El despertador sona a les 6.20, la llum ja comença a entrar per la finestra. Encenc el mòbil i rebo un correu de l'Aritz. En un primer moment, encara mig adormida, començo a llegir el contingut i veig que es tracta d'una persona que em coneix, que parla d'una conversa que hem tingut... em perdo i torno a començar pel principi.... ostres! És l'Aritz des de Mongolia. Em situa en una conversa que vam tenir a casa meva farà uns tres mesos, li havia perdut la pista! Sabia que marxava, el vaig acomiadar veient com marxava amb casa seva sobre rodes (habitualment viu en una furgoneta), tot i que el vaig tenir present durants unes quantes setmanes esperant notícies seves, desitjant saber en quin continent es trobava, el record es va anar esvaïnt... (ben cert que la distància fa l'oblit).
M'explica que avui té el cap prou àgil com per escriure una gran reflexió, sobre la vida, sobre les experiències, que aquella conversa que vam tenir parlant de les relacions, l'amor, les dones i els homes, i unes 12 hores de caricies... li han fet pensar molt, sovint en un bucle que sembla que no té sortida, i que de cop esdevé una resposta. que té somnis reveladors, on li suggereixen pistes per anar construint la vida i anar sentint l'amor més profund, sobre les dobles personalitats que de vegades tenim o veiem en altres persones, sobre la capacitat d'enamorar-te del tot o d'una part de la persona, sobre la necessitat de trobar aquella persona capaç de resoldre els petits i grans reptes de la vida des de la calma (ai! com em recorda a mi!). Em pregunta si tan dificil és trobar una noia FELIÇ. Reflexiono sobre això: potser no és tan fàcil, però noies felices hi ha, igual que nois feliços, suposo que cal cercar-los i cal que la vida ens connecti per sempre. Per mi la felicitat té a veure amb l'instant, l'aquí i l'ara, o almenys és la feina que estic realitzant amb mi mateixa.
En aquest precís instant em sento feliç. Feliç d'haver rebut notícies d'ell, una persona amb la que he tingut molt poca relació, però les poques trobades, de molta qualitat humana. Em sento feliç de poder escriure un post referint-me a ell i a l'aprenentatge que em suposa, feliç d'estar a casa després de l'institut, en un dia que ha estat ple de bones notícies (els nois i les noies han avançat molt en aquest trimestre, i això em fa feliç, veure la cara d'una mare, acostumada a sentir els "desastres" de la seva filla, i avui tot eren elogis cap a ella). Em sento feliç de poder-me estirar al sofà quan acabi aquest escrit, llegir un llibre mentres escolto música, anar a Barcelona més tard a comprar un regalet per una amiga que fa anys diumenge, dedicar-li aquest espai de la meva vida, per trobar aquell detallet que farà que vegi com me l'estimo!
La FELICTAT... tan a prop!
Gràcies Aritz per fer-me el dia més bonic.
Gràcies als nois i les noies per fer-me costat.
Gràcies als meus companys d'Aula Oberta amb qui és un plaer treballar.
Gràcies a les mares que acompanyeu a les vostres filles en el camí de la vida.
Gràcies als amics i amigues que em recolzeu i em feu feliç dia a dia.
Soc tan AFORTUNADA!!!
