Tomes falses brasileres

I com sempre en els viatges, hi ha mil i una aventures, mil i un detalls que fa que el viatge tingui quelcom més de divertit, un en explico algunes per si voleu riure una estona!

• Et ve la regla en plena selva amzònica i... sobrevius! Encara reivindico més el valor de la copa menstrual que em va salvar molt dignament!
• Et trones bastant experta a 'hora de pujar i baixar de barquetes, vaixells a motor i llantxes... el que encara no havies controlat és pujar en ple oceà atlàntic des de l'aigua i amb un vent considerable en una "barquitxuela" de vela. Us asseguro que la meva imatge amb mig cos a l'aigua i l'altre mig cos a sobre la barca, intentnat pujar, no va tenir desperdici. El Gerard encara riu...
• Viure durant dos dies en una caseta colonial d'Olinda (la casa de los espíritus, de debó) i que el llit et caigui literalment al terra durant dues nits seguides, i us asseguro que només dormíem!
• Caure en plena mar en un buraco (així li diuen en brasiler als forats profunds) veient peixets als arrecifes de corall i quedar-te amb el cul en pompa.
• PAI.- aquesta era la paraula clau quan la gerent d'un hotel ens intentava dir alguna cosa i no ens enteníem, ella es posava nerviosa i noméserem capaços de riure! Li vam dir que si eres que no havíem pagat l'hotel i deia que no, que si ens semblava petit l'espai i també ens deia que no! Sort d'una francesa (després parlaré d'ella) que ens va dir que PAI vol dir PARE, i que aquell dia celebraven el dia del pare i que la nit d'hotel era gratis per ells (llàstima, que no vam arribar a temps :)
• La FRANCESA: se'ns presenta com una fan del Brasil, que va no sé quants cops l'any, sempre sola, i que parla no sé quants idiomes, entre ells el castellà que el barrejava amb el portugués i es passava el dia disculpant-se, quan no calia perquè nosaltres ja enteniem prou... en fi, que ens va voler donar el mil i un consells, i resulta que després nosaltres vam ser més espavilats que ella, ja que per arribar a jericoacuara ho vam fer amb 12 hores i ella mab dos dies perqè no sé quins lios es va muntar, i en comptes de seguir el camí direcció Jeri, va tirar enrera fins a Sant Loiuis ja que segons ella era el camí correcte. quan la Vam trobar de nou per Jeri, jo només podia riure! I ens deia que li agradava molt aquell poble i que es quedaria més dies dels previstos: nosaltres pensem que la pobra estava esgotada de tant viatjar.. al revés!
• EL Gerard, al llarg del dies tenia més pinta a un Ferrero Rocher, aquest any li ha tocat a ell rebre les picades dels maeïts insectes!!!
• PUJAR AL BUSOS REGULAR: resukta que a Brasil, tenen la gran idea que per entrar al busos has de passar per una espècie de tanca 'aquelles que giren, com una ruleta, bastant estreta per cert, i no pensen que de vegades els motxilleros com nosaltres, ens toca pujar allà amb la motxilla a l'esquena i és clar... ens quedàvem atrapats! Sort que en algunes ocasions ens empaitaven per darrera i al final la pressió feia que tot passés o bé les frenades i accelerades dels conductors que feien que passessis de totes maneres! Era una imatge molt divertida, sobre tot pels que ho veien des dels seus seients!

• 

•  I Finalment jo bevent cervesa, també és una gran toma falsa brasilera!!!

 UNA ABRAÇADA!!!