Gràcies per recolzar-me, pels teus somriures i per la teva tendresa. Et sento a prop sempre i t'ho agraeixo! Demano un desig: el dia que sigui mare, espero assemblar-me a tu! T'estimo molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 

Petites essències de vida quotidiana

Vida quotidiana: m'agrada aquest concepte, és el que sempre tenim. Cada dia seguim un munt de rituals, sovint totalment integrats en nosaltres i als que potser no prestem atenció. Per a mi són importants. El que em genera més interès i curiositat és la sensació de veure alguna altra persona a la teva dutxa i tu la mires des de fora, contenta de compartir aquell petit espai del que tu gaudeixes tant cada dia, d'aquesta manera li dóno més valor encara...
Quan, esporàdicament, algú entra en els teus rituals més íntims de vida quotidiana, com ara preparar un cafè o preparar l'esmorzar, la dimensió d'aquells actes prenen un altre tipus de valor. El que no sé encara és si prénen un valor elevat perquè és quelcom d'un matí concret especial, o bé perquè per mi aquest és l'estat ideal. De la mateixa manera, compartir el llit i dormir a ritme de la respiració d'algú altre que no ets tu, torna a ser un petit descobriment, i te n'adones que els ritmes es poden adaptar, es poden mesclar i fins i tot es poden fer un. Mentres dorms, els moviments canvien dels que fas habitualment, tenint la cura necesària cap a l'altra persona...
Crec que l'essència de compratir una espurna de vida quotidiana o compartir-la per sempre, té a veure amb cuidar i deixar que et cuidin, i valorar cada petit acte com un gran regal quotidià, o almenys és això el que jo desitjo.