Ella té una gran qualitat humana i una bonica sensibilitat cap a les persones i les coses. Caminant al seu costat fa ara un grapat d'anys, he tingut el luxe de créixer, pensar, somniar, compartir i sobre tot sentir-me estimada. Hem estat i estem juntes a les dures i a les madures, quan tots sabem que de vegades estar a les madures no és fàcil, i ella sempre m'ha donat tot el seu suport des de l'amor i la delicadesa que la caracteritza.
És extremadament intel.ligent i això permet poder parlar de qualsevol tema o aspecte de la vida ja que sempre és molt enriquidor. Estic encantada, sé que li ve lo bo i millor i sé que d'aquí un temps ens riurem d'alguns dels moments pels que passem amb molta intensitat.
Sempre endavant, sempre recolzant i sempre estimant. Què més puc demanar?
Com deia aquella cançó: "ets tan increïble, ets tan especial, que si no existissis t'hauria d'inventar!"
T'estimo princesa!
Nenaaaaaaaaaaa!!!!!!!! No sé què faré quan et vegi, si abraçar-te ben fort o si dir-te que ja et val!!!! Jajaja, potser les dues coses alhora! Quina emoció, quina emoció! M'assec tan tranquil·la davant de l'ordinador, veig que tens un nou post i penso: uis, mira, a saber què li ha passat a la Marta avui, entro al blog i em veig a mi. Quin impacte! I què gran que ets!
ResponEliminaQue sàpigues que TOT això que dius és completament recíproc! I que el plaer de poder haver compartit aquests anys amb tu, i el plaer de poder-ne compartir molts més és totalment meu. No hi ha gaire gent amb la paciència i l'humor d'aguantar, comprendre i riure de les meves rareses. I encara menys que estiguin SEMPRE que les necessites. Realment és un luxe que formis part de la meva vida!
Gràcies per tant! Jo també t'estimo, preciosa!!!