dimarts, 4 de gener del 2011

La incertesa de sentir-se de pas

Aquests dies visc amb la incertesa de sentir-me de pas per tot arreu. Suposo que no acabo de trobar el meu lloc, o potser aquest que ocupo ja és el meu, el de no saber ben bé on arrelar. Segurament són símptomes relacionats amb la maduresa (o dit d'una altra manera, del fer-se gran).

La incertesa també ve predeterminada per prendre totes les decisions importants a la vida, sola, sense comptar amb ningú que en un moment donat et pugui sostenir-me durant un temps, ja sigui a nivell emocional o econòmic. Es tracta de posar en pràctica l'autogestió professional, emocional, afectiva, quotidiana, etc en tot moment, fins a convertir-te en una tota terreny, una excel.lent 4X4 que després pot arrivar a espantar a altres persones (concretament a alguns homes):

I doncs, què fer? On estan les respostes? I més concretament, on estàn els recolzaments emocionals, les carícies pel COR; COS i ÂNIMA? Si les trobeu, feu-m'ho saber, que les necessito amb urgència!

1 comentari:

  1. Jo també visc desde i en la incertesa permanent,amb la sensació d'estar donant tombs per la vida, crec que forma part de la nostra personalitat i que hem de conviure amb això la resta de la nostra vida! :). Sovint penso que forma part de nosaltres mateixes, ja que som persones inconformistes de mena...és el preu que hem de pagar....
    i el tema del sostenidor...només et puc dir que continuis lluitant...i no defalleixis!
    un petó gran!

    ResponElimina