Des del Berguedà....

Ara feia molt de temps que no pujava al Berguedà. M'ha agradat anar aquest cap de setmana de la mà d'una persona especial.

M'he retrobat amb casa meva, la de sempre, acollidora, ella encara guarda molts secrets, aquells petits moments d'estricta simpatia, d'estricta intimitat que tan intensament hem viscut entre les seves parets, entre la fredor i la humitat del riu proper...

 En alguns moments he visuaitzat imatges del passat, dels aprenentatges fets, i també de les coses que, tot i que els anys passen, encara no estan resoltes.

Emocions de joventut encara estan impregnades en el meu sinó, evolucionant?

Recordo fites que ens posàvem... encara en tinc de pendents Glòria! Tu ho saps més que ningú...

Sentir el fred a la cara, a les mans, tocar la neu verge, ben blanca, tranquil.la i serena, amb el reflex d'un sol  enèrgic, que em diu: Endavant!

El bressol enyorat, les carícies compartides, les complicitats i les veritats, que arriben fins el 3r xakra, i d'altres que alteren el Cor

Reflexions, reptes, llàgrimes de melangia, pors, tristors... que netegen l'ànima, de ben segur, per acaronar els nous temps que vindran...

Segueixen bufant temps de canvis...

Gràcies!!!

Gràcies!!!

Avui he tingut un bonic regal del Hassan i el Mohamed! Han estat explicant el projecte de l'Aula Oberta a les famíies que visitaven l'Institut i... han deixat molt alt el llistó! Us vull agrair que em regaleu moments com aquest, ja que són precisament els que em fan seguir il.lusionada per treballar amb adolescents, per acompanyar-vos durant una estoneta en el camí de la vostra vida!

Sabeu que sou fantàstics oi?

Bufen temps de canvis!

Avui farem un passeig
per totes aquelles cançons
que van venir i d'altres que vindran
i que no podràs compartir amb mi
ni cantar amb mi com abans
bufen temps de canvis deia el vent avui
ajaguda a la finestra un vespre més
veient com el temps com sempre
va perdent el temps mai no n'aprendrà
però què li vols dir pobre temps
bufen temps de canvis
però no hem de tenir por és un temps
de canvis que en porta de millors
bufen temps de canvis, de mirar-se
l'esquena i comptar una a una les
ferides d'aquells anys
bufen temps de canvis
avui ens trencarem el cap pensant què
podríem haver fet molt millor
tot allò que vam fer tan bé com vam
poder però sé que sabràs apreciar la
meva bona voluntat
bufen temps de canvis
però no hem de tenir por és un temps
de canvis que en porta de millors
bufen temps de canvis, de mirar-se
l'esquena i comptar una a una les
ferides d'aquells anys per tu i jo per
tots dos per tothom
bufen temps de canvis.

Connectats,,,?

T'he imaginat des de fa molt de temps,
t'he somniat fa uns quants anys,
he pintat el teu somriure perfecte.

M'agrada escoltar la música de les teves paraules
i dels teus silencis,
Observar la sensibilitat, em fa vibrar, aprendre, crèixer...

Còmplices d'ànimes i estranys de vida quotidiana,
secrets compartits, desitjos amagats...

Véns tu o vaig jo? Connectats.... ?

EL SECRET DE L'UNICORN

Aquestes fotografies formen part d'una exposició realitzada per Santi Iglesias: Presenta 16 imatges de gran format, en blanc i negre, realitzades totes en un estudi fotogràfic per potenciar, explica Iglesias, les ombres i els contrallums. No hi ha cap tipus de manipulació informàtica de les instantànies, per tant, res de photoshop o foto muntatges, afegeix.

El Secret de l'Unicorn ens endinsa en un món imaginari on els grans protagonistes són animalets de plàstic de joguina situats en els paisatges únics i especials que dibuixa el cos humà.

Iglesias, fotògraf freelance, situa aquests petits animals en un escenari poc habitual, els cossos nus dels models per recrear-hi els llocs i espais on habiten les diferents espècies animals.


Sabeu sobre el cos de quina persona descansen aquests animalons?

Un cel ben blau

Penso que aquesta imatge val més que mil paraules... de vegades costa pujar l'escala, però val tant la pena quan et trobes amb aquest cel tan bonic...

Si, no, si, no, si, no.... ESPERO QUE SIGUI UN SÍ

Ioga i cuina vegetal, pedicura emocional...

Jo vull triar i tenir una bona vida! Una vida tranquil-la, serena, sorprenent.

Una mica de ioga i meditació per sentir l'equilibri entre el cos i la ment.

Mantres per canalitzar energies.

Temps de qualitat per mi.

Aprofundir en el meu jo més intern per connectar amb la veritable essència.

Cuina Vegetal per donar plaer al paladar, per assaborir la vida, per donar-li diferent gustos i textures, per endolcir-la quan calgui, per salar-la quan faci falta.

Triar aquella recepta especial, per fer el dia diferent. Cuinar per algú important, per algú que t'estimes.... o el gust que et cuinin pensant en tu...

No oblidar mai l'ingredient màgic: l'AMOR.

Pedicura emocional: el plaer d'un massatge als peus, per posar les emocions a lloc, per sentir, per relaxar-me...

Tres petites coses que poden estar a l'abast de tothom, que ens ajuden a sentir-nos vius, alegres, sensitius, amables, riallers, amants...

Un dia que acaba amb el record d'una mirada intensa amb ganes de compartir un cafè... potser infidel?

Sense Paraules, simplement Genial!!!

La tresca i la verdesca estrenen el seu primer videoclip!

És un regal dels Reis d’Orient per a tots vosaltres!

És el videoclip de la cançó “Mirant-me passar” del  nou disc “4”. L’ha realitzat la companyia de titelles Ne me titere pas. Si visiteu la seva web els podreu conèixer: http://nemetiterepas.cat/Index/index.

La incertesa de sentir-se de pas

Aquests dies visc amb la incertesa de sentir-me de pas per tot arreu. Suposo que no acabo de trobar el meu lloc, o potser aquest que ocupo ja és el meu, el de no saber ben bé on arrelar. Segurament són símptomes relacionats amb la maduresa (o dit d'una altra manera, del fer-se gran).

La incertesa també ve predeterminada per prendre totes les decisions importants a la vida, sola, sense comptar amb ningú que en un moment donat et pugui sostenir-me durant un temps, ja sigui a nivell emocional o econòmic. Es tracta de posar en pràctica l'autogestió professional, emocional, afectiva, quotidiana, etc en tot moment, fins a convertir-te en una tota terreny, una excel.lent 4X4 que després pot arrivar a espantar a altres persones (concretament a alguns homes):

I doncs, què fer? On estan les respostes? I més concretament, on estàn els recolzaments emocionals, les carícies pel COR; COS i ÂNIMA? Si les trobeu, feu-m'ho saber, que les necessito amb urgència!

Marroc, terra d'acollida!

Hem estat quatre dies a Marrakech i rodalies i ha estat fantàstic. Un país i una ciutat molt acollidora, un bon lloc per passar uns dies i desconnectar. Val la pena perdre't pels carrerons, i observar, entrar i passejar pels mercats i captar aquelles curiositats típiques d'un país àrab!

Endinsar-te al Zoco és tota una experiència DIVERTIDA i per què no dir-ho, CANSADA, de tants inputs que vas rebent i tantes hores regatejant... (un euro?), però aquesta és sens dubte una de les coses màgiques dels botiguers!

Hem gaudit molt del menjar /couscous i tajin a tutiplen!), boníssim, així com els seus tès a la menta i els seus cafès amb espècies (mmmmmmm).

La Plaça Djema-El-Fna de Marrakech et fa endinsar-te en un món ple de sopreses, de coses exòtiques, de vides diferents i formes de vida soprenents, com per exemple els conta-contes i músics, juntament amb els encantadors de serps i els centenars de xiringuitos que conviuen dia a dia!

Un plaer compartir el viatge amb el Gerard, la Núria, el Fer, i la sorpesa de la Paula!