Aquests dies visc amb la incertesa de sentir-me de pas per tot arreu. Suposo que no acabo de trobar el meu lloc, o potser aquest que ocupo ja és el meu, el de no saber ben bé on arrelar. Segurament són símptomes relacionats amb la maduresa (o dit d'una altra manera, del fer-se gran).
La incertesa també ve predeterminada per prendre totes les decisions importants a la vida, sola, sense comptar amb ningú que en un moment donat et pugui sostenir-me durant un temps, ja sigui a nivell emocional o econòmic. Es tracta de posar en pràctica l'autogestió professional, emocional, afectiva, quotidiana, etc en tot moment, fins a convertir-te en una tota terreny, una excel.lent 4X4 que després pot arrivar a espantar a altres persones (concretament a alguns homes):
I doncs, què fer? On estan les respostes? I més concretament, on estàn els recolzaments emocionals, les carícies pel COR; COS i ÂNIMA? Si les trobeu, feu-m'ho saber, que les necessito amb urgència!
Jo també visc desde i en la incertesa permanent,amb la sensació d'estar donant tombs per la vida, crec que forma part de la nostra personalitat i que hem de conviure amb això la resta de la nostra vida! :). Sovint penso que forma part de nosaltres mateixes, ja que som persones inconformistes de mena...és el preu que hem de pagar....
ResponEliminai el tema del sostenidor...només et puc dir que continuis lluitant...i no defalleixis!
un petó gran!