Vida quotidiana: m'agrada aquest concepte, és el que sempre tenim. Cada dia seguim un munt de rituals, sovint totalment integrats en nosaltres i als que potser no prestem atenció. Per a mi són importants. El que em genera més interès i curiositat és la sensació de veure alguna altra persona a la teva dutxa i tu la mires des de fora, contenta de compartir aquell petit espai del que tu gaudeixes tant cada dia, d'aquesta manera li dóno més valor encara...
Quan, esporàdicament, algú entra en els teus rituals més íntims de vida quotidiana, com ara preparar un cafè o preparar l'esmorzar, la dimensió d'aquells actes prenen un altre tipus de valor. El que no sé encara és si prénen un valor elevat perquè és quelcom d'un matí concret especial, o bé perquè per mi aquest és l'estat ideal. De la mateixa manera, compartir el llit i dormir a ritme de la respiració d'algú altre que no ets tu, torna a ser un petit descobriment, i te n'adones que els ritmes es poden adaptar, es poden mesclar i fins i tot es poden fer un. Mentres dorms, els moviments canvien dels que fas habitualment, tenint la cura necesària cap a l'altra persona...
Crec que l'essència de compratir una espurna de vida quotidiana o compartir-la per sempre, té a veure amb cuidar i deixar que et cuidin, i valorar cada petit acte com un gran regal quotidià, o almenys és això el que jo desitjo.
