Em pregunto si s'hagués pogut evitar l'internament de H.E. si no haguessin fallat la resta de recursos educatius. Quin és el punt feble que tenim com a societat, com a ciutadans i com a professionals de l'educació que no som capaços de reconduir un jove en medi obert? Necessita el medi tancat per tornar després suposadament rehabilitat? O es trobarà amb els mateixos paranys i les mateixes dificultats que tenia en el seu quotidià, simplement 9 mesos més tard? Em preocupa aquest tema. Avui he vist un adolescent de 15 anys, que m'estimo, que crec en ell, tancat en un espai molt reduït, perquè l'ha "liat". Entenc que, ara per ara, no hi ha masses opcions arribats a aquest punt per intervenir i modifcar les conductes violentes del H. E. I em pregunto, se'ns ha escapat alguna cosa abans?
Penso que segur que hi ha coses que es podrien haver fet. Però moltes d'elles no estan a les nostres mans. Crec que hi ha tipus de joves que són com són per unes mancances o unes característiques i situacions prèvies a com ens els trobem. I no dic que sigui massa tard, que no cregui en la reeducació, però no amb els mitjans dels que disposem. No en circumstàncies en que la unica persona del seu entorn que es preocupa, i que creu en ell ets tu (en aquest cas). No n'hi ha prou, és trist, però si el sistema no creu en ells, si el sistema aboga per centres tancats en ves de per la confiança, ens trobem lligats de mans i peus. I és una llàstima. Però pensa que l'H.E. t'agrairà com ningú els pensaments que hi dediques, i que l'hagis anat a veure, ja que probablament no rebi gaires visites ara, quan més les necessita.
ResponElimina