Tomes falses brasileres

I com sempre en els viatges, hi ha mil i una aventures, mil i un detalls que fa que el viatge tingui quelcom més de divertit, un en explico algunes per si voleu riure una estona!

• Et ve la regla en plena selva amzònica i... sobrevius! Encara reivindico més el valor de la copa menstrual que em va salvar molt dignament!
• Et trones bastant experta a 'hora de pujar i baixar de barquetes, vaixells a motor i llantxes... el que encara no havies controlat és pujar en ple oceà atlàntic des de l'aigua i amb un vent considerable en una "barquitxuela" de vela. Us asseguro que la meva imatge amb mig cos a l'aigua i l'altre mig cos a sobre la barca, intentnat pujar, no va tenir desperdici. El Gerard encara riu...
• Viure durant dos dies en una caseta colonial d'Olinda (la casa de los espíritus, de debó) i que el llit et caigui literalment al terra durant dues nits seguides, i us asseguro que només dormíem!
• Caure en plena mar en un buraco (així li diuen en brasiler als forats profunds) veient peixets als arrecifes de corall i quedar-te amb el cul en pompa.
• PAI.- aquesta era la paraula clau quan la gerent d'un hotel ens intentava dir alguna cosa i no ens enteníem, ella es posava nerviosa i noméserem capaços de riure! Li vam dir que si eres que no havíem pagat l'hotel i deia que no, que si ens semblava petit l'espai i també ens deia que no! Sort d'una francesa (després parlaré d'ella) que ens va dir que PAI vol dir PARE, i que aquell dia celebraven el dia del pare i que la nit d'hotel era gratis per ells (llàstima, que no vam arribar a temps :)
• La FRANCESA: se'ns presenta com una fan del Brasil, que va no sé quants cops l'any, sempre sola, i que parla no sé quants idiomes, entre ells el castellà que el barrejava amb el portugués i es passava el dia disculpant-se, quan no calia perquè nosaltres ja enteniem prou... en fi, que ens va voler donar el mil i un consells, i resulta que després nosaltres vam ser més espavilats que ella, ja que per arribar a jericoacuara ho vam fer amb 12 hores i ella mab dos dies perqè no sé quins lios es va muntar, i en comptes de seguir el camí direcció Jeri, va tirar enrera fins a Sant Loiuis ja que segons ella era el camí correcte. quan la Vam trobar de nou per Jeri, jo només podia riure! I ens deia que li agradava molt aquell poble i que es quedaria més dies dels previstos: nosaltres pensem que la pobra estava esgotada de tant viatjar.. al revés!
• EL Gerard, al llarg del dies tenia més pinta a un Ferrero Rocher, aquest any li ha tocat a ell rebre les picades dels maeïts insectes!!!
• PUJAR AL BUSOS REGULAR: resukta que a Brasil, tenen la gran idea que per entrar al busos has de passar per una espècie de tanca 'aquelles que giren, com una ruleta, bastant estreta per cert, i no pensen que de vegades els motxilleros com nosaltres, ens toca pujar allà amb la motxilla a l'esquena i és clar... ens quedàvem atrapats! Sort que en algunes ocasions ens empaitaven per darrera i al final la pressió feia que tot passés o bé les frenades i accelerades dels conductors que feien que passessis de totes maneres! Era una imatge molt divertida, sobre tot pels que ho veien des dels seus seients!

• 

•  I Finalment jo bevent cervesa, també és una gran toma falsa brasilera!!!

 UNA ABRAÇADA!!!

Tornada a Rio de Janeiro!

I després d'un mes voltant perl Nord del Brasil, tornem a l'origen (diuen que sempre es torna, oi? doncs nosaltres també!). Les tornades alspunts d'origen són interessants ja que allò que ens semblava desconegut fa 30 dies, ara ens assembla que tornem a casa nostra i recorrem els carrers de Rio com autèntics carioques (tenim les txinel.les incrustrades als peus!), i com sempre les postres són les més dolces i ens vam retrobar amb la Tereza, una entranyable, interessant i apassionada persona de la que en qüestió de pocs minuts vam aprendre moltíssim de les seves sàvies paraules. després de 10 anys em va encantar la retrobada, vam recordar aquell mes d'agost a les faveles i em van venir aquells records i aquells aprenentatges fets als 22 anys que realment van fer que hages una Marta abans del Brasil i una Marta després del Brasil. I és que les experiències són vitals, tinc tant per aprendre encara!!!

I fins aquí les històries d'aquest viatge, on ens emportem la calma brasilera, la seva música, el seu amazones, els seus deserts amb llacs, les seves platges, els seus sucs de fruita deliciosos i els somriures de les persones!

Gràcies a tots i a totes que heu anat compartint el viatgedes de 10000Km de distància, tan lluny i tan aprop.

Eu sou da Bahía, de São Salvador!

Eu nâo sou daqui, eu no tenho amor, eu sou da Bahia, de São Salvador. O marinheiro, marinheiro, quem te ensenou a navegar, o fou ou tombo du navio, o fou o balanço du mar... La vem, la vem, com ele vam faceiro, tudo de branco, com seu bonezinho....

Tants anys cantant aquesta cançó i ara estic aquí, on el mariner en concret la deuria composar, quina alegria!

Després de 14 hores de bus (us asseguro que les meves cames que no són curtes precisament ja no sabien si existien o havien pres la independència eles soletes... El cas és que, en arribar, i perquè durant aquest viatge ens acompanyen dos angelets que ens porten molta bona sort i ens protegeixen de tot, vam trobar un home encantador que ens va dir que ens portava a casa d´una senyora que llogava habitacions per 50 reais en un barri tranquil, a prop de la platja, el Barri de Barra (ajajajja), així que ens vam estalviar anar fent tombs amb la Lonely a la mà i vam seguir aquell senyor que ens donava molt bon rotllo! I la caseta està molt bé i ben comunicada i la senyora és encantadora!

Aqest dos dies ens hem dedicat a passejar pel barri de Pelourinyo, en el casc antic, on els carrers són adoquinats (i cal dir que tot i portar un mes al Brasil, encara no som experts en el domini de les txinel.les!), les cases són de mil colors, sona música per tot arreu i hi ha mil botigues de souvenirs, algunes d´elles no tenen desperdici!

Hem vist també algunes rodes de capoeira (i de pas reflexionar sobre la funció pedagógica que aquesta té sobre els xavals... els aniria tan bé a alguns dels meus alumnes!... tot arribarà), i avui hem assistit a un dels assajos d´un dels 100.000 grups que surten al carnaval de Salvador, ha sigut molt interessant i uriós a l´hora veure com es passen tot l´any preparant aquesta festa, que per a ells és la més gran i on smbla que la participació real i activa de la gent és brutal!

I demà ja marxem cap a Rio de Janeiro de nou (aquest cop anirem en avió!), farem les últimes voltetes, intentarem trobar~nos amb la Tereza (una de les educadores que vaig coneixer a l´any 2000 quan vam venir a col.aborar a les faveles amb el MNMMR). A Salvador hi ha una Associació que es diu OLODUM i que vettla per preservar i donar a coneixer les tradicions afrobrasileres en totes les seves modalitats i donant molt èmfasi a la música i concretament a la percussió, treballant e manera intergeneracional, com qe ja sabeu que a i m´emocionen aquestes coses, us adjunto el seu logo!

En aquesta associació han col.laborat pesonatges de la talla de Nelson Mandela, o Paul Simon, i com a cursiositat i perquè pogueu veure en directe imatges de bahia, us passo el link d ún video del Michael jackson que va fer amb els percussionistes i les gents d´aquí, les imatges són precioses, la cançó, des del meu punt de vista, no tant!

http://www.youtube.com/watch?v=ob-CRUv_BWo&feature=fvst

Una abraçada per a tots i totes!

Qué Linda Olinda!!!

Estem a Olinda, una preciosa ciutat Patrimoni de la Humanitat, a 6 Km de Recife. Els seus carrers estan plens de colors i de molta, molta calma, almenys durant el dia, ja que ahir a la nit vam sortir per veure l´ambient i deu n´hi do la gent que se concentrava, bàsicament en un carrer, això si, en tres o quatres bars!

Hem estat dormint en una casa colonial (d´aquells hospedatges que t´apareixen perquè algú t´hi porta), on una entranyable senyora (Deysi) ens ha cuidat d´allò més bé, i m´he fet unes abraçades brasileres d´aquelles tan boniques!!!!

D´aquí una estoneta marxem cap a Salvador de Bahia, el nostre últim destí abans de retornar a Rio.

Us agraeixo molt els vostres comentaris, em fan molta il.lusió perquè us sento molt a prop.

Una abraçada des d´un espai que estic rodejada de capgrossos i màscares de carnaval, de debó!

No ho vaig poder aguantar, m´he fet gran!!!

A l´últim post us comentava que estàvem en una pousada molt cutre, peró que ja ens anava bé ja que la nostra economia començava a flaquejar.... doncs aquell dia, després de tornar de la platja, en arribar a aquell cutritxill, ens vam estirar al llit i només ens va faltar veure aquell sostre a punt de caure... i jo vaig pensar: ja no estic per suportar aquestes coses, necessito marxar!!! El Gerard es trontxava de riure ja que ell és molt millor trotamundos que jo i s´hagués quedat, però la meva reflexió va ser: a veure, com a molt perdrem 17 euros entre els dos, i no vull pillar la triquinosis, perquè us asseguro que la inspecció de sanitat de feu segles que no passa per aquella pousada!!! Total, que vam decidir que marxàvem, vam fer les motxilles i ens vam inventar la història que ens havien trucat uns amics que acabaven d´arribar i que marxàvem amb ells. Si tot sortia bé, esperàvem ni pagar res ( de fet només havíem fet un pipi en un WC que vaig haver de netejar amb les meves toallites). Quan baixàvem per les ruinoses escales, pensàvem donar la clau a alguna de les noies jovenetes que estaven per allà, quan una veu d´ultratumba estirada en una hamaca des d´un forat (si, si, una habitació que semblava un forat) comença a dir: embora, embora!!! (que més o menys vol dir : que se van, que se van!!!) com si haguéssim volgut marxar robant alguna cosa (no hi havia res que se salvés!), li vam explicar el rotllo i li vam donar la clau , sense opció a que ens fes pagar res! Encara riem!!! A més, ens hem trobat la dona no sé quants cops ja que està just al carrer principal del poble, encara deu pensar que on són els nostres amics!

Total que vam marxar i vam anar de l´infern al cel, a la Pousada Azul, només a uns quants metres més enllá, un paradís,us poso les fotos a dalt! En questió de 15 minuts vam passar d´un llit asquerós a banyar~nos en una piscina xulíssima,tenir una habitació preciosa i un bany net i pol.lit! Com pot canviar la vida en 15 minuts eh? i cal dir que en definitiva estem pagant 35 euros entre els dos!

Aquesta nit marxem cap a Olinda, al costat de Recife, són 12 hores de bus peró hem agafat llits! (no ens estem de res!).

Beijos, i muito obrigada!

Canoa Quebrada

Ahir vam marxar de Fins a Fortalesa, unes 7 hores d´omnibus! A l´arribar a Fortalesa vam anar a petar al primer hotel que vam trobar just davant de l´estació de busos per venir avui cap a Canoa Quebrada. Vam arribar sobre les 22h i ja ens va sobtar quan el noi de l´hotel ens va preguntar que per quantes hores volíem l´habitació! (será que seria un hotel de cites?) En tot cas ens va ser prou igual perqué el menino a les 5.30 del matí ens ha despertat per dirños que a les 6h maxava el nostre bus!!! Així que corrent hem fet tres horetes més de viatget fins arribar a Canoa, un poblet de platja on venen els brasilers a passar els caps de setmana i fer platgeta. de fet es veuen pocs guiris a diferéncia de Jeri.

Hem aprofitat per comprar bitllets per l´Omnibus per anar cap a Recife d´aquí dos dies i una encantadora senyora brasileria ens ha dit que si volíem anar a una pousada que només costava 15 reais per persona (uns 7 euros!). Com que la nostra economia comença a fer fluixera hem decidit que sí, i probablement al matí encara anàvem prou adormits i ens ha semblat prou correcte. I ara acabem de sortir corrents del zulillo on ens hem fotut perquè està ple de bitxets, i diguéssim que poc netet, però en fi, són els últims dies de viatge i haurem de fer un petit esforç (jajajajaja).

Cal dir que aquests dies hem estat escoltant molta música brasilera, ja que en molts dels bars sempre hi ha música en directe, i dir~vos que algunes de les cançons del Gerard Quintana o de Menaix à Trois, resulta que en realitat són de cantautors brasilers... les escolto i és com estar a casa amb un altre idioma!

I aquest és el símbol de Canoa Quebrada, que em recorda bastant a la bandera turca!

Seguir´escrivint pra vocés!

Lembranças!

BARREIRINHAS, LLENÇOIS MARANHENSES, CABURÉ I JERICOACUARA

Això que veieu és real! Ho he vist ab els meus propis ulls, són els Llençois, un desert ple de llacs, increible, un regal pels sentits... llàsdtima que estava un pèl massifcat, i ja se sap, són aquests tipus de coses que tothom vol veure. Vam passar tota la tarda i vam veure una altra posta de sol realment espectacular a sobre una de les dunes més grans!

Al dia seguent vam anar des de Barreirinhas fins a Caburé, amb el nostre mitjà de transport preferit: la barca (bé, aquest cop més que una barca era una llança). Aquest dia també ens vam dedicar a descobrir de quina manera podíem arribar a Jericoacuara (un dels pobles més macos de la zona, després us explico) sense que ens rebentéssin més de 1000 reais (aquests brasilers encara no saben que som uns trotamundos!), així que finalment vam tenri sort perqué al senyor de l´hotel li vaig fer molta gràcia perquè deia que m´assemblo molt a una actriu o presentadora brasileira, i anava a tothom a "ensenyar~me" perquè li confirméssin que tenia raó (jajajaja), ens va dir que podíem anar a Jericocacuara (Jeri pels amics) de la seguent manera: agafant dos espècies de camions 4X4, un omninbus, una furgoneta i finalment un altre 4X4 fins a jeri, tot per... uns 100 reais (és a dir que ens estalviàvem 900!!!), i així ho vam fer, és clar que vam trigar 12 hores per fer el trajecte, entre dunes, camins plens de botsi  furgonetero recadero (abans de sortir del poble no us podeu ni imaginar la de coses que va anar portant i recollint de moltes cases del poble on estàvem).

I això és una de les vistes de Jeri, de fet aquesta gran duna ens queda davant de la Pousada on estem!!!

Jeri és un poble... com us ho diria, sembla tot ell un decorat de Port Aventura, és preciós, tot super ben posadet, petitó, bufó, tots els carrers són de sorra, tothom va amb xinel.les o descalç. és com anar tot el dia caminant per la platja. I només hi ha guiris! La platja és relament bonica i aquí com que fa molt vent, es concentre una gran quantitat de surfistes, windsurfistes i kitesurfistes (quantes coses que estic aprenent!!!) Realment és un oble molt i molt tranquil, on no hi ha massa cosa a fer que anar a la platja, menjar, estirar~see en una hamaca i beure caipirinha i sucos (bé, en el meu cas no puc amb més de mitja caipirinha, demasiao pa´l cuerpo!).

I entre totes aquestes vistes i aventures, també tenim tempes per anar fent feineta personal, la veritat és que almenys jo penso que estic avançant molt en decisions que he de prendre de cara al setembre, intento retrobar~me amb la més pura essència que em defineix, tot i que de vegades hi trobi coses que no m´agraden o que no em fan sentir del tot bé. Segueixo caminant, i des de Jeri sembla que l´Univers estigui molt a prop perquè hi ha uns estels impressionants, i jo me´ls miro amb amor, els observo, els somric i els hi demano que conspirin cap al meu desig de rebre i donar carícies pel coraçao.
Demà marxem cap a Fortalesa i aquesta nit intentarem anar a ballar una ica de samba, a veure si trobem la nostra autèntica vocació!

Muito obrigada meninos e meninas, beijos fortes!

Calma, reggae i música en viu a São Louis de Maranhao

Aquesta és la nostra plaça a São Louis. Aquí ems hem passat moltes de les hores que portem en aquesta ciutat, patrimoni de la humanitat. Va ser una ciutat colonial, i tot i que no está del tot cuidada, els estils de les façanes de les cases, els carrers empedrats, les escalinates i els colors, fan pensar tot el glamour que devia existir en aquí fa uns segles.

Actualment és una ciutat tranuil.la, pel matí es veu ben poca gent pels carrers, i a les nits... la música (sobre tot el reggae) impregna cada un dels racons com si preparessin l´arribada a la ciutat de  Bob Marley, les gents surten al carrer, inunden les terrassetes on sempre hi ha algun músic tocant en directe (amb molta qualitat a més a més), i les taules s´omplen de litres i litres de Brahma (cervesa nacional) i de caipirinhas (clar està).

Ahir a la nit vam tenir la sort de retrobar~noa amb el Jorge (el sevillano de la selva) amb una amiga seva brasileira i vam poder seguir compartint una agradable vetllada entre riures, música i cerveseta (sí, jo també!!!).

Demá marxem cap els llençois Maranhenses que són unes dunes enormes a on s´endinsa l´Atlántic, sembla que serà un regal per la vista i de ben segur que per la resta dels sentits.

Seguiré escrivint!

Um beijo brasileiro  pra vocés!

Tarzán, nosaltres i la selva amzònica!

Acabem d´arribar a la civilització. Han estat tres dies formidables.
Vam sortir de manaos el dia 3 amb un petit vaixell que ens va portar fins a l-entrada de lÁmazónia. Allà ens esperaven unes furgos hippies (com les que a nosaltres tan ens agraden) que ens van portar durant una horeta i mitja fins agafar una altra barqueta (aquesta molt més petita ja) fins arribar al lodge ons ens vam allotjar la primera nit. La sensació del viatge ja va ser excepcional. la immensitat d-aquell rio, d´aquella exhuberant vegetació, els sons d´alguns animals totalment desconeguts per nosaltres... ens feia sentir lliures. Coincidim amb un petit grup amb qui compartiiem el viatge: el jorge, un sevillano trtamundos "estupendu" amb el que vam connectar de seguida i del que vam aprendre moltíssim, una parella d´anglesos traqnuils com nosaltres i molt respectuosos amb els que hem compartit i rigut de les aventures i un matrimoni portugués que a estones han estat i a estones no, diguéssim que portaven un altre ritme (jajajaja).

En arribar vam dinar (per cert, tot era deliciós, és clar peixet acabat de pescar, només faltaria!) i de seguida ens vam posar a fer el reconeixement de l´entorn. El nostre mitjá de transport per excel.lència ha sigut la barqueta, de vegades amb un petit motor i dáltres a rem. Ens van presentar a qui seria el nostre guia i més tard heroi: en Tarzán. i no és conya, aquestes el seu nom a lÁmazones, fill d´un chamán i expert amb tot allo que té a veure amb la vida salvatge, tot un crac! Vam anar a veure diferents especies d´animals, vam al.lucinar, aixó fins la posta de sol que va ser quelcom espectacular, hi penso i se´m posa la pell de gallina.

Vam sopar i a la nit vam sortir a veure de nou la vida nocturna, aquest cop en Tarzán va agafar un Yacaré (Caiman) de l´aigua i el vam estar agafant: increible, a més l-animaló estava molt i molt relaxat.

De tornada al lodge, vam decidir dutxar~nos abans d´anar a dormir, feia molta calor i tanta humitat que al dia seguent encara tenime els cabells molls, diguessim que va ser una nit molt i molt humida (jajajaja);

El segon dia vam esmorzar molt d´hora i vam anar a fer una excursió, aquest cop a peu per la jungla, el tarzan anava explicant de quina manera es podria sobreviure a la selva, tant a nivell de plantes medicinals com menjar (molt interessant la teoria i espero no haver~la d´aplicar a la pràctica). Després vam tonar a dinar, a la tarda petita excursió amb barca per veure com treballen artesanalment el cautxo i després a preparar tot per sobreviure una nit a la selva!!!

En Tarzán ho va preparar tot> hamaques, mosquiteres, caixa de queviures i aigua, tot a la barca i a bscar un lloc on fer el campament!!!! De fet nosaltres vam fer ben poc, ell va prepara el campament en un moment, quina habilitat!!!! Les hamaques, les mosquiteres ben posades per no patir picades, el foc i el sopar, vam cuina pollastres, arros i de fruita abacachi (deliciosa pinya). Mentres es feia el sopar i la jungla era cada cop més fosca, vm parlar de l´amor, dels somnis, dels projectes i d´històries de por selvátiques!!!! Se sentien cada cop més sons, i tot i que estavem tranquils (penseu que a fer el vivac de tot el grup només vam anar el Gerard i jo), intentávem estar atents als possibles perills!

Després de sopar ens vam posar a les hamaques i a dormir! Els primers minuts van ser emocionants, estranys, impactants, i a poc a poc ens hem anat fent a la selva i cal dir que hem dormit molt i molt bé! A les 6 del matí, el Tarzan ens ha despertat, hem recollit el campament, hem pujat a la barca, i de camí a casa hem vist una espectacular sortida del sol! Heme smorzat i després hem visitat una família tradicional de l´amazonia, com s´organitzen, com treballen, etc, hem dinat i hem tornat cap a Manaos.

Ha sigut una experiéncia relament increible i totalment recomanable, hem connectat totalment ambla natura i el primer xacra está més que activat!!!! Ara anirem pel segon que és el sexe (jjaaja, és broma, o no!) Tenim coses meravelloses al planeta Terra que cal cuidar~les, mimar~les i conservar~les. M´he sentit molt feliç i afortunada d- haver viscut l´experiència, MUITO OBRIGADA AMAZÓNIA!!!

Disculpeu les faltes d´ortografia

demà cap a la selva amazònica!

 
Ahir vam arribar de Rio a Manaos amb avió. Vam fer escala a Sao Paulo i després cap aqui, la ciutat que diuen que és l´entrada a la selva amazónica. Com sempre i com que som uns happyflowers, no teníem cap reserva feta, tot i que sempre sabem que la Lonely Planet o la Trotamundos ens treuen dels més grans alderulls. Aquest cop va, conèixer un noi alemany que volava amb nosaltres i vam decidir compartir taxi i el seu hostel, així de pas ens estalviàvem uns reais. Cal dir que eren les dues del matí i no estávem en les millors condicions, i vam acabar en un alberg de pseudomotxil.lers solitaris buscant no sé qué i amb poc respecte pels altres, ja que a les 6 del matí tothom corria pel jardinet de l-alberg amb plats amunt i avall, i és clar, la nostra finestra donava just a aquella zona.... ens estem fent grans? Diria que no, nomes desitgem calma. Evidentment el lavao era cominitari i m ´estalvio els detalls, peró aquest matí m´he dutxat com una campiona.

La resta de dia l´hem dedicat a lligar l´excursió de tres dies que farem per la selva amazònica amb tres holandesos i un altres català que encara o coneixem. La hstòria promet molt: anem amb barca, canoa, una nit muntarem un campament per dormir ben bé al bell mig de la selva, visitarem una comunitat indígena... estem molt il.lusionats, sobre tot per prendre contacte amb un tipus de natura que desconeixem i compartir uns dies amb un grup de gent que estan per descobrir i que ens descobreixin, és clar.


La resta de dia hem estat passejant pels carrers plens de gent de Manaos, amb una calor asfixiant que l-anem refent amb sucos boníssims. La veritat és que és un plaer poder veure fruita natural a tota hora, quan arribem a BCN no sé què demanarem als bars!, ja ho deia un grup d´animació: Posa fruita a la teva vida, extreu el suc de l-alegria....

Una abraçada brasileria meninos e meninas, per cert, m´emociono amb els vostres comentaris! Moltes gràcies!

Disculpeu les faltes....

Des de Rio de Janeiro

Ja estem a Rio de Janeiro, fa tres dies que hem arribat. M´estic retrobant amb imatges passades i amb moltes de noves. Sembla que rio ha canviat molt, sobre tot en els preus! (ho trobem molt car, gairebé com a Barcelona). En tres dies hem canviat tres cops d´hotel, ja sabeu, ara només pot ser una nit, us enviem a un altre hotel i quasi bé no cabíem de lo petita que era l´habitació... finalment estem en un petit apartament que ens permet cuinar i estalviar alguns reais.

Ja hem pogut lligar una mica la ruta que farem (sempre a última hora, ja sabeu). En dos dies marxem cap a l´Amazones, després anirem cap a Sant louis i farem tota aquell zona amb bus per tal de conèixer els poblets més auténtics, despr~es seguirem cap a Natal i Recife, i finalment cap a Salvador du Bahía per arribar de nou a Rio. Finalment hem descartat anar a Fernando de nornha perqué és caríssim, així que la vida ja farà que retornem algun dia.

El clima és excel.lent, la gent traqnuil.la i encantadora, i a Copacabana i Ipanema us ben asseguro que passem totalment desaparcebuts ja que aquí la gent cultiva molt, molt, molt el seu cos, i nosaltres resulta que cultivem altres coses! jajajajaja

Seguiré explicant històries. Grácies per llegir~me.

Una abraçada,

Marta