Avui ha sigut un dia fantàstic! I és que la vida ja ho té això, que et regala coses precioses. Avui m'ha ofert el retrobament amb un company, amic de facultat, en un context esperat però amb unes tasques inesperades. Jo, psicopedagoga, ell, de la secreta!!! I resulta que em buscava a mi, i ni ell ni jo sabíem que compartiríem un espai confidencial des de la més absoluta coneixença... perquè mira que havíem compartit intimitats! Gracies "mi Che" per ser i estar, pels records i per seguir-te marcant-te
bistecs.
Més tard, sortint del metro, en la inmensitat de Barcino, sento una dolça veu que em diu:-Marta! Era ella, una altra confident de cafès eterns, de converses exquisites, de somnis compartits, d'amistat profunda, d'aprenentatges intensos, d'amor de quars rosa... Com deia Violeta Parra: Gracias a la vida que me ha dado tanto, i afegeixo: que me das tanto!
