A l´últim post us comentava que estàvem en una pousada molt cutre, peró que ja ens anava bé ja que la nostra economia començava a flaquejar.... doncs aquell dia, després de tornar de la platja, en arribar a aquell cutritxill, ens vam estirar al llit i només ens va faltar veure aquell sostre a punt de caure... i jo vaig pensar: ja no estic per suportar aquestes coses, necessito marxar!!! El Gerard es trontxava de riure ja que ell és molt millor trotamundos que jo i s´hagués quedat, però la meva reflexió va ser: a veure, com a molt perdrem 17 euros entre els dos, i no vull pillar la triquinosis, perquè us asseguro que la inspecció de sanitat de feu segles que no passa per aquella pousada!!! Total, que vam decidir que marxàvem, vam fer les motxilles i ens vam inventar la història que ens havien trucat uns amics que acabaven d´arribar i que marxàvem amb ells. Si tot sortia bé, esperàvem ni pagar res ( de fet només havíem fet un pipi en un WC que vaig haver de netejar amb les meves toallites). Quan baixàvem per les ruinoses escales, pensàvem donar la clau a alguna de les noies jovenetes que estaven per allà, quan una veu d´ultratumba estirada en una hamaca des d´un forat (si, si, una habitació que semblava un forat) comença a dir: embora, embora!!! (que més o menys vol dir : que se van, que se van!!!) com si haguéssim volgut marxar robant alguna cosa (no hi havia res que se salvés!), li vam explicar el rotllo i li vam donar la clau , sense opció a que ens fes pagar res! Encara riem!!! A més, ens hem trobat la dona no sé quants cops ja que està just al carrer principal del poble, encara deu pensar que on són els nostres amics!
Total que vam marxar i vam anar de l´infern al cel, a la Pousada Azul, només a uns quants metres més enllá, un paradís,us poso les fotos a dalt! En questió de 15 minuts vam passar d´un llit asquerós a banyar~nos en una piscina xulíssima,tenir una habitació preciosa i un bany net i pol.lit! Com pot canviar la vida en 15 minuts eh? i cal dir que en definitiva estem pagant 35 euros entre els dos!
Aquesta nit marxem cap a Olinda, al costat de Recife, són 12 hores de bus peró hem agafat llits! (no ens estem de res!).
Beijos, i muito obrigada!
Guapos! Veo que no hace falta deciros que disfrutéis del viaje porque ya lo estáis haciendo! Qué envidia más sana me estáis dando, y más con los lujos que os estáis permitiendo. Di que sí, que un caprichito de vez en cuando sienta de maravilla.
ResponEliminaSeguid pasándolo mejor que hasta ahora, haced muchas fotos, yo voy tomando nota para cuando me toque ir a tierras samberas.
Un beijo a ti y otro a Gerard! Bueno, dos a cada uno, que de eso no hay que ahorrar.
Laura
Eeeiiii !!! quin viatge més fantàstic !!! i Marta quin blog tant estupenduuuu !!! és genial això de poder-vos seguir i llegir !!!!
ResponEliminaI ara aneu cap a Olinda ?!!!! també és patrimoni de la humanitat !!! i després cap a Salvador ???!!! allà continuareu flipant d´aquest tros de país que és Brasil !!!! recordo que a Salvador, a part de música al carrer també vam veure una missa gospeliana-brasilera, per posar-se la pell de gallina !!!!
que disfruteuuuu a topeeee !!!!!!
petonetssss
Gal·la
Martona!!!!!!!
ResponEliminaper fi sóc a casa i torno a llegir els teus escrits!!!
ja veig que les aventurilles continuen, el paissatges, les emocions i sentiments i sobretot la bona vida!jajajaja
una abraçada mooooolt forta!
Jajajaja, carinyo, això de marxar d'una habitació i buscar un altre lloc s'està convertint en un clàssic dels vostres viatges!!! La veritat és que pel que veig el canvi valia la pena!!!
ResponEliminaT'estimo molt!