dimarts, 11 de maig del 2010

L'art és una arma carregada de futur

"Nosotros queríamos cambiar el mundo y no lo conseguimos, ahora intento que el mundo no me cambie a mi"

M'he sentit molt identificada amb aquest film. Un grup de persones que lluita pels seus somnis, en aquest cas mitjançant el teatre. Volen canviar el concepte i fer del teatre un ús social. Em recorda a diferents grups i entitats properes a mi que usen l'art per fer d'aquest món on vivim, un món més acollidor, agradable i just per tots i totes.

Em fascinen els joves protagonistes de la pel.lícula, per la passió i la creativitat. Sovint em fa por que un dia em resisteixi a participar en accions que puguin servir per no fallar-me a mi mateixa i les utopies que persegueixo.

Les accions al carrer: el carrer com a eina social, per tal d'arribar al màxim de persones possibles, per provocar canvis, per intentar avançar col.lectivament, per no comprar motos... això és el que ells volien!

Us la recomano! 

2 comentaris:

  1. Adoro aquesta pel·lícula!!!! La vam anar a veure amb el Ru i ens va crear d'aquells moments màgics que no saps perquè, però que apareixen quan menys t'ho esperes... Li tinc molt de carinyo... A la peli, al Ru, i a aquells moments. ;)

    ResponElimina
  2. em va encanatar! una peli que feia molt i molt de temps que tenia ganes de veure, fa poc, a cas me mare, sola, vigilant el gos la van posar en un canal d'aquests de la tdt, ni ho recordo...impresionant!
    ...vaig plorar en solitud

    ResponElimina