En el meu imaginari sentia que seria un estiu de focs d'artifici i vaig posar tots els dispositius que estaven al meu abast perquè s'encenguessin els focs. Diria que m'he deixat el més important: la metxa per fer esclatar els llums de colors. I aquí em trobo, buscant la metxa perduda o millor dit, no trobada, perquè sé que hi és, que està al meu abast, segurament està per algun racó de les meves emocions, dels meus sentiments, del meu estat d'ànim.
Sóc de les que penso que la vida et posa davant totes aquelles coses necessàries i imprescindibles per aprendre i per crèixer com a persona, i a mi la vida aquest estiu m'ha proposat aquest joc, el de buscar quelcom que sé que tinc al meu abast, però les pistes són prou complicades, tot i que amb la meva trajectòria esplaiera, de ben segur que les acabo descobrint i desxifrant, només cal paciència i serenor, dues paraules que faig servir molt i que mes les intento aplicar i incorporar a la meva vida quotidiana, però és clar, conviuen amb altres dues paraules que són impaciència i presa.
Fa dies que feia referència a una cançó "Bufen temps de canvis", i aquest any es caracteriza pels canvis impressionants que està patint la meva vida, tots positius, perquè els canvis com a tal, sempre són per millor, tot i que de vegades em costi veure els focs d'artifici quan el cel és ben núvol.
